Junts per la Seu vol liderar una ciutat en positiu i en bones mans

Junts per la Seu vol prendre el relleu al capdavant de l’Ajuntament per liderar un projecte “en positiu” i “en bones mans”. L’alcaldable, Jordi Fàbrega, l’ha presentat després de ser introduït pels altres 26 membres de la candidatura, en un acte de tancament de campanya que ha omplert tota la Sala de Sant Domènec i en el qual també hi ha hagut parlaments de la número 2, Mireia Font; de l’alcalde Albert Batalla; i –mitjançant vídeo- del 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Jordi Fàbrega defensa que “cal que la ciutat continuï apostant per un projecte constructiu, de suma, que aplegui tothom i que defugi de visions destructives”. Fàbrega presenta un equip “que canvia de persones i alhora manté una visió de política en positiu”, i fa una crida a “omplir les urnes diumenge amb vots d’esperança i de futur per la ciutat, amb projectes realistes que seran possibles gràcies a la feina d’un equip preparat”.

Al seu torn, Albert Batalla va agrair “la confiança rebuda per la gent de la Seu durant els anys d’alcaldia” i va demanar “un vot de confiança per Jordi Fàbrega i el seu equip”.

En l’àmbit econòmic, Mireia Font va subratllar que “cal continuar treballant de valent perquè la Seu sigui una ciutat d’oportunitats per treballar, emprendre i progressar”. Font assegura que “aquests darrers quatre anys hem contribuït a que la ciutat tingui més activitats, hi vingui més gent, s’hi generin més negocis”, i per això volen “continuar treballant”.

L’acte va comptar amb la intervenció enregistrada de Carles Puigdemont, que va explicitar el suport a Jordi Fàbrega. Puigdemont dóna a Junts per la Seu les “gràcies immenses per ser-hi, per fer possible un projecte que continua posant la Seu a l’avantguarda d’aquesta part del territori, com a referent indiscutible de coses molt ben fetes”. Alhora, apel·la al “doble vot per Junts, tant a Europa com a la Seu”, per defensar “la dignitat de l’1-O i d’una societat que va de baix cap a dalt, que vol participar, decidir i ser escoltada”. I conclou que “cal que Europa vegi i senti el missatge clar d’una ciutadania activa, democràtica i participativa, enfront de les actuals amenaces serioses de xenofòbia i populismes i d’aquest nacionalisme d’Estat que sempre ha anat contra les minories, entre elles Catalunya”.