Kilian Jornet encapçala un manifest de rebuig als Jocs d'Hivern al Pirineu

La plataforma Stop JJOO ha presentat aquest dimecres un manifest contra la candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030 que, segons han avançat, ha rebut el suport inicial de "més de quaranta personalitats del Pirineu". Entre aquestes, el col·lectiu n'ha destacat l'adhesió de l'atleta cerdà Kilian Jornet, actualment establert a Noruega.

El text s'ha llegit aquest al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Tot i això, els impulsors ja havien fet públics dilluns els detalls de la presentació, cosa que va fer que la notícia ja transcendís el mateix dia en desenes de mitjans de comunicació. Jornet hi ha intervingut per videconferència des de casa seva, a Noruega. De manera presencial, des de Barcelona, hi han pres part el regidor de la CUP a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i portaveu d'Stop JJOO, Bernat Lavaquiol, i la ramadera ripollesa Emma Rojas, en representació de l'associació Ramaderes de Catalunya.

De fet, abans de la compareixença, Stop JJOO havia donat a conèixer d'altres noms de les persones que s'han adherit inicialment al manifest, com ara l'escaladora lleidatana Araceli Segarra, actualment resident a la Cerdanya. Avui s'hi ha afegit que també s'hi han sumat la piragüista urgellenca Núria Vilarrubla (diploma olímpic als Jocs de Tòquio 2020 en canoa individual); l'entrenador del Cadí La Seu, Bernat Canut; l'escalador Patxi Usobiaga, el geògraf i regidor d'Esports de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, Carlos Guàrdia (ERC); el corredor d'ultrafons pallarès Eugeni Roselló i el guia d'alta muntanya Adrià Chueca.

De fora del món de l'esport, entre d'altres, el document l'han signat l'alcaldessa de Ribera d'Urgellet i actual presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Josefina Lladós (Junts); la biòloga i regidora d'ERC a la Seu Núria Tomàs; l'alcaldessa de Cava, Gisela Sellés (CUP); l'alcalde de Berga, també de la CUP, Ivan Sánchez; el cantant del grup Brams i també exregidor de Berga per la CUP, Francesc Ribera; el filòsof urgellenc Xavier Antich (professor de la Universitat de Girona i director de la Fundació Tàpies de Barcelona); l'editor trempolí Jordi Creus (director de la revista Sàpiens); l'escriptora i investigadora pallaresa Núria Garcia Quera; la mestra jubilada cerdana Núria Burgada; l'ambientòloga i exdiputada de la CUP Mireia Boya; la cantant aranesa Alidé Sans i el músic Sergi Carbonell, component de la ja desapareguda banda Txarango. També s'hi han afegit la portaveu de la CUP a l'Ajuntament de la Seu, Xènia Antona; l'exalcalde de Soriguera per la CUP, Xavi Pedemonte; l'exdirectora i impulsora de l'Escola de Pastors, Vanesa Freixa; l'escriptor Albert Villaró i els historiadors Pau Chica i Oliver Vergés.

Bernat Lavaquiol ha dit que "la candidatura caurà pel seu propi pes" i ha reiterat els principals arguments, ja exposats anteriorment, pels quals s'oposen als Jocs d'Hivern, entre els quals esmenta "la manca de transparència" en un projecte que veu "dissenyat des de despatxos de Barcelona". També fa referència a "l'emergència climàtica" i augura "que en el període 2031-2050 augmentarà la temperatura entre 0,7 i 2,1 graus i disminuirà la precipitació un 6,8%", cosa que creu que "farà inviable tècnicament fer neu artificial", i assegura que ho indiquen "informes de la Generalitat mateix". En tercer lloc, Lavaquiol critica la manca d'oportunitats de la gent jove del Pirineu tant pel que fa a estudis, cosa que els obliga a marxar de la regió amb la despesa que això suposa per a les famílies, com per trobar feines de qualitat en cas que vulguin tornar a les comarques pirinenques on, afirma, predominen "feines precàries i temporals, de l'hostaleria, restauració o pistes d'esquí".

Intervenció de Kilian Jornet

En la seva intervenció per videoconferència, Kilian Jornet ha explicat que rebutja que els Pirineus puguin acollir uns Jocs d'Hivern perquè considera que "cal ser realistes" i que "no hi ha cap estudi que digui que als Pirineus la quantitat de neu serà suficient per mantenir un model de turisme d'estacions d'esquí", les quals creu que actualment ja evolucionen per esdevenir "estacions de muntanya" i incloure d'altres esports tot l'any. D'altra banda, malgrat que el COI ha obert la porta a celebrar algunes de les proves a fora del Pirineu, Jornet dubta d'aquesta opció i augura que es farien "algunes infraestructures que no s'utilitzarien, perquè són d'esports que no es practiquen al Pirineu"; i que si es confirma aquesta opció de fer-se a d'altres territoris, comportarien una excessiva dispersió de les subseus.

Preguntat pels periodistes per la seva participació des de fa anys en desenes de grans esdeveniments multitudinaris (com ara la recent Salomon Ultra Pirineu, que concentra centenars de corredors i milers d'aficionats dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró), Jornet s'ha justificat tot dient que els Jocs d'Hivern no són comparables, i opina que les competicions en les quals ell ha participat "no comporten un canvi en el model turístic o grans inversions, sinó que són amb inversions més petites". L’esportista català sí que ha admès que ara el COI "va en la bona direcció" pel que fa a la idea de no fer infraestructures innecessàries, tal com s'està demostrant amb els propers Jocs d'Estiu de París 2024. Tanmateix, ha qüestionat que s'hagi concedit anteriors i noves edicions a països que vulneren clarament els drets humans, com és el cas del règim comunista de la Xina.

També se l'ha preguntat pel fet que des de sempre hagi reivindicat la inclusió de l'esquí de muntanya als Jocs d'Hivern. Es dóna la coincidència que, aquest any mateix, l'atleta i esquiador pirinenc ha celebrat públicament el fet que el COI recuperi l'esquí de muntanya com a esport olímpic (una decisió que es farà efectiva a l'edició de Milà-Cortina 2026), tot i matisar que desitja "que no es perdi l'aspecte del muntanyisme" amb la seva incorporació als Jocs. En aquest sentit, Kilian Jornet ha reconegut que acollir uns Jocs d'Hivern al Pirineu "seria positiu pels esportistes que podrien competir a casa", però creu que "ara això és el menys important" i que cal donar més relleu a d'altres possibles repercussions del projecte.

La plataforma ha explicat que amb el manifest busquen "sumar adhesions de col·lectius i persones" i hi afegeixen que, tot i que els primers signants són tots vinculats al Pirineu, des d'ara volen inscriure-hi suports "tant del territori com de tot Catalunya". Bernat Lavaquiol ha dit que volen "fer visible una oposició transversal" a un projecte que creu que "s'està duent a terme amb opacitat i secretisme i d'esquenes a la població del Pirineu". Des d'ara el manifest estarà penjat al web www.stopjjoo.cat, que s'ha activat avui mateix.