La Biblioteca Sant Agustí acull l'exposició 'El Teatre Català Independent 1970-1980'
La Biblioteca Sant Agustí de la Seu d'Urgell acull fins al 28 de febrer l'exposició que porta per títol 'El teatre català independent 1970-1980', col·lecció de cartells de Carles Gausachs. La mostra fa un recorregut per l’escena teatral catalana de les dècades del 1970 i 1980 a través de cartells d’obres.
Entre les companyies que s'hi inclouen hi ha Els Joglars, La Claca, Comediants, El Globus de Terrassa, Teatre Lliure, Dagoll Dagom, La Fura dels Baus, o la lleidatana L’Esquella-Teatre. L'exposició és una iniciativa conjunta dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida.
Carles Gausachs
Carles Gausachs és un home vinculat al teatre com a actor no professional i com a director de diferents grups d'aficionats, a més de ser un empresari-programador d'obres de teatre a Lleida. Aquesta darrera activitat ha estat la que el va impulsar a recollir els cartells promocionals de les obres i, finalment, a arreplegar el que ara per ara és un dels fons privats més extensos i complets de Catalunya i de l'Estat espanyol.
L'arxiu de Gausachs compta amb prop de catorze mil cartells que esdevenen memòria viva del teatre i que avui ens permeten fer una exposició que reflecteix la vitalitat del teatre català durant la dècada dels setanta.
El teatre independent
La denominació de teatre independent sorgeix a l'Argentina dels anys trenta de la mà de Leónidas Barletta i el seu “Teatro del Pueblo”. A Catalunya té els seus primers precedents en l'Agrupació de Teatre Experimental, creada l'any 1953, que pretenia esdevenir alternativa al “Teatro Universitario Español”, vinculat a les estructures polítiques de l'època.
El seu germen més consistent el tindrà en tres institucions: l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), fundada any 1955 per Ferran Soldevila, Lluís Orduna, Pau Garsaball i Frederic Roda; l'Associació de Teatre Experimental “Teatre Viu”, el 1956, de Ricard Salvat i Miquel Porter; i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), fundada l'any 1960 per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany.
La renovació dels anys 70
L’escena catalana dels 70 és plena d’efervescència. Proliferen noves companyies, escoles i nous espais de creació que consoliden allò que hom coneix com a teatre independent, que havia començat la dècada anterior i que, a Catalunya, volia recuperar un teatre en llengua catalana i una cultura en llibertat. Són els anys de la renovació de l’Institut del Teatre, de l’aparició de Comediants, de Dagoll Dagom, de La Fura dels Baus o, ben a prop dels anys vuitanta, de El Tricicle o La Cubana.
Aquests són anys en què es van fer populars noms com ara Hermann Bonnin, Feliu Formosa, Fabià Puigserver o Lluís Pascual. També és el moment de la posada en marxa de centres de producció i espais creatius que esdevenen les estructures que facilitaran el nou teatre català, com ara l’Assemblea d’Actors i Directors i el Teatre Lliure.
