Kilian Jornet i Ferran Latorre completen una setmana històrica per a l'alpinisme català

L'alpinisme català ha viscut una setmana històrica amb dos protagonistes: Kilian Jornet i Ferran Latorre. Aquest dissabte, Latorre esdevenia el primer català que corona els 14 vuitmils del món, després de conquerir l'Everest. Paral·lelament, Jornet ha afegit una nova fita estratosfèrica al seu bagatge: fer el cim més alt del món dues vegades en una sola setmana, amb uns temps de rècord, en solitari, amb l'equipament imprescindible i sense cordes fixes ni oxigen.

Ferran Latorre (UE Vic) ha aconseguit fer els 14 sostres de l'Himàlaia sense l’ús complementari d’oxigen, amb l'única excepció dels últims metres de l’Everest. L'alpinista osonenc culmina així el projecte CAT 14×8000, que ha rebut el suport de tot el muntanyisme català i que ha fet amb el material tècnic desenvolupat per la firma pirinenca Grifone.

El president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, l'ha felicitat per "haver aconseguit una fita històrica" i ha dit que "avui l'alpinisme català té un nou referent". També li ha dedicat un reconeixement el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ho ha qualificat com "un èxit admirable, de tenacitat i superació de reptes d'una gran complexitat".

Premi a la constància

Latorre va començar l’atac definitiu divendres dia 26 a les 17:57 (hora catalana), amb una expedició formada per ell mateix, el francès Yannick Graziani, l’austríac Hans Wenzl i el xerpa Dawa Sangay. Va passar prop de 8 hores al Camp 4 abans de l’ascensió final, tot intentant refer-se de la dura pujada del Camp 3 al 4 en què van suportar una forta ventada que complicava molt l’ascensió. Les ràfegues de vent al voltant dels 30 km/h, amb temperatures de -25º i amb una sensació tèrmica de -40º, feien difícil l’arribada al cim de l’Everest. Wenzl i Dawa van decidir recular mentre que Latorre i Graziani van seguir endavant i van arribar al cim de l’Everest. Més endavant, en arribar, Latorre narrava que "feia molt mal temps" i que "al cim no es podia veure res”.

El repte assolit per Ferran Latorre és un premi a la constància, atès que era el seu setè intent a l’Everest. Entre aquests atacs destaquen l’escalada pel corredor Hornbein, el 2006, o per l’aresta Nord fins als 8.700 metres en dues ocasions, al 2012. En les diferents expedicions que Latorre ha fet a aquesta muntanya ha sumat un any sencer de la seva vida instal·lat al camp base.

Ara fa més de 30 anys, baixant de la la Punta Alta, a la Vall de Boí, Latorre va escriure en un llibre de piades al Refugi de Ventosa que el seu desig era "aconseguir l’ascens a la muntanya més alta del món". Un somni d'infància forjat al Pirineu i que finalment, amb 46 anys, ha complert aquest 27 de maig.

Un altre Everest

Per completar una setmana excepcional, aquest diumenge al matí, hora catalana, Kilian Jornet ha sorprès els seus seguidors en anunciar que ha arribat novament al cim de l'Everest, tot just sis dies després de conquerir-lo per primera vegada. En aquesta ocasió, ha trigat només 17 hores a fer el cim sortint des del Camp Base Avançat (6.400 m.). Dilluns passat, partint des de més avall, al Camp Base (5.100 m.), l'atleta cerdà va invertir 26 hores a assolir els 8.848 metres.

Jornet ha expressat que estava "molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada!". L'esportista català narrava que s'havia trobat un bon dia per intentar-ho "tot i que feia molt vent" i que per això li costava molt avançar", i conclou que aquesta fita "estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme".

Durant les hores prèvies s’havia especulat molt sobre la possible repetició de cim per part de Kilian Jornet, que alguns mitjans donaven per feta i d'altres per impensable. L’alpinista nord-americà Adrian Ballinger, que dilluns era al CBA quan va arribar Jornet, ja va dir al seu compte d'Instagram que ho podia tornar intentar en recuperar-se dels problemes estomacals, tal com finalment ha estat. L'arribada al cim ha estat a les 6.05 hores d'aquest diumenge.

La marca de 17 hores s’ha quedat molt a prop de les dues ascensions més ràpides verificades fins ara al sostre del món. L’any 1996, Hans Kammerlander va fer-ho per la cara Nord en 16h45min, mentre que al 2006 l’austríac Christian Stangl ho va rebaixar a 16h42min. Tanmateix, fins ara ningú no havia completat mai amb aquests temps dues ascensions seguides en només sis dies.

Els 14 vuitmils de Ferran Latorre

Ferran Latorre ha finalitzat una aventura que va començar ara fa 18 anys amb l’ascensió a l’Annapurna (8.091 metres). En aquella ocasió fa formar cordada amb Juan Vallejo i Juanito Oiarzabal. Per Oiarzabal, l’Annapurna suposava el seu catorzè vuit mil. El basc tancava un cercle i Latorre n'obria un de nou.

• Annapurna (8.091 m). 29 d’abril de 1999.
• Sisha Pangma (8.013 m). 4 d’octubre de 2005.
• Broad Peak (8.051 m). 12 de juliol de 2007.
• Dhaulagiri (8.167 m). 1 de maig de 2008.
• Manaslu (8.156 m). 5 d’octubre de 2008.
• Kanchenjunga (8.586 m). 18 de maig de 2009.
• Gasherbrum II (8.035 m). 31 de juliol de 2012.
• Lhotse (8.516 m). 22 de maig de 2013.
• Cho Oyu (8.201 m). 26 de setembre de 2013.
• K2 (8.611 m). 26 de juliol de 2014.
• Gasherbrum I (8.080 m). 24 de juliol de 2015.
• Makalu (8.481 m). 23 de maig de 2016.
• Nanga Parbat (8.126 m). 25 de juliol de 2016.
• Everest (8.848 m). 27 de maig de 2017.