Junts presenta una moció perquè es reforci les connexions de bus per a universitaris de la Seu i l'Alt Urgell

El grup municipal de Junts per la Seu exposarà aquest dilluns, al ple municipal ordinari del mes de febrer, moció amb l’objectiu de "millorar la mobilitat d'estudiants universitaris", que consideren "clau per garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió territorial". Concretament, el primer grup de l'oposició demana "reforçar les connexions els divendres i diumenges amb Barcelona i Lleida", però també amb d'altres ciutats o campus universitaris; concretament, amb Bellaterra, Vic, Girona i Tarragona.

Junts considera que "l’accés a l’educació superior en condicions d’equitat continua sent un repte per als joves de la Seu d’Urgell i de l’Alt Urgell", si es té en compte que "actualment, l’única oferta universitària presencial a la ciutat es limita a les 40 places per curs d’INEFC Pirineus", adreçat bàsicament als qui volen estudiar Ciències de l'Activitat Física (CAFE). Això, assenyalen, "obliga la gran majoria d’estudiants que volen fer estudis universitaris presencials a marxar fora de la comarca" per cursar-los. Per això, consideren que "aquesta mobilitat no és una elecció voluntària, sinó una conseqüència directa de la manca d’oferta universitària al Pirineu", tot "assumint costos econòmics i de temps molt superiors als dels estudiants de zones metropolitanes".

Tot i que actualment hi ha existeixen força connexions diàries amb Barcelona i Lleida, mitjançant transport públic i amb abonaments assequibles, Junts per la Seu denuncia que hi ha "problemes recurrents de capacitat i accessibilitat". I en el cas de Bellaterra (on hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona), Girona (UdG), Vic (UVic-Central) i Tarragona (URV), hi segueix havent una "absència total de connexions directes". A això hi afegeixen que "els ajuts existents per a l’estudiantat universitari de les comarques de muntanya només arriben a un nombre molt limitat de famílies i no resolen el problema de fons".

Per aquest motiu, la moció insta el Govern de la Generalitat a "garantir serveis d’autobús directe entre la Seu d’Urgell i els principals campus universitaris del país", amb especial atenció als desplaçaments dels caps de setmana. També s'hi demana "tarifes assequibles" pels estudiants "i horaris adaptats als calendaris acadèmics". Tot plegat, conclouen "per evitar que el futur del jovent depengui del codi postal i per lluitar contra el despoblament del Pirineu". El portaveu de Junts per la Seu, Jordi Fàbrega, hi ha afegit que recentment ell mateix, com a diputat, també ha registrat aquesta petició al Parlament de Catalunya.

Suport a una campanya de la Catalunya Nord per l'oficialitat del català a la UE

En un altre ordre de coses, Junts també presenta en aquest ple una moció perquè l'Ajuntament s'adhereixi a la campanya perquè el català sigui reconegut com a llengua oficial de la Unió Europea. La iniciativa ha sorgit per part d'ajuntaments de la Catalunya Nord i actualment s'hi han adherit moltes institucions locals dels dos costats de la frontera, per tal de "reconèixer la solidaritat mostrada històricament per les institucions nord-catalanes amb la Catalunya Sud".

Des de Junts consideren que amb l'adhesió a aquesta moció l'Ajuntament de la Seu té una bona ocasió de "reafirmar el seu compromís amb el futur del jovent, la defensa de la llengua catalana i una visió de país basada en la igualtat d’oportunitats i la cooperació entre territoris".

En el primer punt, el text proposa "manifestar públicament el suport als ajuntaments de la Catalunya Nord", que inclouen alguns consistoris de l'Alta Cerdanya, en la seva "demanda a l’Estat francès perquè doni suport al reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea". En el tercer, d'altra banda, els signants es comprometen a "treballar conjuntament, de nord a sud del Pirineu, per fer del català una eina imprescindible de desenvolupament cultural i econòmic del nostre territori compartit". Finalment, la proposta vol "donar suport també als ajuntaments de la Catalunya Nord que, per la via judicial, reclamen el dret de poder parlar en català durant els plens municipals", a més de traslladar aquest acord als ajuntaments nord-catalans, a les entitats municipalistes i a les institucions que correspongui.