Joan Reñé repeteix com a president de la Diputació de Lleida

Joan Reñé (CDC) ha estat investit aquest dissabte president de la Diputació de Lleida per segon mandat consecutiu. Liderarà un govern en minoria amb Unió en una corporació amb set grups representats, dos més que en l'anterior legislatura. En concret, la novetat és l'entrada de Ciutadans i la CUP, amb un diputat cadascun.

La investidura de Reñé va comptar amb els vots favorables de CiU i també d'ERC i del PSC. Els socialistes li han donat suport fruit d'un acord entre convergents i socialistes que també implicava els consells comarcals. Reñé ha començat el mandat amb un discurs de fort caràcter independentista. Així mateix, hi ha expressat el seu respecte pel pacte PSC-C's a la Paeria.

Tot i els suports per a la votació de la investidura, Joan Reñé governarà en minoria amb els 12 diputats que sumen Convergència i Unió, un per sota de la majoria absoluta que sí que va tenir durant l'anterior mandat. Reñé asegura que no s'han plantejat fer ofertes a ningú per entrar al govern i creu que, tot i encapçalar un govern en minoria, podrà arribar acords amb la resta de grups per tirar endavant polítiques a favor dels municipis.

Segons informa l'ACN, Reñé ha estat investit en aquesta ocasió amb 21 vots a favor, 11 de CiU (haurien estat 12 però el diputat Antoni Navinés no ha assistit al ple per malaltia), 6 d'ERC i 4 del PSC. La diputada de C's Ángeles Ribes s'ha abstingut, mentre que la del PP, Dolors López, s'ha votat a ella mateixa. El diputat de la CUP, Joel Jové, ha emès un vot nul, ja que ha votat simbòlicament Josep Galán, un activista cultural de la Franja mort fa deu anys.

L'acte de constitució i pressa de possessió va comptar dissabte amb l'assistència de més de 200 persones, entre elles la consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Borràs.

Composició de ple

Dins el govern, CDC té deu diputats, i Unió, dos, un menys que fins ara. El nou ple de la Diputació de Lleida té quinze cares noves mentre que deu diputats repeteixen.

Arran dels resultats del 24M CiU compta ara amb dotze diputats, dos menys que el 2011 i un per sota de la majoria absoluta. ERC ha triplicat la seva representació, passant de dos a sis diputats. El PSC n'ha perdut tres, de set a quatre, i el PP s'ha quedat només amb un dels dos representants que tenia. La CUP i C's entren amb un representant cadascun.

La Diputació de Lleida té 25 diputats que es reparteixen en funció de partits judicials. Aquesta legislatura el partit de Lleida té 13 representants, un més que fins ara. El que guanya Lleida el perd Balaguer, que passa de quatre a tres. El de Cervera també en té tres, mentre que la resta se'ls reparteixen les Borges Blanques, Solsona, la Seu d'Urgell, Tremp, Sort i Vielha. El diputat alturgellenc serà de nou Antoni Navinés, que repetirà en el càrrec.

CiU ha perdut un diputat al partit judicial de Balaguer, Solsona i Vielha, però n'ha guanyat un a Lleida. ERC ha guanyat representació als partits judicials de Balaguer, Lleida, Solsona i Cervera. El PSC (amb la marca Unitat d'Aran) ha aconseguit arrabassar el de Vielha a CDA però n'ha perdut a Balaguer, Lleida i Cervera. Els diputats de PP, C's i la CUP són tots del partit judicial de Lleida.

Joan Reñé, que ha estat reelegit alcalde de Fondarella, també havia ostentat el càrrec de president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell abans de ser nomenat president de la Diputació el 2011. Reñé és el vuitè president de la institució des del restabliment de la democràcia, el sisè de CiU, el partit que ha governat tradicionalment la institució tret de dues legislatures, del 1987 al 1990 amb el socialista Ramon Vilalta al capdavant, i del 2007 al 2011, amb un pacte PSC-ERC que va donar la presidència al republicà Jaume Gilabert.

Moltes cares noves

El grup de CiU a la Diputació renova la meitat dels membres. Repeteixen Joan Reñé, Josep Ibarz (alcalde d'Almacelles, al Segrià), Rosa Pujol (alcaldessa d'Aitona, al Segrià), Rosa Maria Perelló (alcaldessa de Tàrrega), Antoni Navinés (regidor de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell) i Gerard Sabarich (alcalde de Rialp, al Pallars Sobirà). Les novetats son Jordi Latorre (alcalde de Torrefarrera, al Segrià), Concepció Cañadell (alcaldessa de Térmens, a la Noguera), Joan Ubach (alcalde de Tremp), Enric Mir (alcalde de les Borges Blanques) i els diputats d'UDC, Paco Cerdà (regidor a la Paeria de Lleida) i Rosa Maria Mora (alcaldessa d'Anglesola, a l'Urgell), que serà substituïda a mig mandat per Francesc Sabanés (alcalde de Ribera d'Ondara, a la Segarra).

Per part d'ERC, repeteixen Jaume Gilabert (alcalde de Montgai, a la Noguera) i Miquel Serra (alcalde d'Alcarràs, al Segrià) i s'incorporen Joan Talarn (alcalde de Bellvís, al Pla d'Urgell), Núria Marín (regidora a la Paeria de Lleida), Pere Solé (regidor de Sant Guim de Freixenet, a la Segarra) i Albert Bajona (regidor de Clariana de Cardener, al Solsonès).

Els diputats provincials del PSC que repeteixen són Enric Colom (alcalde de Torre-serona, al Segrià) i Josep Ramon Branzuela (alcalde de Torres de Segre, al Segrià). Entren Sara Mestres (regidora a la Paeria de Lleida) i Paco Boya (regidor a Les) com a representant d'Unitat d'Aran, que s'ha constituït com a grup propi.

Finalment, el PP hi és present amb Dolors López (regidora a la Paeria de Lleida), Ciutadans amb Ángeles Ribes (regidora a la Paeria de Lleida), i la CUP amb Joel Jové (regidor a Alfés, al Segrià).

Discurs d'investidura del president: crida al consens pe garantir el suport als municipis i defensa de la independència

En el seu discurs d'investidura, Joan Reñé ha dit que confia mantenir el clima de "diàleg i consens, col·laboració i responsabilitat i un profund respecte a la institució i els seus representants" en les dinàmiques de treball entre govern i oposició. En aquest sentit, ha recordat que durant el període 2011-2015 aquest clima ha permès l'aprovació per unanimitat de tots els pressupostos.

"Som 25 diputats que no som importants per on estem, sinó pel que representem: ajuntaments i territori", ha afegit en al·lusió a l'objectiu principal que té la institució.

Com a eixos estratègics de l'acció d'aquest nou període 2015-2019, Reñé ha apuntat un major suport de la Diputació de Lleida als ajuntaments i els consells comarcals per garantir el manteniment i la prestació dels serveis de qualitat als ciutadans; i també "el compromís cívic" i les accions d'atenció social i la col·laboració amb entitats socials de caire divers.

En clau nacional, ha senyalat una indissimulada voluntat de continuar posant la institució al servei del país "per avançar cap a la consecució de més alts nivells de sobirania que Catalunya mereix com a nou Estat d'Europa" i de defensa de la cultura i la llengua catalanes. A més, ha defensat el paper que els pobles, com a base del país, han de tenir en una nova articulació de Catalunya.

En el terreny econòmic, ha esmentat com a prioritats l'aposta pel coneixement, el foment de l'ocupació i la recerca de recursos europeus, així com l'exigència d'unes millors comunicacions per consolidar el potencial logístic de les comarques de Lleida, el Pirineu i l'Aran.

En turisme, Reñé ha defensat una proposta "basada en els sentiments" com l'experiència de les rutes d'evasió de refugiats jueus pel Pirineu, i en cultura el suport al territori i la col·laboració amb els Països Catalans i "una atenció especial a la Franja de Ponent".

Més concretament, i pel que fa el suport als municipis, Reñé ha concretat dues iniciatives d'acompanyament als ajuntaments que tindran caràcter prioritari en el seu desplegament: l'una, la creació d'un equip multidisciplinari d'assistència tecnicojurídica pel compliment de les exigències administratives derivades de la llei ARSAL, la de reforma local de l'Estat; l'altra, un suport informàtic municipal, que faciliti el desplegament i la correcta aplicació de la Llei de transparència a tots els municipis.

Com a tancament en la seva intervenció, en un apunt comparatiu amb l'actualitat del país, Reñé ha fet una al·lusió a la Mancomunitat de Catalunya en tres punts que considera clau, tan llavors com ara: la fe en el país, el sentiment d'autoestima i la generositat en la unitat d'acció. "El país viu de nou una empenta i il·lusió col·lectives com fa cent anys enrere i no tenim cap dret a deixar escapar aquesta immillorable oportunitat. Per tant, vull apel·lar a la generositat i al sentit comú de totes les forces polítiques d'aquesta cambra, i les entitats i institucions del país perquè aquesta nova renaixença de la societat catalana fructifiqui i ens allunyi definitivament i per sempre d'una decadència dolorosa i imposada des de fa segles".

Respecte de Reñé per al pacte PSC-C's a la Paeria

La primera pregunta dels mitjans de comunicació que Reñé ha hagut de respondre ha estat sobre el polèmic pacte entre PSC i C's a la Paeria. El president de la Diputació ha afirmat que li mereix tot el seu respecte perquè " a cada lloc hi ha l'autonomia suficient i necessària i tothom exerceix la seva responsabilitat a l'hora de gestionar els pactes com creu que han de ser, una altra cosa és que hi estiguem d'acord o no, però això és irrellevant per part meva". Reñé ha confirmat que dimarts no serà a la concentració que les entitats sobiranistes han convocat per protestar contra el pacte d'Àngel Ros amb el partit que lidera Ángeles Ribes.

ERC vota la investidura de Reñé per reforçar la institució com a estructura d'estat a favor del procés

En la seva intervenció, el portaveu d'ERC, Jaume Gilabert, també ha fet esment històric a la Mancomunitat per afirmar que "avui les diputacions tornen a tenir un paper central en la consolidació d'estructures d'estat" i ha apostat perquè en aquesta legislatura es converteixin en vegueries d'elecció directe. "Ara més que mai hem de seguir treballant per aconseguir el màxim consens possible i així poder estar al costat del poble de Catalunya en aquelles decisions que afectin la sobirania nacional", ha afegit.

Gilabert també ha dit que no entén que Reñé hagi buscat el suport del PSC, "que no es caracteritza per la defensa ni del dret a decidir i potser -i esperem que no sigui així- ni de la llengua catalana, però malgrat tot als independentistes d'ERC ens tindrà al seu costat per la defensa d'alliberament nacional de Catalunya en aquest moment històric". En definitiva, ERC ha donat al president de la Diputació un "vot de confiança però no un xec en blanc" en tot allò que sigui treballar pel territori i per la independència.

L'altre partit que ha votat la investidura de Joan Reñé ha estat el PSC. El seu portaveu, Enric Colom, ha dit que en un context de crisi i d'escassetat de recursos per als ajuntaments "tenim l'objectiu de cercar el consens i l'entesa per garantir la viabilitat d'un govern estable que beneficiï tothom".

El diputat de la CUP, molt crític amb la institució

El diputat de la CUP, Joel Jové, ha fet un discurs molt crític amb la institució afirmant que "la nostra presència aquí no és ni un orgull, ni una satisfacció, vol ser una esmena a la totalitat". Per una banda, Jové ha criticat que la Diputació és "filla d'Espanya" i està composada per membres que no han estat elegits per mandat popular. "Malgrat tot no hem vingut a escalfar la cadira sinó a aixecar catifes i obrir finestres, ha assegurat. En aquest sentit, el diputat de la CUP ha carregat contra el funcionament de la Diputació de Lleida, on creu que hi ha "clientelisme" en la gestió dels diners públics. També ha criticat un "cartipàs demencial" que estableix "sous excessius" i el que considera despeses supèrflues com les insígnies que aquest dissabte han rebut els diputats i que ha qualificat de "xavalles innecessàries que se sumen a la indecència de la institució".

La diputada de Ciutadans, Ángeles Ribes, ha fet un discurs en pro de la transparència, el bon govern i la correcta gestió dels diners públics i ha afegit que la institució ha de ser també exemple de respecte a la legalitat vigent. En el mateix sentit s'ha expressat la diputada del PP, Dolors López: "el PP es mantindrà sempre a favor de la legalitat, al costat de les lleis i de la Constitució i no avalarem cap proposta que serveixi per afavorir polítiques independentistes perquè aquesta ni és la tasca de la Diputació ni és el nostre objectiu". Dit això, López també ha apostat per fer una "oposició constructiva i responsable a favor del servei públic".

El diputat d'Unitat d'Aran, Paco Boya, ha fet la seva intervenció en aranès fent una crida a superar els desavantatges que encara pateixen els pobles de muntanya.