La Baixada dels Raiers de Coll de Nargó comptarà enguany amb sis trams

Les embarcacions de fusta tornaran a navegar pel riu Segre aquest dissabte al migdia en el marc de la 29a Baixada dels Raiers de Nargó. L'Associació de Raiers de la Ribera del Segre ultima la construcció dels sis trams que, un cop dins l'aigua, s'uniran de tres en tres per formar un rai. A cadascun d'ells hi pujaran unes cinc o sis persones per fer-los recórrer una distància d'uns 500 metres, a la zona de la "Platgeta".

L'enraiada es farà a les 10 del matí, mentre que la baixada es podrà veure entre les 12 i 2/4 d'1 del migdia. A l'arribada hi haurà un vermut gratuït. Més tard, a les 2, es farà la tradicional ofrena floral a la dona del raier, seguida del dinar popular a la plaça de l'Ajuntament, a partir de 2/4 de 3. Després del dinar, hi haurà els Jocs dels Raiers, també a la plaça de l'Ajuntament.

Els troncs de pi, o les bigues com en diuen els raiers, són l'element principal per construir els trams, els quals es foraden pels extrems per poder-los unir entre ells amb branques tendres de bedoll. Una tasca que durant aquesta setmana estan duent a terme diferents membres de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre, a més de diversos veïns de Coll de Nargó, per tal de tenir enllestides les embarcacions que faran servir per a la baixada d'aquest dissabte. La festa s'iniciarà a les deu del matí a la zona de la "Platgeta" amb l'Enraiada, que consisteix a unir de tres en tres aquestes peces per formar un rai, i a les dotze del migdia tindrà lloc la tradicional baixada, que arriba a la 29a edició.

Enguany es preveu recórrer una distància d'uns 500 metres com a conseqüència de les elevades reserves d'aigua que hi ha al pantà d'Oliana, que impossibiliten dur a terme un trajecte més llarg. Per aquest motiu, un cop acabada la baixada, s'ha programat un vermut popular en aquest mateix punt, previ al dinar i a l'homenatge a les dones dels raiers que es desenvoluparan a la plaça de l'Ajuntament de Coll de Nargó. Finalment, la celebració es tancarà amb un seguit de jocs populars raiers.

L'entitat organitzadora de la festa, aprofitant que al 2019 es complirà el seu trentè aniversari, vol incloure-hi noves activitats i intentar que la celebració s'allargui més d'un dia, tal com ha explicat a l'ACN un dels seus membres, Emili Molins. En aquest sentit, algunes de les propostes en les que s'està treballant són la programació d'algun concert o d'una exposició. Tot plegat, per potenciar la divulgació d'aquest antic ofici que, al seu dia, va arribar a ocupar a més d'un 90 per cent dels homes que vivien a la població.

Molins, que ha participat de la festa durant prop de 20 anys, explica que navegant per un petit tram del riu es pot arribar a "imaginar el que feien els padrins que baixaven des de la Seu d'Urgell, Puigcerdà o Andorra" fins arribar a Lleida o Tortosa. En aquest sentit, considera que el transport de la fusta per l'aigua suposava una tasca molt dura, tenint en compte que eren molts els rais que hi baixaven amb només dos persones a sobre de cadascun d'ells.

L'ofici de raier va perdurar fins al primer terç del segle XX, quan el transport per carretera es va anar imposant i la construcció dels pantans feia molt difícil continuar amb la navegació fluvial. Les primeres baixades es solien fer entre els mesos de febrer i març, aprofitant que el riu baixava amb més força pel desgel, i solien allargar-se fins al juny. La majoria de les persones que s'hi dedicaven també feien de picadors i per tant s'encarregaven, prèviament a l'època del transport, d'anar al bosc a tallar els troncs de fusta.