José Manuel Villarejo declara a Andorra que l''Operació Catalunya' era d'"alt nivell" i suggereix que es dirigia des del Govern espanyol

L'excomissari de la Policia Nacional espanyola José Manuel Villarejo ha comparegut aquest dimarts davant la justícia andorrana, que l'havia citat com a testimoni en la investigació que la Batllia té oberta pel presumpte xantatge que l'Estat espanyol va perpetrar contra dirigents financers d'Andorra en el marc de l''Operació Catalunya', l'any 2015.

Després de prestar declaració, i consultat pels mitjans que s'hi han atansat, Villarejo ha dit que una qüestió com l''Operació Catalunya' "no la fa un comissari, un coronel del CNI, un guàrdia civil, un capità o un comandant", sinó que va ser "una operació d'alt nivell, on des de presidència del govern d'un país i d'un altre hi intervenen". I que, per tant, creu que al capdavant hi havia el Govern espanyol, llavors liderat pel president Mariano Rajoy. 

En aquest sentit, el comissari ha explicat a l'ACN que en la seva declaració en seu judicial s'ha "ratificat" en el que ja havia dit quan la justícia espanyola el va empresonar i també en les declaracions a la comissió rogatòria.

Villarejo ha assegurat que "òbviament he dit la veritat, com ho he anat dient aquests anys", després d'haver estat declarant durant gairebé tres hores com a testimoni. També ha advertit que creu que el fet d'haver-se desplaçat fins a Andorra per declarar li pot causar represàlies a Espanya. I és que, segons ha detallat, li havien "suggerit" que no ho fes i fins i tot ha concretat que bona part d'aquestes suposades amenaces que ha rebut poden venir directament "des de la corona"; és a dir, de la Casa Reial espanyola.

Pel que fa a la documentació que se li ha mostrat en seu judicial, la qual havia estat publicada o filtrada, ha afirmat que era seva. Finalment, s'ha mostrat disposat a tornar a Andorra si així li demanen.

La declaració judicial havia estat autoritzada per l’Audiència Nacional espanyola malgrat que actualment José Manuel Villarejo té el passaport retirat i es troba en llibertat provisional des del març del 2021. La compareixença coincideix amb la citació d’altres figures clau, com Jordi Cinca i Gilbert Saboya, que en el moment dels fets que s'investiguen eren respectivament ministre de Finances i ministre d’Afers Exteriors del Govern andorrà.

La causa perquè s'investigués a Andorra el presumpte xantatge del Govern espanyol a Andorra dins l''Operació Catalunya' va ser impulsada per la defensa de Jordi Pujol, però tot seguit s'hi van adherir l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’associació d'advocats Drets. La demanda inclou denúncies contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els llavors ministres espanyols d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a més d'altres alts càrrecs del Ministeri de l’Interior espanyol.

Els denunciants els acusen d’haver exercit pressions a BPA per obtenir informació bancària sobre exdirigents independentistes catalans, entre els quals s'hi incloïa Jordi Pujol—que havia deixat de presidir la Generalitat dotze anys abans, al 2003- i els seus familiars, però també del llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i del líder d'Erc Oriol Junqueras. En el cas de Mas i Junqueras, tanmateix, l’operació només va servir per constatar que no tenien cap compte a Andorra.