Justícia crea a la Seu d'Urgell una residència per a presos de tercer grau
És mixta i té una capacitat per a deu interns en règim obert. L'objectiu és permetre un acostament progressiu a la comunitat i millorar-ne la reinserció
El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha creat una residència mixta per a deu presos interns en règim obert a la Seu d'Urgell. Les dependències, que són mixtes, es van estrenar el passat mes d'abril i se sumen a dos espais més d'aquest tipus a Martorell i Terrassa.
Es tracta de pisos situats fora del recinte dels centres penitenciaris, en habitatges ordinaris de l’entorn comunitari, gestionats conjuntament amb entitats del tercer sector. Hi poden accedir les persones en tercer grau, amb baix risc de reincidència i bona evolució, per continuar el programa d’intervenció sòcioeducativa i l’itinerari integral de reinserció. La gestió a la Seu d'Urgell va a càrrec de la Fundació Privada Sant Antoni Abat.
Les tres noves unitats tenen capacitat per acollir 46 persones en semillibertat i han tingut un cost de 390.782 euros, 114.891 dels quals han estat aportats pel Fons Social Europeu, en concepte de personal.
17 residències per acostar els interns a la comunitat
En total, Catalunya disposa de 17 residències d’aquest tipus, sense cap distinció externa i sense funcionaris de presons. Personal extern hi passa la nit i durant el dia dona suport als interns perquè es formin, busquin feina, treballin i utilitzin els recursos socials. D’aquesta manera, els residents recuperen l’autonomia i poden refer la vida professional i les relacions socials i familiars, amb l’acompanyament dels serveis penitenciaris.
Alguns dels recursos estan ideats per a col·lectius amb necessitats específiques, com ara els pisos per a dones amb fills petits o per a interns que requereixen un acompanyament més intensiu per trobar feina o mantenir-se en l’abstinència de l’alcohol o les drogues.
Impulsar l’obertalitat penitenciària
Actualment la xarxa de recursos residencials a Catalunya té una capacitat de 361 places: 216 de pernoctació i 145 més per a seguiments. Un 2,4% de les persones classificades en tercer grau compleix el tractament en residències fora de l’entorn penitenciari.
Amb aquest increment, el Departament de Justícia avança en el compliment d’una de les principals línies estratègiques d’obertalitat, que consisteix a tenir el 30% dels interns classificats en tercer grau en un termini de tres anys. Actualment, més del 25 % de la població penitenciària ja compleix la condemna en règim obert. L’evidència empírica assenyala que la desinstitucionalització en el medi obert genera taxes de reincidència més baixes. El darrer estudi sobre la qüestió apunta que el 26% de les persones que acaben la condemna en segon grau reincideix, davant d’un 10% dels que ho fan si evolucionen a medi obert.
La vida en les unitats dependents permet que els interns amb una millor evolució acabin la condemna en un entorn al més semblant possible al de la vida en llibertat. La recuperació progressiva del contacte amb la societat millora l'índex de reinserció i disminueix el risc de tornar a delinquir.
