L’Ajuntament de la Seu reforça la coordinació amb l’Agència de l'Habitatge per optimitzar la gestió del lloguer social
El consistori ha acollit una reunió per decidir com enfocar les sol·licituds, especialment en situacions de vulnerabilitat. A la trobada hi han pres part el cap de l'oficina de l'AHC a Lleida, David Freixa, i el delegat del Departament de Territori a l'Alt Pirineu, Jordi Mas
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha acollit aquest dimarts una sessió de treball interdepartamental centrada en l’estratègia i la gestió de les polítiques d’habitatge social al municipi, amb l’objectiu de "millorar l’eficiència en la gestió dels habitatges de lloguer social" i la "coordinació davant situacions de vulnerabilitat".
La trobada ha reunit representants clau de l’administració local i autonòmica i ha comptat amb David Freixa, cap de l’Oficina de l’Agència d’Habitatge de Catalunya a Lleida; i Jordi Mas Ortega, director del Departament de Territori de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran i també regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de la Seu, juntament amb l’alcalde Joan Barrera i la regidora de Serveis Socials, Christina Moreno. Per part de l’Ajuntament també hi han participat tècnics i responsables dels departaments de Recaptació, Habitatge, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, Secretaria i Serveis Socials, subratllant l’enfocament transversal de la problemàtica.
La jornada s’ha centrat a revisar l’estat actual dels expedients relacionats amb el parc de lloguer social de la Generalitat a la Seu. També s'ha cercat establir protocols d’actuació i coordinació entre els serveis socials municipals, el departament de recaptació i l’Agència d’Habitatge de Catalunya, especialment en casos de morositat i processos de desnonament, per garantir "l’acompanyament social adequat". Tot plegat, per mirar de trobar "noves vies de col·laboració per ampliar el parc d’habitatge social i garantir el dret a l’habitatge digne per a tots els urgellencs".
Jordi Mas conclou que "la presència del Cap de l’Oficina de l’AHC a Lleida ha permès resoldre dubtes directament sobre la gestió i informar de les diferents polítiques d’habitatge de la Generalitat", com també perquè "l’administració autonòmica conegui de primera mà la realitat local".
