L’exposició 'Brossa polièdric' arriba a la Biblioteca Sant Agustí
La vida i obra del poeta, dramaturg i artista escènic Joan Brossa es pot veure fins al 27 de juliol a la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d'Urgell, en l’exposició divulgativa “Brossa polièdric”. La mostra itinerant, promoguda pel departament de Cultura de la Generalitat, coincideix amb el centenari del naixement de l'autor català.
De forma global, l’exposició presenta Joan Brossa com algú que anava més enllà de la rima a l’hora de configurar un corpus poètic que era, per damunt de tot, una eina al servei de la comunicació. A la vegada mostra un creador transversal que va saber experimentar amb el llenguatge poètic i diluir qualsevol frontera entre els diferents gèneres creatius.
Joan Brossa (Barcelona, 19 de gener de 1919 - 30 de desembre de 1998) és considerat un dels poetes avantguardistes catalans més importants del segle XX. La seva trajectòria poètica començà de forma ocasional quan fou mobilitzat al Front del Segre durant la Guerra Civil espanyola. En ser ferit en un ull, tornà a Barcelona on coneixeria Josep Vicenç Foix, Joan Miró i Joan Prats. A partir dels seus consells i de forma autodidacta, començà a escriure sonets, proses, odes i teatre de tendència neosurrealista. L’any 1948, Brossa fundà la revista Dau al Set conjuntament amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan Josep Tharrats.
Poemes visuals
Durant aquests anys s’inicià amb els primers poemes visuals que aleshores anomenava “experimentals” i amb l’aparellament d’objectes distants. A partir dels anys cinquanta i a causa de la relació establerta amb el poeta brasiler João Cabral de Melo, la poesia de Joan Brossa donà un tomb radical vers el compromís social. A la vegada, l’acostament a tendències conceptualistes començà a desenvolupar-se a partir de la dècada dels seixanta. Fou a partir de llavors que experimentaria a fons amb la poesia visual i els poemes objecte, gèneres que mai més abandonaria.
En l’àmbit de la poesia visual, el poeta fou reconegut a partir dels anys setanta com es posa de manifest amb les nombroses exposicions col·lectives que realitzà tant a Catalunya com a l’estranger. Aquest fet, unit a la publicació de Poesia Rasa (1970) i dels sis volums de Poesia escènica (1973-1983), va fer que s’anés imposant com una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània alhora que comencés a ser reconegut internacionalment per la seva obra més visual.
