Joan Guitart i Laia Angrill s'incorporen a la nova Comissió Permanent Nacional d'Unió de Pagesos

L'alturgellenc Joan Guitart, de Castellar de Tost, ha estat escollit per formar part de la nova Comissió Permanent Nacional d'Unió de Pagesos, al XIV Congrés Nacional de la principal organització agrària catalana, que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Mollerussa. Guitart exercirà de coordinador de les Comarques de Muntanya

L'òrgan directiu del sindicat també presenta com a novetat la incorporació de Laia Angrill, també de l'Alt Urgell. La jove ramadera de Peramola serà des d'ara la representant de Joves d'Unió de Pagesos davant la direcció de l'entitat, que aquest darrer any ha commemorat el seu 50è aniversari.

Del Pirineu, la nova Comissió Permanent també compta amb Raquel Serrat, ramadera de Queralbs (Ripollès), que fins ara ha dirigit la sectorial Dones d'UP i que en aquesta nova etapa exercirà de coordinadora de tota la regió de Girona. Serrat, a més a més, exercirà provisionalment de portaveu de la Comissió Permanent Nacional fins que el Consell Nacional d’Unió de Pagesos aprovi la proposta de repartiment de responsabilitats, entre les quals la nova coordinació nacional. I és que aquest congrés ha suposat, entre d'altres coses, el comiat de Joan Caball, que ha liderat el sindicat agrari al llarg dels darrers 25 anys, des del març de l'any 2000.

Els altres coordinadors territorials seran Núria Brull (Baix Ebre), per les Terres de l’Ebre; Sergi Claramunt (Tarragonès), pel Camp de Tarragona; Germán Domínguez (Baix Llobregat), per l’Àrea Metropolitana, i Néstor Serra (Segrià), per la Plana de Lleida. I la resta de membres del nou organigrama són Carol Aixut (Segrià), Antoni Borràs (Urgell), Jaume Gardeñes (Urgell), Josep Marrugat (Alt Penedès), Josep Mª Pijuan (Segarra), Miquel Piñol (Terra Alta) i Josep Carles Vicente (Priorat), a més d'Esther Andreu (Baix Penedès) com a nova representant de Dones d'Unió de Pagesos.

UP adverteix de la pressió de "grans poders econòmics" per comprar terres

Entre els diversos temes que s'han tractat al Congrés Nacional, el sindicat agrari n'ha destacat la proposta de "lluitar perquè la legislació estableixi que la protecció, la millora i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura siguin d’interès general", perquè veuen aquestes activitats "imprescindibles per garantir la sobirania alimentària de Catalunya".

Un reconeixement legal que veuen necessari, entre d'altres coses, "per evitar que els grans poders econòmics i l’especulació desplacin la pagesia del camp". Sobre aquesta amenaça cada cop més latent, per la creixent compra d'explotacions i terrenys per part de grans empreses, Unió de Pagesos ha manifestat que lluitarà "perquè els instruments de regulació del mercat de la terra agrària es posin en marxa de manera urgent, com el control de preus en la compra i l’arrendament de terres per evitar preus especulatius, la creació del fons autònom de terres i drets agraris i l’activació immediata de convocatòries públiques d’accés a les terres en desús".

Pel que fa justament a l’accés a la terra per als més joves, Unió de Pagesos demana que es revisi la prima d’incorporació de joves per adequar-la als costos actuals, que es desplegui i s’apliqui immediatament l’estratègia de relleu generacional, la nova mesura de cooperació i l’assessorament i mentoratge que fa anys que reclama per a la pagesia incorporada.
 
Pel que fa a l’aigua, Unió de Pagesos defensa, en primer lloc, "la prioritat de l’ús agrari respecte d’altres usos com a base de la seguretat alimentària". A la ponència ‘Terra i aigua: valors de país’, s'ha proposat impulsar la modernització dels regadius històrics per "garantir la continuïtat de la pagesia professional" i per "lluitar perquè les inversions necessàries per dur-ho a terme s’assumeixin com una infraestructura pública, finançada amb fons públics i reduint el percentatge d’adhesió dels futurs regants.

"Vot de confiança" a Ordeig

Tot i aquestes i d'altres preocupacions, en aquest congrés UP ha acordat donar un "vot de confiança" al conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, perquè doni resposta a les diverses reivindicacions que ja van manifestar ara fa un any i que en alguns casos encara estan pendents de resolució.

A la cloenda es va presentar la 'Declaració de Mollerussa', que recull exigències dels delegats i delegades participants. S'hi ha inclòs "fer complir al Govern i a l’Estat la normativa sobre contractes i competències deslleials a la cadena alimentària, per assegurar preus justos", i que les llotges i els observatoris de preus estiguin subjectes a l’aplicació real i efectiva de la normativa estadística, entre altres. El discurs de cloenda va ser a càrrec del president de la Generalitat, Salvador Illa.