Josep Mitjana presenta a la Seu el llibre 'Beneïda terbolina'

Josep Mitjana Berdié presentarà aquest divendres a la Seu d’Urgell el llibre Beneïda terbolina, un retrat acurat i fidel de la vida als pobles situats sota el port del Cantó. L'acte serà a les 7 de la tarda, al Consell Comarcal, i també comptarà amb les intervencions de l'alcaldessa de les Valls d'Aguilar, Rosa Fàbrega, i del tècnic comarcal de Cultura, Isidre Domenjó.

L’obra dóna continuïtat al treball Maleïda terbolina, publicat ara fa dos anys, i alhora n’és una mena de contrapunt. La duresa de viure a muntanya simbolitzada per la terbolina, la neu arrossegada pel vent, va fer marxar gairebé tothom d’aquells pobles, però els va obrir una nova vida en altres indrets. Josep Mitjana ha parlat, una per una, amb les famílies que van haver de marxar dels pobles de Biscarbó, Freixa, Junyent, la Torre, Castellàs, Solans i Vila-rubla, situats a cavall de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.

Totes les persones entrevistades acaben, si fa no fa amb la mateixa conclusió: “Ben rucs que vàrom ser de no haver marxat més aviat! Quants patiments que ens hauríem estalviat!” Per això, l'autor mateix acaba afirmant: “Beneïda terbolina! Causa directa de l’abandó d’aguelles valls i de la fugida d’uns terrenys tan feréstecs i salvatges!”.

Famílies, anècdotes i viatges

El llibre està estructurat en tres parts. A la primera, trobem un estudi individualitzat de les persones que van viure en els pobles del Cantó durant el segle XX i dels béns que posseïen, a més d’una exposició de fets relacionats amb les famílies i els pobles. La segona part comprèn tot un seguit d’anècdotes, la majoria autobiogràfiques, situades en aquells o altres territoris.

Finalment, la tercera part la componen fragments de viatges de l’autor durant les quals va arreplegar llavors i plançons d’espècies d’arbres i plantes de jardí, que han acabat formant el Jardí dels Rodets. Amb aquesta darrera part del llibre, l’autor ha volgut simbolitzar com, d’un món tan local com era el de Biscarbó, on va néixer, ha passat a descobrir un món global.

Les dues primeres parts del llibre estan escrites en el dialecte pallarès dels pobles de què es parla. Josep Mitjana explica que això "no respon a cap altre mòbil que l’estimació per la llengua apresa dels pares”.