La Biblioteca Sant Agustí dona a conèixer el cinema mut als infants

La Biblioteca Sant Agustí proposa per aquest divendres, 10 de febrer, una activitat per donar a conèixer el cinema mut als infants. El taller, dirigit a nens i nens a partir de 5 anys, tindrà lloc a partir de les sis de la tarda i consistirà en la projecció de cinc films basats en contes clàssics de la tradició occidental i oriental. 

Les històries es narren en directe i se sonoritzen amb una música composada per a cada relat. Princeses, misteri, fum, ogres i llànties meravelloses faran que els menuts aconsegueixin trobar-se amb el cinema silent. Els infants visionaran El gat amb botes, Aladí i la llàntia meravellosa, Alí Babà i els 40 lladres, La bella dorment i El petit Polzet. 

Les filmacions tenen com a nexe d'unió la figura de Segundo de Chomón, com a director o responsable de la fotografia o els efectes especials.

La proposta, patrocinada per la Federació Catalana de Cineclubs, és gratuïta i no requereix inscripció prèvia. 

Segundo de Chomón

Segundo de Chomón (1871-1929) va ser un dels pioners més destacats dels primers anys del cinema, sobretot per la seva perícia amb els efectes especials. Va néixer a Terol, tot i que la seva carrera professional la va desenvolupar entre Barcelona, París i Torí. Productores i directors de tot el món no es van resistir als seus “trucs” cinematogràfics. 

En el tombant del segle XIX-XX va instal·lar-se a Barcelona, on va començar a experimentar en el camp dels trucatges cinematogràfics: primer des de la seva pròpia productora (Macaya y Marro) i després per a la principal productora cinematogràfica del món, Pathé. En aquesta època va rodar el seu film més conegut, L’hotel elèctric (1905), on va utilitzar per primer cop a la història del cinema el procediment del pas de manovella (animació fotograma a fotograma, precursor de l’stop-motion).

Durant la seva etapa a París, va rodar molts dels seus curtmetratges més sorprenents, d’imaginació desbordant i una tècnica innovadora. Un d’ells va ser Excursion dans la lune (1909), una adaptació del Voyage dans la lune (1902) de Méliès. El cineasta va acolorir a mà la cinta, una tècnica en la qual va ser pioner.

Tot i que el seu nom era poc conegut entre el gran públic, gaudia de prestigi dins del sector. Fins i tot va col·laborar amb els directors Ferdinand Zecca (La Passion de Notre-Seigneur Jésus Christ, Le pêcheur de perles) i Giovanni Pastrone (Cabiria) com a operador de càmera i tècnic d’efectes especials. No cal oblidar que el cineasta aragonès es pot considerar l’inventor del travelling. Va culminar la seva carrera amb Napoleon (1927), d'Abel Gance, on va utilitzar un sistema que seria l’avantsala dels formats panoràmics.

Va morir prematurament poc abans que el cinema sonor s'acabés imposant, deixant un llegat molt important per al desenvolupament de l’art cinematogràfic.