Joan-Enric Vives demana un debat "ampli, seriós i respectuós" sobre l'Acord d'Associació d'Andorra amb la UE

L'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, ha ofert aquest dimecres la tradicional recepció de Nadal a autoritats i representants del teixit social del Principat d'Andorra, al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell. 

En el seu discurs, com és habitual, monsenyor Vives ha fet referència a diferents temes d'actualitat del darrer any a Andorra i al Pirineu. Entre ells, l'actual debat sobre l'Acord d'Associació amb la Unió Europea, sobre el qual la ciutadania andorrana ha de decidir en referèndum si el ratifica o no. El copríncep episcopal ha demanat que aquest debat sigui "ampli, seriós i respectuós", tot i que ha assenyalat que a grans trets veu bé la proposta pactada entre el Govern andorrà i la Comissió Europea perquè creu que "té en compte la sobirania i les especificitats andorranes". Més enllà d'aquesta valoració, però, ha reclamat que s'eviti centrar el debat en "interessos personals o partidaris a curt termini" per evitar així "una tensió o polarització innecessàries o excessives". 

Encara pel que fa a l'actualitat del Principat, Joan-Enric Vives ha demanat que la classe política afronti "amb valentia" els reptes del país. Entre aquests ha esmentat "els límits de creixement", després que la població fixa d'Andorra ja s'ha disparat fins als més de 86.000 habitants, i els límits també del model econòmic i la necessitat de seguir diversificant l'economia. També ha esmentat les dificultats d'accés a l'habitatge, el deteriorament de la salut mental, les desigualtats socioeconòmiques o la gestió de la immigració. Malgrat tot, conclou que en tots els desafiaments actuals hi veu "avenços i signes d'esperança".

En aquesta recepció hi ha pres part per primer cop el nou bisbe coadjutor d'Urgell, Josep-Lluís Serrano, després que aquest setembre passat va ser ordenat com a bisbe. Aquesta cerimònia obria el període de transició al final del qual, amb la jubilació de Joan-Enric Vives, es preveu que Serrano esdevingui el nou bisbe de la diòcesi urgellenca i també, per tant, nou copríncep d'Andorra.

Preparació d'un nou partit de dretes a Andorra

En aquesta recepció, a nivell polític, també hi ha planat en les converses l'anunci de la creació d’un nou partit de dretes andorrà, sorgit del grup d'opinió Virtus Unita que es va crear l'any 2018. Preguntat pels mitjans sobre aquesta possibilitat, el cap de Govern, Xavier Espot, ha negat que això generi preocupació al seu partit, Demòcrates per Andorra, perquè considera que no s'han presentat mai com un partit conservador sinó de "centre reformista", i per això no creu que hagin d'ocupar part del seu "espai polític". Espot opina que els impulsors d'aquesta formació li fan "pensar en temps passats". També des de DA, Jordi Jordana s'ha mostrat més conciliador i ha dit que "un nou partit sempre és benvingut".

Entre les cares visibles que han donat a conèixer la intenció de crear un nou partit hi ha noms com Josep Duró, l'exministre Albert Font i Josep Antoni López Alcántara, a més de membres de la família de l'excap de govern Albert Pintat i l'expresidenta del comitè de DA a Escaldes-Engordany, Sandra Tomàs. També s'han interessat per la idea gent pròxima a Liberals d'Andorra i a Unió Laurediana.

Els seus impulsors han dit que han decidit constituir-se en partit polític pel "descontentament amb les polítiques cada cop més intervencionistes de DA" i per "decisions pròpies de l'esquerra" que ha pres la principal formació política del país, per exemple en mesures com la possibilitat d'expropiar immobles buits. En aquest sentit, asseguren que han detectat que hi ha un "gran nínxol de votants", no cobert ara mateix per cap grup del Consell General, i als quals volen donar veu. També ho justifiquen perquè creuen que hi ha força divergències i divisió d'opinions sobre la conveniència o no de ratificar l'acord d'associació amb la UE, que DA defensa plenament.