Josep Benavent presenta 'Quan anàvem al cine. Història del cinema a la Seu d'Urgell'

Aquest dimecres dia 22, a les 8 del vespre, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell acollirà la presentació del llibre “Quan anàvem al cine. Història del cinema a la Seu d’Urgell” obra de Josep Benavent Catalán i publicat per Edicions Salòria.

El nou volum és el resum més complet i documentat que s'ha fet sobre l'evolució de la projecció de pel·lícules a la ciutat, una activitat que durant dècades ha estat un element clau de la vida social de moltes poblacions com la Seu. Per això, just després de la presentació, a les 10 de la nit, a Cinemes Guiu es podrà veure 'El árbol del ahorcado', la pel·lícula amb què es va inaugurar aquesta sala l'any 1961. Els dos actes són gratuïts.

La presentació, a banda de l'autor, comptarà amb la presència de Julio Quílez, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell; Albert Galindo, tècnic de Cultura de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell; Montse Guiu, gerent dels Cinemes Guiu, i Ramon Berga, dissenyador gràfic.

Josep Benavent, matemàtic, cinèfil i col•leccionista, repassa a través de les pàgines de l’obra el naixement, l’ascensió, els avenços i els progressos del cine, tant des del punt de vista tècnic com d’expressió. A partir de la realitat social de la Seu d’Urgell, l’autor fa un recorregut nostàlgic, a través dels programes de cine, del No-do, de la censura, de les melodies inoblidables i de les sales de projecció amb els taquillers, els porters, els acomodadors i els maquinistes. També es recorda els referents civils, eclesiàstics, militars i associatius que van marcar la ciutat durant molts anys.

Testimoni d'una època

En paraules de l’autor, “Des de sempre, el cine ha estat alguna cosa més que un experiment de física recreativa. El setè art ha estat també, des dels seus inicis, un segell destacat de cada època, amb els seus gustos i les maneres de pensar i de viure". Així, Benavent recorda que "durant molts anys, la gran pantalla es va convertir en una peça clau de la cultura de l’oci de moltes generacions, fins al punt que no hi va haver ningú -o gairebé ningú- que no es deixés seduir per la fascinació de les seves imatges”.

'Quan Anàvem al cine' és un treball rigorós i ben documentat apte tant per a especialistes del gènere cinematogràfic i historiadors com per a nostàlgics, protagonistes i somiadors d’una època daurada.