La 3a Jornada d'Habitatge Rural i de Muntanya exposa a Alp la nova normativa urbanística

Una seixantena de persones vinculades als àmbits de l’habitatge i l’urbanisme han participat aquest dimarts al Casino d’Alp en la 3a Jornada d’Habitatge Rural i de Muntanya, organitzada per la Taula d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran (THAPiA), amb la col·laboració de la Taula Territorial d’Habitatge Rural de Catalunya. La trobada d’enguany s’ha centrat en el paper de l’urbanisme com a eina per facilitar l’accés a l’habitatge als municipis rurals i, especialment, de muntanya. Així, s’ha explicat en detall el Decret llei 6/2026, de 5 de maig, de mesures urgents en l'àmbit urbanístic i de la contractació en relació amb els municipis rurals, que preveu, entre d’altres, nous instruments com el POUM rural i l’inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable.

El Decret llei adapta l’actual normativa urbanística i de contractació a les necessitats específiques dels municipis rurals, simplificant-la i facilitant la construcció en aquelles edificacions de l’àmbit rural que no estan protegides i que es poden reconvertir en habitatge o acollir determinada activitat econòmica. La nova normativa abasta els 590 municipis de Catalunya que tenen la condició de rural. Precisament, la cita a Alp ha reunit representants de les administracions, professionals de l’arquitectura i l’urbanisme, personal tècnic i entitats per analitzar les dificultats que afronten aquests territoris i compartir instruments i experiències que permetin donar-hi resposta.

El director de l’IDAPA, David Vallvé, ha constatat que “l’habitatge és, sens dubte, un dels reptes essencials de país” i ha afegit que “a l’Alt Pirineu i Aran aquest repte té una complexitat major per les característiques geogràfiques i demogràfiques del territori; és per això que calen eines i solucions adaptades a les necessitats específiques dels municipis de muntanya”. Vallvé també ha remarcat que "des de la Taula d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran treballem per proposar i promoure aquestes eines des del territori i en aquesta 3a Jornada d’Habitatge de Muntanya i Rural en presentem, debatem i analitzem algunes d’elles”.

L’accessibilitat a l’habitatge és també un dels eixos de treball de l’Estratègia del Pirineu, l’instrument d’acció transversal de la Generalitat de Catalunya per generar oportunitats per a les persones que viuen i treballen en aquest territori i contribuir a un futur sostenible, pròsper i amb segell propi per a les comarques pirinenques.

Nous instruments per al Sòl No Urbanitzable (SNU)

El Decret llei crea dues noves eines per afavorir la creació d’habitatge. D'una banda, l’inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable, que serà diferent del catàleg de masies i cases rurals que ja existeix. Mentre que el catàleg recull construccions amb elements a preservar, l'inventari inclourà edificacions sense valor patrimonial específic però susceptibles de ser recuperades amb determinades condicions per a usos com la residència habitual, les activitats artesanals o artístiques, la transformació de productes agraris o forestals, les professions liberals o els equipaments socials.

Les actuacions en aquestes edificacions es podran autoritzar amb llicència municipal, sense necessitat d'informe previ de la comissió territorial d'urbanisme, i s'hi permetrà l'ampliació fins a 150 m² de superfície construïda, sempre amb justificació d'integració paisatgística.

Per l’altra, es crea la figura dels veïnats rurals per aquells nuclis de població en sòl no urbanitzable i una antiguitat acreditada de 100 anys, que passen a tenir una regulació concreta, tot permetent-se la seva delimitació pel planejament general o pla especial. El seu ús principal serà l’habitatge i usos compatibles. A més, es preveu que les edificacions existents es podran rehabilitar, ampliar i dividir horitzontalment amb acreditació de la integració paisatgística.

Eines de planejament adaptades al món rural

L’actual marc legal obliga els municipis rurals a complir amb les mateixes exigències urbanístiques i burocràtiques que la resta de municipis de Catalunya, tot i tenir menys recursos tècnics, humans i econòmics. Això provoca problemes estructurals a l’hora de desenvolupar els planejaments urbanístics. Aquesta situació s'ha determinat des de l'administració que "dificulta la capacitat d’aquests ajuntaments per donar resposta als reptes demogràfics, d’habitatge i econòmics".

Arran d'aquesta constatació, els municipis que vulguin impulsar grans creixements urbanístics hauran de seguir tramitant el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) ordinari. No obstant, una de les principals novetats del Decret Llei és la creació del POUM rural, un nou instrument de planejament urbanístic que podran tramitar municipis rurals que vulguin impulsar creixements moderats. Tindrà el mateix valor jurídic del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) ordinari, però introdueix mesures per una tramitació més àgil i una documentació i avaluació ambiental simplificades. La normativa també preveu un règim especial per tal de reconduir els POUM vigents a POUM rural amb una tramitació àgil i documentació simplificada.

En la mateixa línia d’adequació de les mesures a les realitat del món rural, el POUM rural flexibilitza l’obligació de reserva de sòl destinada a l’habitatge de protecció pública i de les reserves per estàndards urbanístics d’espais lliures i equipaments.

També s’incorpora la possibilitat que l’ordenació dels municipis rurals que no prevegin cap creixement s’efectuï mitjançant normes de planejament urbanístic amb vigència indefinida. És una figura urbanística que ja existeix, molt simple, que es limita a ordenar el sòl urbà i el sòl no urbanitzable i la podran formular i tramitar els municipis o la Generalitat.

Mesures urgents en matèria de contractació pública

El decret llei també incorpora mesures en matèria de contractació pública per simplificar els procediments i reduir els terminis per contractar. Concretament, habilita els municipis rurals perquè puguin licitar conjuntament la redacció d’un projecte i la seva execució tant en contractes d’obra pública com en contractes d’edificació.

D’altra banda, el Decret llei preveu que Infraestructures de la Generalitat pugui actuar com a mitjà propi dels ens locals, facilitant l’execució d’obres i equipaments públics mitjançant encàrrecs directes i aportant suport tècnic i de gestió als municipis amb menys capacitat tècnica, jurídica i econòmica. El Decret llei va ser convalidat pel Parlament de Catalunya el passat mes de juny.

Adaptar els instruments a la realitat dels municipis de muntanya

A partir de la presentació del nou marc normatiu i d’una taula rodona amb professionals de l’àmbit jurídic i urbanístic, s’han debatut les oportunitats que obre aquesta regulació, les seves implicacions per als municipis i els obstacles que encara dificulten el desenvolupament d’actuacions d’habitatge. El debat ha posat de manifest la importància d’adaptar els instruments urbanístics a les característiques i necessitats específiques dels municipis de muntanya, facilitant la generació d’habitatge sense perdre de vista l’interès públic i la funció social de l’habitatge.

La jornada també ha comptat amb una intervenció sobre l’urbanisme com a eina per garantir el dret a l’habitatge i amb la presentació de diverses experiències pràctiques. Entre aquestes, s’han compartit actuacions municipals i estudis que obren possibilitats. Les experiències han permès mostrar diferents vies per aprofitar les eines urbanístiques en favor de les necessitats residencials del territori.

La trobada suma la seva tercera edició i s’emmarca en la tasca de la THAPiA, liderada per l’Institut per al Desenvolupament i la promoció de l’Alt Pirineu i Aran i l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran. La Taula té per objectiu per reforçar la cooperació i contribuir a unes polítiques d’habitatge més ajustades a la realitat de l’Alt Pirineu i Aran.