Josa enceta les activitats a l'Alt Urgell del Festival Càtar del Pirineu Català

Josa de Cadí i l'Alt Urgell recorden un any més el seu passat càtar, aquest diumenge dia 4, amb una jornada que enceta els actes previstos a la comarca dins del Festival Càtar del Pirineu Català, que l'any vinent arribarà a la 25a edició. La població alturgellenca ha preparat novament un conjunt de propostes per endinsar-se en aquest llegat al llarg d'un dia.

El programa de diumenge començarà a les 10 del matí, amb l'obertura del Mercat d'Artesans dels Dominis del cavaller Ramon de Josa. A les 11 hi haurà un taller infantil d'elaboració de mató i, simultàniament, una visita guiada a l'església romànica de Santa Maria. La següent visita, a la una del migdia, serà al conjunt del poble. A les 2 començarà un dinar popular.

Els actes es reprendran a les 4 de la tarda amb la presentació de llibre El tresor dels càtars, seguit d'una xerrada sobre l'evolució històrica de la noblesa pirinenca. A 2/4 de 6 es podrà escoltar música tradicional del Pirineu. I a les 6 començarà el Concurs Guillem de Berguedà de declamació de poesia trobadoresca. La jornada es completarà a les 7 amb un taller de danses medievals.

D'altra banda, dissabte a les 7 de la tarda ja hi haurà un acte previ, amb Llegendarium: el cavaller i el corb.

Els actes alturgellencs del Festival -conegut antigament com a Jornades dels Refugis Càtars- continuaran el cap de setmana vinent amb el Mercat Càtar de Castellbò (10 d'agost). Finalment, la segona quinzena del mes també hi haurà activitats a Berga, Bellver de Cerdanya, Àreu i Prullans. Prèviament, al juliol ja se n'ha fet a Bagà i Gósol.

Els Bons Homes

Els bons homes o càtars van ser, als segles XII i XIII, un moviment dissident que es va estendre per amplis territoris d'Occitània, on va tenir la seva màxima puixança. El seu esperit crític els va enfrontar amb l’Església Catòlica de Roma, perquè rebutjaven el materialisme,la guerra i els valors feudals. Volien tornar a l’austeritat, a guanyar-se la vida fent d’artesans, de mercaders o de pagesos, i cercaven la puresa dels aliments. Refusaven un Déu jutge, una fe basada en la por i el càstig i creien en una religió positiva i oberta. Això va causar que, tot i que molts d'ells es van refugiar al Pirineu català, el poder eclesiàstic de l'època els perseguís de manera ferotge fins a provocar-ne la desaparició.