La 39a Pujada al Port de Salau posa l'accent en la situació delicada del català i l'occità tot i el reconeixement oficial
El CAOC adverteix que en molts casos la normativa no és útil si no garanteix que augmenti l'ús social de la llengua, en lloc de retrocedir. Centenars de persones s'han trobat a 2.100 metres d'altitud per reafirmar la històrica germanor entre Catalunya i Occitània
Centenars de persones, tant de Catalunya com d'Occitània, s'han trobat aquest diumenge tot reeditant la Pujada al Port de Salau, a 2.100 metres d'altitud, que és la principal connexió a peu entre el Pallars Sobirà i l'Arieja. La 39a edició de l'esdeveniment, que reivindica la relació històrica de germanor entre ambdues nacions, ha tingut enguany com a tema central el 20è aniversari de l'oficialitat de l'occità a Catalunya, mitjançant el reconeixement de l'aranès, però també s'hi ha expressat la preocupació pel fet que sovint aquests reconeixements no garanteixen la protecció i expansió tant de l'occità com, ara especialment, del català.
Durant la jornada també s'ha fet un homenatge a Enric Garriga, en el marc del centenari del seu naixement. Garriga va ser una de les persones que va tenir un paper rellevat en l'oficialitat de l'occità i un dels fundadors del Centre d'Agermanament Occitano-Català (CAOC).
L'oficialitat de l'occità es reconeix a l'Estatut de Catalunya del 2006. La presidenta del CAOC, Esther Lucea, ha recordat que "a França, la llengua occitana no està reconeguda i, en canvi, a Catalunya sí", però tot i això, adverteix que "és una llengua que ha reculat molt".
Fer que l'ús del català sigui un requisit
Lucea, però, també es mostra tant o més preocupada per la situació actual del català, perquè "el reconeixement d'una llengua no és suficient si no se'n fa un ús social", tal com ho demostren amb dades objectives els darrers estudis que indiquen que tant el català com l'occità pateixen un clar retrocés, malgrat la seva teòrica protecció legal. Per això, la responsable del CAOC reivindica que no n'hi ha prou amb què el català sigui més o menys ben valorat per la població, sinó que el que cal és "que sigui imprescindible" per poder viure a qualsevol dels territoris on es parla.
L'objectiu de la tradicional pujada al port de Salau és la reivindicació del Pirineu com a nexe d'unió entre els que hi habiten a banda i banda. Per manca de comunicacions, és obligat pujar a peu al cim. Des de la part catalana, s'hi pot accedir pel refugi del Fornet, a uns 4 quilòmetres amb un desnivell de 710 metres, i també per l'aparcament de pont de Perosa, a uns 6 quilòmetres i mig amb un desnivell de 620 metres. Per l'altra banda, els occitans han de passar pel vessant de l'Arieja i el poble de Salau, una ruta de més de quatre hores de camí amb un desnivell de mil metres.
Durant la jornada, cap al migdia s'hissen les banderes catalana i occitana per donar pas als parlaments de les entitats organitzadores tant del Pallars Sobirà com de l'Arieja. Tot seguit, els participants comparteixen elements culturals i gastronòmics dels dos països, incloent-hi la música, la dansa, el vi o el formatge, entre d'altres. La jornada finalitza amb el "Cant dels adeus" i una foto de família. Una de les novetats de l'edició d'enguany ha estat la participació dels Castellers de Tolosa.
Actes complementaris a la pujada
A més de la Pujada al port de Salau, aquest cap de setmana també s'han dut a terme activitats relacionades amb la jornada a Esterri d'Àneu, com un taller de danses occitanes a càrrec de Joan Codina i David Campello a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Ja al vespre, el poliesportiu del municipi va acollir un concert i ball de música tradicional occitano-catalana a càrrec del grup de música folk BanDuolers.
