Josep Calvet publica 'Sort - Tel-Aviv', la història real de dues bessones jueves separades pel nazisme

L'historiador Josep Calvet presenta aquest Sant Jordi la novel·la Sort - Tel-Aviv, un llibre basat en la història real de "dues bessones separades pel nazisme", tal com indica literalment el seu subtítol. El nucli central de la trama argumental és a la capital del Pallars Sobirà, on l'any 1944 hi conflueixen les històries de les dues protagonistes.

El llibre es va començar a gestar l'any 2017, quan Calvet va tenir accés a una carta escrita el 1944 per una jove jueva que havia fugit del nazisme a través del Pirineu. La missiva, que estava amagada entre la documentació que guardaven els propietaris d'un antic hostal de Sort, anava dirigida a la seva germana bessona, resident a Tel-Aviv.

Ara, l'autor reconstrueix la vida de les dues germanes, originàries de Polònia però que vivien a Alemanya. L'any 1939, davant l'agreujament de la persecució de Hitler contra els jueus, els seus pares les van enviar a casa d'uns familiars a França, però allà van ser separades en ple avenç de les tropes nazis. Una d'elles va anar a parar a Tel-Aviv i l'altra va travessar els Pirineus fins a arribar a Sort l'any 1944. Des del Pallars Sobirà és des d'on va escriure la carta a la seva germana.

Viatge d'anada i tornada

El viatge de la carta, però, va ser d'anada i tornada, perquè mai no va arribar a la destinatària, la seva germana. Després de viatjar des de Sort, passant per Saragossa, Madrid, Badajoz i el Caire, i tot i haver arribat a Tel-Aviv, la missiva va ser retornada al destinatari. En rebre-la a Sort, l'autora de la carta, la Raquel, ja no hi era, i els propietaris de l'hostal la van guardar durant 75 anys. Ara, la carta i tota la història que hi ha al darrere ha vist la llum gràcies a la recerca de Josep Calvet.

El llibre s'entrellaça també amb l'impacte de la postguerra i la deportació als camps d'extermini nazis, en aquells anys, d'un veí de la població i de tres veïns més de l'actual municipi de Sort; concretament, dels pobles de Castellviny, Altron i Llessui. Una zona que en aquella època tot just s'estava recuperant de les ferides de la Guerra Civil i de la dura repressió franquista que va colpejar el Pallars, i que acollia paral·lelament jueus que fugien del nazisme i arribaven al poble després d'una dura caminada.