José Luis Escrivá augura una reducció del creixement econòmic si es confirmen uns aranzels elevats per a Europa

El governador del Banc d'Espanya, José Luís Escrivá, augura que les previsions de creixement econòmic espanyoles es poden reduir entre 3 i 4 dècimes els mesos vinents, respecte de l'estimació inicial, si aquest mes de juliol els Estats Units confirmen la imposició d'uns aranzels elevats per a les exportacions de la Unió Europea.

A la part final de la Trobada Empresarial al Pirineu, en la qual també hi ha intervingut la secretària d'Estat de Cooperació Internacional, Eva Granados, Escrivá ha matisat que de moment no s’ha notat l’impacte, perquè aquestes taxes encara s’estan negociant amb l’administració Trump. Des de la Seu d’Urgell, el dirigent econòmic ha assegurat que el primer semestre d’enguany l’economia estatal ha seguit creixent al voltant del 2,5%, força per sobre la mitjana europea.

Tot i això, Escrivá ha avisat que si a partir d'aquest mes vinent, quan s'han de tancar les actuals negociacions entre els dos blocs, es confirma un augment fort d’aranzels cap a productes europeus per part dels Estats Units, i si això va acompanyat tot seguit d'una rèplica per part de la Unió Europea, això pot comportar una reducció del creixement d'un 0,3% sobre el previst pel segon semestre de 2025 i de 0,4 punts menys per al 2026. 

Necessitat d'unificar legislacions dels estats europeus

A nivell més general, José Luis Escrivá ha assegurat que l'economia mundial es troba en un escenari "d'incertesa sense precedents i excepcional" i que, a diferència de la crisi de la COVID, és "molt difícil" poder identificar els elements que s'han de "neutralitzar". En aquest sentit, Escrivá creu que la millor solució per fer front a aquest context és reduir la "segmentació" de mercats a la Unió Europea, perquè actualment l'economia encara està molt centrada en els respectius àmbits estatals de cadascun dels 27 estats membres, tots ells amb legislacions i regulacions diferents i sovint molt distanciades entre elles.

Per fer-ho, creu que cal establir "un calendari molt ambiciós" d'aplicació, que compti amb el compromís dels països i de totes les instàncies europees, tal com es va fer ara fa vint-i-cinc anys amb l'entrada en vigor de l'euro i la desaparició de moltes de les divises nacionals que hi havia fins llavors. En l'àmbit tecnològic, Escrivá considera que la UE ha de "fer els deures" per tal d'estar preparats per "la nova onada innovadora de la pròxima dècada", tenint en compte, ha insistit, que compta amb capital humà.

Creixement econòmic, però amb menys productivitat i excés de burocràcia

Pel costat positiu, Escrivá també ha afirmat que la situació posterior a la de la COVID i a la guerra d'Ucraïna han aportat "certs vents de cua" a l'economia espanyola. Aquests tindrien a veure, segons ha detallat, en l'augment de la demanda de serveis turístics, l'aprofitament d'infraestructures públiques construïdes en els darrers anys, les possibilitats que obre el teletreball, els baixos nivells de criminalitat i el descens del preu de l'energia, entre d'altres. Pel que fa a la productivitat, però, el governador ha assegurat que hi ha una "escletxa" molt gran respecte al conjunt d'Europa, perquè va arribar a ser del 25% i en sis anys, s'ha reduït al 19%. En aquest sentit, ha afirmat que el funcionament de les administracions públiques i el marc normatiu són dos factors que hi influeixen de forma negativa. Així, ha detallat que aquest a la UE és "molt dens", tenint en compte que cada any es produeixen 14.000 noves normes en els diversos nivells de l'administració.

En l'àmbit de la recerca i innovació, Escrivá ha dit que tot i destinar-hi una inversió equivalent a dos punts del PIB, similar al que es fa a la resta d'Europa i EUA, no hi ha prou "absorció" d'aquesta innovació en el sector privat. En aquest sentit, ha afirmat que a Europa no se sap "reconèixer i remunerar prou l'èxit i la capacitat d'innovació i emprenedora".

Més del 50% d'assistents a la Trobada assegura que tindrà més beneficis

El president de la Trobada, Josep Serveto, ha destacat que els resultats del baròmetre, fet a partir d'enquestes als assistents, han estat més positius que els de l'any passat. Així, més enllà que un 85,71% de les empreses espera seguir creixent, una de les novetats importants que ha ressaltat és el fet que un 55,33% assegura que tindrà més beneficis que l'any passat i que un 68,52% creu que seguirà creant llocs de feina.

Pel que fa als riscos, el baròmetre indica que el 78,48% dels enquestats considera que la Unió Europea ha de ser més autònoma respecte als Estats Units. De fet, la majoria dels enquestats (un 73,58%) confessa que de moment no els ha afectat la pujada d’aranzels, un 20,75% assegura que els ha afectat poc i només un 5,66% diu que sí que ja ho han notat. Respecte a les inscripcions a les jornades, Serveto ha assegurat que el nou repte és superar el miler a la pròxima edició de l'esdeveniment.

Intervenció de Tomás Muniesa

La intervenció de José Luis Escrivá ha estat precedida per la del president de Caixabank, Tomás Muniesa, que pel que fa a les conseqüències de les polítiques de Donald Trump hi veu com a risc més important un augment de la inflació i dels tipus d’interès. Tot i això, creu que Trump és imprevisible i pot canviar la seva línia actual els pròxims mesos tenint en compte que al novembre vinent torna a tenir eleccions -per renovar parcialment la Cambra de Representants i el Senat dels EUA- i necessita que les seves mesures donin beneficis abans d’aquests comicis si no vol perdre el control d'aquestes cambres.

Pel que fa a Europa, Muniesa creu que l'afectació actual no és tant pels aranzels, "que encara no hi són", com per la "inestabilitat dels mercats, perquè el diner és poruc i no li agrada la incertesa". En aquest context, el dirigent financer creu que actualment Europa té diversos reptes i un d’ells és la defensa, perquè EUA ja ha dit a Europa que es protegeixi pel seu compte. Actualment els estats de la UE sumen en conjunt tot just 150.000 soldats, i ara conclouen que "si no es vol una guerra, has d'aconseguir que qui la vulgui fer pensi que no li surt a compte", en al·lusió sobretot a Rússia.

L’altre repte, afirma, és "fer una passa endavant per no caure en la irrellevància", perquè "ara fa 50 anys Europa era el 25% del PIB mundial, ara és el 14%, i abans era el 22% de la població mundial i ara és el 9%". I en part, Muniesa en culpa "els lideratges febles" i el fet que cap líder polític dels estats membres no vol fer-se responsable de cedir sobirania nacional a la UE, per motius sobretot polítics i electorals.