Joan-Enric Vives i Josep-Lluís Serrano assisteixen al funeral del Papa Francesc
L'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra ha encapçalat la representació institucional del Principat, juntament amb el cap de Govern, Xavier Espot. El bisbe coadjutor s'ha situat en l'espai reservat per a la resta de bisbes d'arreu del món
L'arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, ha assistit aquest dissabte al funeral del Papa Francesc a Roma, encapçalant la representació institucional del Principat d’Andorra, juntament amb el cap de Govern, Xavier Espot, i l’ambaixador davant la Santa Seu, Carles Álvarez. També ha estat present a la cerimònia el bisbe coadjutor, Josep-Lluís Serrano, i el secretari general de la Diòcesi, mossèn David Codina.
Abans de les 10 del matí, com les altres delegacions institucionals dels països assistents, el copríncep i el cap de Govern han pogut fer un moment de pregària davant del fèretre del Sant Pare. Més tard, s’han desplaçat fins a la plaça de Sant Pere per assistir a les exèquies, com també ho ha fet monsenyor Serrano -ja situat en l’espai reservat per als bisbes assistents- seguint el ritual establert per la Santa Seu amb motiu de la mort d’un pontífex.
La missa funeral ha estat presidida pel degà del Col·legi Cardenalici, Giovanni Battista Re, i ha reunit cardenals, patriarques, mandataris d’arreu del món i més de 140.000 fidels, dels quals bona part han seguit la cerimònia des dels carrers adjacents, a través de pantalles que retransmetien el senyal televisiu, ja que no han pogut accedir a la plaça.
El ritual que s’ha seguit ha inclòs el color litúrgic vermell, propi dels funerals papals. Després de l’exposició del Papa Francesc davant l’altar de la confessió de la Basílica de Sant Pere, el fèretre -flanquejat pels cardenals fins a l'altar- ha estat portat en processó, amb l'encapçalamt del Mestre de les Celebracions i un cerimonier portant l’Evangeliari. El Llibre de l’Evangeli ha estat col·locat amb les pàgines obertes a sobre de la tapa del taüt del 266è Papa de l’Església catòlica.
S’han llegit diversos passatges de la Bíblia i el cardenal Giovanni Battista Re ha pronunciat l’homilia, recordant que en aquella mateixa plaça s’havia escoltat innumerables vegades la veu del Papa Francesc. S’han fet les pregàries en sis idiomes, "pel Papa, per l’Església, per les nacions, per les ànimes del tots els Papes i tots els sacerdots, pels fidels difunst i per l’assemblea". Després de la comunió dels fidels s’ha dut a terme ritual Última Commendatio et Valedictio, que ha estat obert i conclòs pel degà dels Cardenals, amb les oracions, cants i ritus orientals i occidentals que suposen l’últim comiat litúrgic del pontífex.
Nou dies de dol
Després d’un moment de pregària en silenci, s’ha dut a terme l’encensament i l’aspersió d’aigua sobre el fèretre i s’ha cantat el Magnificat, mentre el fèretre era traslladat a la Basílica de Sant Pere, per a posteriorment anar en processó pels carrers de Roma cap la Basílica de Santa Maria la Major, a cinc quilòmetres de distància, on el Papa Francesc ha demanat ser enterrat. Un cop dipositat dins la tomba, s’ha cantat la Salve Regina, i s’ha tancat definitivament la sepultura.
Després del funeral, l’Església inicia un període de nou dies de dol, conegut com a novendialis. Durant aquests dies, se celebraran misses en sufragi per l’ànima del papa Francesc, cada una dedicada a un col·lectiu diferent: la Capella Papal, els fidels del Vaticà, la diòcesi de Roma, la Cúria Romana, les Esglésies Orientals, els religiosos i altres institucions eclesials. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell se celebrarà un funeral el dimarts 29 a les 11 h i, el mateix dia, a Sant Esteve d’Andorra la Vella, a les 20 h.
Vives aposta per preservar i continuar la lluita del Papa Francesc
L'arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, ha estat l'únic bisbe que ha estat durant el funeral del papa Francesc a la grada dels líders mundials, on també hi havia els presidents Donald Trump o Volodímir Zelenski, entre altres autoritats com reis i ministres. Segons ha explicat a l'ACN, en acabar les exèquies, li ha demanat al difunt pontífex una intercessió en favor de les necessitats del món. Com a copríncep i cap d'Estat d'Andorra, Vives ha reclamat també preservar i continuar la lluita de Francesc "a favor de la pau i la misericòrdia". I ha afegit: "Que l'Església no tanqui portes a ningú".
Vives ha subratllat el fet que "ha estat un funeral senzill, on hi havia una massa de poble, però també de caps d'Estat, delegacions importants i molts bisbes, capellans, religioses i laics. Una gernació". A parer seu, amb la mort de Francesc es perd una gran persona que ha dedicat la seva vida als altres, als pobres i a l'Evangeli. "Com a papa va fer una gran transformació tirant endavant reformes de l'Església que estaven pendents des del Concili Vaticà", ha remarcat.
Des del seu punt de vista, els darrers dies han demostrat que els cristians "estimen i estimaran a Francesc per fer reformes com donar més paper a la dona". L'arquebisbe ha vaticinat que "aquest és un camí que s'ha obert i continuarà". En aquest sentit, ha demanat al difunt papa que ara sigui ell qui, des del cel, "pregui a favor del món". Com a mandatari andorrà, ha destacat que el país dels Pirineus "combrega molt" amb la defensa dels migrants, els pobres i aquells que necessiten pau i solidaritat. "Som un país neutral i sempre hem treballat per la pau", ha conclòs.
Espot avala els valors del Sant Pare
Per la seva part, el cap del govern d'Andorra, Xavier Espot, ha reivindicat i fet seus els valors de Francesc. El polític andorrà ha afirmat que ha estat "un dia emotiu d'homenatge cap a tot el que ha fet". "L'objectiu de la nostra assistència al funeral és retre-li homenatge i donar suport a la important tasca que ha dut a terme d'obertura, inclusió i fer front als grans desafiaments que té el món, com la lluita contra el canvi climàtic, les desigualtats o les migracions", ha apuntat.
Espot també ha fet valdre que la Santa Seu "sempre" ha reconegut Andorra com un "estat més a la mateixa alçada que països demogràficament, territorialment i econòmicament molt més importants". I ha assegurat: "Estic convençut que això continuarà sent així, sigui el papa que sigui".
El cap de govern d'Andorra, tal com ha explicat, s'ha assegut al funeral al costat del príncep Guillem de Gal·les, del màxim representant de Bangladesh, els prínceps de Liechtenstein, els grans ducs de Luxemburg i el primer ministre de Bèlgica, Bart De Wever. "Gairebé tots els caps d'Estat i de govern han estat presents, independentment de la seva religió i ideologia, per retre homenatge a una persona que ha defensat uns valors que crec que hauríem de compartir tots", ha sentenciat.
135 cardenals decidiran el futur Papa al conclave
El successor de Francesc com a Papa serà decidit pels 135 cardenals que poden participar del conclave, és a dir, aquells que tindran menys de 80 anys el dia que comenci l'elecció. Un 80% dels candidats van ser escollits durant el pontificat que va acabar dilluns. El nombre d'homes que escolliran el nou pontífex és superior al límit de 120 fixat per Joan Pau II el 1996, en una norma que dona entre 15 i 20 dies d'ençà de la mort del Papa per a l'inici del conclave. Així, la successió de Jorge Mario Bergoglio començarà entre el 6 i l'11 de maig a la Capella Sixtina de Sant Pere del Vaticà. Les discussions donaran pas a tantes votacions com sigui necessari fins a assolir un consens mínim de dos terços dels cardenals al voltant d'un nom. La 'fumata blanca' serà el senyal que ja hi ha nou Papa.
