La 28a Corsa Aran per sa Lengua reivindica l'aranès com a llengua vehicular a l'ensenyament
La jornada popular recuperava enguany el format habitual després de la pandèmia i, com a novetat, estrenava nova ubicació: la plaça d'Aran, on hi ha l'escultura d'André Ricard dedicada a la llengua aranesa. La cursa l'organitza el col·lectiu Lengua Viua el darrer diumenge de juliol des de l'any 1993.
En plena polèmica per la imposició del 25% de castellà a les aules per part de la justícia espanyola, i la nova llei impulsada pel Parlament per adaptar-s'hi aquesta edició ha reclamat especialment que aquesta mesura no comporti la pèrdua de la condició de l'aranès com a llengua vehicular ales escoles de la vall. Des del Conselh Generau, aquest juliol han denunciat que la nova Llei 8/2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament -consensuada pel PSC, ERC, Junts i En Comú Podem- no reconeix explícitament aquesta condició, malgrat que la Generalitat assegura que sí que es manté l'aranès com a llengua vehicular. La consellera de Coneixement d'Aran, Angelina Cases, vol que aquesta voluntat es confirmi per escrit.
La presidenta de Lengua Viua, Imma Caubet, afirma que la Corsa d'enguany ha estat "més reivindicativa que mai" perquè, segons reconeix, a la vall hi ha molts infants que no aprenen l'aranès a casa o al carrer, ja que amb els seus familiars o amics parlen altres llengües, bàsicament el castellà. Davant d'aquesta situació de substitució lingüística, Caubet tem que si la llengua pròpia d'Aran deixa de ser vehicular als centres educatius, el seu futur quedarà compromès, per aquesta feble situació a nivell social, i defensa que "la llengua és un tresor importantíssim que cal conservar".
De la seva part, la presidenta de la Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran, Rosa Maria Salgueiro, també ha lamentat que el futur de l'aranès està compromès no només per l'àmbit institucional sinó també per la mateixa actitud dels seus habitants, perquè el seu ús social perd força als carrers en favor del castellà, que en poques dècades ha esdevingut la llengua predominant en les converses quotidianes.
Joan Carabias, veí de Les, és un dels participants habituals a la Corsa i ha explicat a l'ACN que hi va "per tradició" i perquè és una manera de reivindicar i defensar la llengua i la identitat pròpia. En el mateix sentit s'ha expressat Rosa Maria Aragonès, ja que com a professora considera que enguany cal participar-hi "més que cap altre any" i que "la llengua no s'ha de perdre", i hi afegeix que, malgrat aquest alarmant retrocés en l'ús social, ensenyar-lo a l'escola "és un mitjà de conservació de la cultura".
La cursa lúdica ha sortit al matí de tres punts diferents de la geografia aranesa, com són Les, Montgarri i el Port de Vielha, i arribarà cap a les 7 de la tarda a la plaça d'Aran de Vielha, on es faran els parlaments i hi haurà l'actuació musical del conjunt Bandau.
