La Barnahus de la Seu d'Urgell ha atès 64 casos de violència sexual contra infants i adolescents en menys d'un any
El Govern va culminar l’octubre passat el desplegament de la xarxa, que compta amb 14 serveis arreu del país. Aquests recursos han permès doblar els expedients oberts
La Barnahus de la Seu d'Urgell, que dona servei a l'Alt Pirineu i Aran, ha gestionat 64 casos de violència sexual contra infants i adolescents en menys d'un any. Aquest servei va atendre arreu de Catalunya un total de 2.897 menors, la majoria a Barcelona, tenint en compte que, tret de Tarragona, cap centre no ha funcionat tot un any sencer.
El Departament de Drets Socials i Inclusió ha fet un balanç positiu d'aquests recursos d’atenció a les víctimes i les seves famílies, que ha doblat en un any els expedients oberts per motiu compatible amb violència sexual. Enguany s’han posat en marxa 13 unitats més enllà del projecte pilot, encetat a Tarragona.
Pel que fa al perfil dels infants i adolescents atesos, 8 de cada 10 són nenes. En el 53,1% dels fets han tingut lloc en l’àmbit familiar de la víctima. Sobre les edats, els abusos patits entre els 12 i els 15 anys representen prop del 34% del total i la franja d’edat entre 5 i 8 anys concentra un 29,4% dels casos atesos als serveis Barnahus. En relació amb l’estat judicial, prop del 45% dels expedients registrats (1.297) estan judicialitzats.
Servei pioner al sud d'Europa
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha indicat que “Catalunya és pionera al sud d’Europa en la implantació del model Barnahus, un abordatge integral que, amb les dades a les mans, ens demostra que és un èxit a l’hora de combatre la xacra de la violència sexual contra nens i nenes”. I ha afegit: “En només un any, els expedients oberts amb motiu compatible a un abús sexual s’han multiplicat per 2,5”.
La consellera ha remarcat que es tracta d’un èxit compartit amb el conjunt de departaments del Govern que formen part de l’Estratègia Barnahus (Drets Socials i Inclusió, Interior i Seguretat Pública, Educació, Salut, Justícia i Qualitat Democràtica i Igualtat i Feminisme), a més de la Fiscalia i la Judicatura. “Tots hem esmerçat esforços, tant a nivell formatiu com de recursos humans, per fer possible el desplegament de la xarxa; una feina conjunta que posa de manifest el compromís de les institucions per evitar la revictimització dels infants i garantir que les víctimes i les seves famílies puguin ser atesos de la millor manera possible”, ha asseverat.
Reptes per al 2025
Un dels principals reptes enguany és “la consolidació del model arreu del país”. En aquest sentit, la consellera ha explicat que es treballarà en la construcció d’espais definitius a 6 territoris, entre els quals hi ha el de la Seu d'Urgell, i es desplegaran polítiques preventives i formació arreu de Catalunya.
Martínez Bravo també ha concretat que s’està impulsant una millora dels sistemes d’informació dels casos atesos a les Barnahus per mesurar l’impacte del fenomen de les violències sexuals contra infants i adolescents. També s’ha referit a la importància d’analitzar el servei i ha anunciat que entre 2025 i 2027 es durà a terme un projecte d’avaluació externa.
Finalment, la consellera ha explicat que un altre dels aspectes clau per la implantació del model amb què s’està treballant és l’elaboració i aprovació d’un nou protocol marc contra la violència envers la infància i l’adolescència i d’un Decret regulador del servei.
Fites assolides
La posada en marxa de 13 serveis Barnahus l’any passat va suposar la contractació de 85 professionals per part de les entitats especialistes en infància que els gestionen. A més, Drets Socials i Inclusió va incorporar 30 funcionaris que actuen com a referents dels centres i s’encarreguen de derivar-hi els casos.
Per a la gestió i coordinació dels centres Barnahus es van constituir també l’any passat les comissions territorials amb representació de cadascun dels departaments del Govern implicats en el projecte. Aquestes comissions són l’eina principal de consulta, informació i debat, i poden proposar activitats i analitzar les necessitats socials de cada territori. A més, tenen la funció d’actualitzar i establir els protocols de comunicació i intervenció entre les conselleries de la Generalitat, així com elaborar i perfeccionar els circuits que garanteixin una atenció especialitzada d’acompanyament a les víctimes en el procés de cura, recuperació i reparació.
