La Biblioteca Sant Agustí recorda Joan Oró amb una exposició i un contacontes

La Biblioteca Sant Agustí ofereix al llarg d'aquest mes una exposició dedicada al reconegut científic lleidatà Joan Oró. I tot coincidint amb aquesta proposta divulgativa, el centre de lectura urgellenc organitza avui dilluns dia 22, a la tarda (17:30 h), a la piscina municipal, una hora del conte dedicada a aquest personatge. L'activitat s'ha programat tot coincidint amb el fet que aquest cap de setmana s'han complert 55 anys de l'arribada de l'home a la lluna.

Sota el títol "Joan Oró i la recerca de la vida", la narradora oral Mertxe París parlarà de les roques lunars, les missions espacials i els descobriments científics a través de la figura de Joan Oró, un nen de Lleida fascinat per la natura que volia conèixer l'origen de la vida i que, gràcies a la seva tossuderia i l'ajut de la seva família, va esdevenir un dels científics més coneguts de Catalunya i va adquirir rellevància mundial en el seu àmbit. El contacontes s'adreça a infants a partir de 4 anys.

Pel que fa a l'exposició, que es va estrenar el passat dia 8 sota el títol "Desxifrant l'origen de la vida", el recorregut comença amb els somnis i determinació d'un jove Oró que, fascinat per la temàtica de la vida, va decidir que seria ell qui trobaria les respostes a com la natura va fabricar la vida a la Terra primitiva. També s'explica la seva etapa d'assessorament a la NASA, on va participar en l'anàlisi de mostres lunars, i el projecte Viking de cerca de vida a Mart. 

I és que Joan Oró i Florensa, nascut a Lleida l'any 1923 i fill d'una família de flequers, s'havia llicenciat en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona i l'any 1952 emigrà als Estats Units, on el 1956 va obtenir el Doctorat en Bioquímica per l'Escola de Medicina Baylor de Houston (Texas), on va encetar la carrera de professor. El Nadal de 1959, va fer una troballa clau quan va descobrir la síntesi de l'adenina, una de les molècules més importants per a la vida. I el 1961 va desenvolupar la teoria de la panspèrmia com a causa de l'existència de vida al planeta Terra. A partir de llavors es va fer conegut per participar en diversos projectes d'investigació de la NASA incloent el programa Apollo, que el 1969 aconseguiria per primer cop a la història fer arribar l'home a la lluna.

En el seu retorn a Catalunya, després de jubilar-se com a investigador i professor a la Universitat de Houston, va impulsar la creació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i també va participar en la creació del Parc Astronòmic del Montsec. L’any 1993 va crear la Fundació Joan Oró, amb l’objectiu de promoure la investigació bàsica i aplicada i els vincles entre empreses, universitats i centres de recerca. Després de rebre un gran nombre de reconeixements nacionals i internacionals, Oró va morir l'any 2004 a Barcelona.