La cabra salvatge reapareix al Pallars Sobirà

La cabra salvatge ja torna a formar part del paisatge del Pallars Sobirà, d'on va desaparèixer ara fa més d'un segre. Ara fa quatre anys, el Parc Natural dels Pirineus de l'Arieja en va reintroduir alguns exemplars i des de llavors ja se n'ha introduït al Pirineu un total de 95 exemplars (39 mascles i 56 femelles). La població ha anat augmentat i cada cop és més freqüent veure'n als municipis de Lladorre, la Vall de Cardós i Alins.

La població més estable que hi ha a l'Alt Pallars ja la conformen una trentena d'exemplars trentena. Els tècnics de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars, juntament amb el parc natural de l'Arieja, són els encarregats de fer-ne el seguiment. Els Pirineus com a entitat biològica natural -i, per tant, sense fronteres- han fet que aquesta espècie anés ocupant territori a banda i banda de la frontera administrativa des que es va procedir l'alliberament. Entre el 2014 i el 2017 han nascut 26 cabrits, una part d'ells ja dins el vessant català.

Per assegurar l'èxit de la reintroducció és indispensable el seguiment. Cada animal alliberat porta unes marques visuals personalitzades i emissors, GPS i ràdio, destinats a facilitar la seva localització. Aquest animal no està permès caçar-lo a França des del 15 de setembre del 2012, però a Catalunya és espècie cinegètica, tot i que actualment el seu aprofitament no es preveu a l'RNC de l'Alt Pallars. En un futur, si la població està plenament consolidada i hi ha molts exemplars, s'estudiarà la possibilitat de caçar-lo. De fet, un trofeu d'aquest animal podria convertir-se en una font d'ingressos per al territori.

Marc Garriga, director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha explicat a l'ACN que l'observació d'aquest animal és pot convertir e un recurs turístic el territori. Els tècnics han observat que a l'hivern, pràcticament tots els exemplars tornen a França per les característiques del terreny però de cara a la primavera i l'estiu, bastants tornen a l'Alt Pallars.

Fins al començament del segle XX, la cabra salvatge -també coneguda com herc- compartia hàbitat amb l'isard, tot ocupant els indrets més alts i accidentats de la cadena muntanyosa. Aquesta cabra és molt esquerpa i poc gregària. Antigament tenia una ponderació gastronòmica important entre els habitants del territori. En alguns cellers de cases pairals de l'Alt Pirineu encara hi ha els recipients de terracota típics, i se'ls continua dient ''les tupines de confitat d'herc''. En aquella època la caça era una activitat més aviat recol·lectora amb la finalitat d'obtenir proteïna per a la subsistència familiar.

Espècie no conflictiva per a la ramaderia

Segons els tècnics que en fan el seguiment, es tracta d'una espècie tan peculiar -sol viure en cotes altes- que no es preveu que entri en conflicte amb els interessos del sector ramader del territori. A l'estiu habita en zones rocalloses i penya-segats, indrets poc freqüentats per ovelles, vaques o cavalls. Els responsables de la reserva, alhora, subratllen que tots els exemplars han estat sanejats per evitar la transmissió de malalties a la ramaderia. L'herc, en canvi, cohabita amb els excursionistes, ja que no és gens esquerp.