Kilian Jornet recull en un llibre les experiències de 'Summits of my Life'

El projecte personal de Kilian Jornet 'Summits of my Life' ha quedat immortalitzat en un llibre que aquests dies surt a la venda i que ha editat Ara Llibres, inicialment en català i castellà. L'obra resumeix, amb text i imatges, l'experiència de Jornet durant els darrers cinc anys en què ha completat el repte de coronar en el mínim temps possible bona part dels cims més emblemàtics del món.

Kilian Jornet ha fet 30 anys aquest octubre passat, però abans de complir-ne 25  ja havia guanyat qualsevol cursa d'esquí de muntanya o de trail running que s’hagués proposat i ja era una llegenda, admirat arreu del món. Amb l’èxit, però, l'esportista cerdà va obrir un període de reflexió, i de la boira dels records i la recerca de noves il·lusions, en va sorgir un somni d'infància, quan vivia al refugi de Cap del Rec a Lles, i que té com a punt d'inici un pòster del Cerví (Matterhorn) penjat a la seva habitació. Al Cerví s'hi va sumar el propòsit també de coronar el Mont Blanc, l’Elbrús, el Denali, l’Aconcagua i el sostre del món, l’Everest, i fer-ho tot mantenint l'estil de pujar muntanyes que ell mateix ha popularitzat.

En el projecte hi han col·laborat Seb Montaz, Emelie Forsberg, Jordi Tosas, Vivian Bruchez, Mathéo Jacquemoud i el desaparegut Stéphane Brosse, sota una única bandera: l’amor vers la muntanya.

Aquest llibre, doncs, "parla de rècords increïbles, de cims llegendaris assolits i algun altre que es va resistir, però també parla de vides que la muntanya s’emporta, com la de Stéphane Brosse, o dels milers de persones que el terratrèmol de 2015 va sepultar al Nepal". El repte es va completar el maig passat amb una nova fita històrica: una doble ascensió a l'Everest en menys d'una setmana i amb uns temps de rècord.
 
El llibre es titula ‘Summits of My Life: somnis i reptes a la muntanya’. En aquestes pàgines, Kilian fa referència alguns dels seus models personals que l'han inspirat, com ara Marino Giacometti, pare de l’skyrunning, que anys enrere ja havia fet ascensos a cims mítics amb material molt lleuger i havia portat corredors com Fabio Meraldi, Pep Oller, Jean Pelliser o Bruno Brunod a establir rècords de velocitat en pujar i baixar del Mont Blanc, l’Aconcagua o el Cerví.

L'esportista pirinenc, actualment establert a Noruega, també explica que per triar els vuit cims del repte es va basar en "la il·lusió personal, el repte esportiu, la història i bellesa de cada muntanya, les dificultats que hi trobaria o bé l’aprenentatge que m’aportaria". Jornet reconeix que "el que ven són els rècords", però que hi buscava especialment són "el record de com ho s'ha fet". És a dir, amb una mentalitat minimalista, amb poc equipatge i en contacte permanent amb la muntanya, perquè considera que "hem d’aprendre a viure amb menys, amb el que necessitem per poder ser el màxim d’humans possible, el màxim d’adaptats al medi, a la natura".

Per això, a Kilian Jornet li segueix agradant "anar a la muntanya sense intermediaris, sense assistència, sense ajudes externes, amb humilitat, sense voler ser superiors a ella" perquè creu que "la nostra força són els peus, el cos, les cames i la ment" i que "la muntanya és sincera, és lluny de la hipocresia: no hi ha cap mà per ajudar-nos quan estem en perill ni ningú que ens feliciti". Finalment, conclou que "som responsables de totes les nostres accions, tant si surten bé com malament".