L’ICAC treballa en dues rutes arqueològiques a Meranges per divulgar el patrimoni d’alta muntanya
Els treballs permeten entendre l’origen de la gran transhumància al Pirineu i la transformació d'aquests espais en alçada
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) planteja crear dues rutes arqueològiques a Meranges per donar a conèixer els jaciments d’alta muntanya i el paisatge cultural que els envolta.
La primera ruta, més avançada, resseguirà part de l’itinerari que puja al Puigpedrós i vincularà els jaciments de Coll de Molleres I i II amb un tercer punt d’interès a l’Estany Sec, a prop del refugi de Malniu. I és el jaciment romà d’alçada més alt de Catalunya i de tota la conca mediterrània, mentre que Coll de Molleres II, d’època neolítica —datat entre el quart i el tercer mil·lenni abans de la nostra era—, es considera clau per a l’estudi de l’especialització ramadera en alta muntanya, amb grans tancats de pedra seca. Aquest estiu ja s’hi han dut a terme treballs d’adequació del camí d’accés i s’hi ha construït una plataforma d’observació per millorar l’experiència de visita, alhora que se’n garanteix la conservació evitant l’accés directe a l’interior de les estructures.
La segona proposta de ruta, a la vall del Duran, es troba encara en fase d’estudi i pendent de consolidació científica. Els investigadors treballen per confirmar les datacions i la funcionalitat exacta del jaciment de Duran II, situat a 2.300 metres d’altitud, a partir de les troballes de les darreres campanyes arqueològiques. Concretament, el circuit començaria a la zona del pla de Campllong, on hi ha el càmping de Meranges, i remuntaria la vall del Duran fins a la zona d'Engorgs, al vessant oest del Puigpedrós.
Segona campanya d'excavacions al jaciment de Duran II
El Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP-ICAC) ha finalitzat aquests dies la segona campanya arqueològica a Duran II. Un equip de nou arqueòlegs s'ha desplaçat fins al jaciment per ampliar els sondejos sobre les principals estructures detectades en prospeccions prèvies. Paral·lelament, també s’han recollit mostres de carbó en punts amb indicis d’haver-hi hagut foc a terra, amb l’objectiu d’analitzar l’ús dels recursos forestals en aquell període. Les estructures documentades en aquest jaciment consisteixen en un conjunt de tancats de grans dimensions, amb murs de pedra de més d’un metre de gruix i blocs quasi megalítics.
Segons el director de l’ICAC, Josep Maria Palet, la campanya ha estat “molt positiva”, ja que ha permès recuperar abundant ceràmica prehistòrica amb decoracions de cordons, un material coherent amb les datacions apuntades en els primers sondejos. “Es tractaria d’un assentament ramader d’un tipus d’arqueologia molt poc representada. La historiografia havia situat un hiatus d’ocupació a l’alta muntanya durant l’edat del bronze”, afirma. A l’espera de confirmar-ho amb anàlisis de carboni 14, l’equip ha optat per ampliar aquest jaciment, en part pel seu bon estat de conservació.
La responsable de la unitat de transferència i impacte social de l’ICAC, Marta Flórez, subratlla la importància de convertir el coneixement científic en recursos culturals que contribueixin al desenvolupament sostenible i a donar a conèixer el patrimoni de muntanya. Les actuacions a la vall del Duran s’han dissenyat conjuntament amb l’Ajuntament de Meranges i s’han coordinat amb agents locals com el refugi de Malniu i la Fundació Kilian Jornet, en el marc del projecte Cultur-Monts, finançat pel programa Interreg SUDOE 2021-2027.
Un cop finalitzada la campanya, el jaciment de Duran II ha quedat cobert amb una lona geotèxtil que en permet la respiració, evita el creixement de vegetació i el protegeix de possibles saquejos fins a la pròxima intervenció. “La tasca que fem és per a tothom, i creiem que s’ha de valorar i protegir”, remarca Palet.
