La Cambra de Comerç d'Andorra xifra entre 500 i 700 milions d'euros el cost de construir un aeroport al Principat
L'estudi de viabilitat apunta que la pista hauria de rebre uns cinc vols diaris per ser factible. L'entitat vol que el projecte s'inclogui a les negociacions de l'acord d'associació amb la UE
Els primers estudis de viabilitat per construir un aeroport dins el Principat andorrà, encarregats per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra (CCIS), conclouen que aquesta infraestructura es pot ubicar en uns terrenys situats a l'entorn del sector de Grau Roig de les pistes d'esquí de Granvalira, entre les parròquies d'Encamp i la de Canillo, a les proximitats del nucli de les Bordes d'Envalira.
El president de la CCIS, Miquel Armengol, ha situat entre els 500 i els 700 milions d'euros el cost d'aquest equipament. Una xifra molt per damunt de la que s'havia dit inicialment, que se situava entre els 200 i els 400 milions. Segons han explicat els tècnics encarregats d'elaborar els diversos informes, comportaria, caldria entre d'altres coses una formació específica sobre temes de seguretat dirigida als pilots que hi operessin, perquè la pista no seria plana sinó amb pendent, d'entre un 2% als extrems i més del 7% a la part central.
Armengol ha insistit que veu "compatible i complementari" aquest projecte amb l'aeroport de la Seu d'Urgell, si bé creu que la pista alturgellenca s'ha de limitar a "vols de caire esportiu, els quals, en canvi, no es preveu que tinguin cabuda a la de dins del Principat". També ha dit que la instal·lació de Montferrer i Castellbò té un radi d'acció d'uns 1.000 quilòmetres i és operatiu per a avions d'unes 50 places, mentre que en canvi el que plantegen ells pretén connectar Andorra "amb les principals capitals europees" i fins i tot connexions aèries "transoceàniques", perquè el seu radi d'acció seria de 5.000 quilòmetres i podria acollir avions de 200 passatgers, com ara els Airbus A319 i A320.
Armengol, a més a més, creu que per tal de tirar endavant el projecte caldria "demanar ajuda a la Unió Europea", per la qual cosa proposa que aquesta qüestió també sigui un dels punts a tractar en el marc de l'acord d'associació. Tot i això, ha assegurat que hi ha "quatre o cinc" grups d'inversió d'abast internacional que estarien interessats a finançar íntegrament la infraestructura, si bé encara no se n'ha parlat amb ells de manera concreta.
Falta l'estudi d'impacte acústic i mediambiental
En tot cas, els primers informes que s'han desenvolupat són de caire "preliminar" i, bàsicament, estan vinculats a l'estudi de la seva ubicació i de l'estructura necessària per a la posada en marxa. Queda pendent encara l'avaluació de l'impacte acústic i mediambiental derivat que se'n deriva de la construcció i entrada en servei de l'equipament. Posteriorment, les següents fases serien la de l'autorització per part del govern andorrà i la de l'homologació de la infraestructura.
Pel president de la Cambra de Comerç d'Andorra, disposar d'un aeroport dins el país permetria "obrir al món" el Principat, "diversificar l'economia i atraure el turisme de luxe". Armengol ha recordat que la majoria de visitants que reben actualment són de "proximitat", d'un radi d'uns 300 quilòmetres i especialment de les àrees de Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, pel fet que els únics accessos de què disposen són per carretera. A més, ha dit que "els residents que volen agafar un avió han de destinar entre 7 i 8 hores addicionals" per arribar fins als llocs on hi han aquest tipus d'infraestructures.
Aproximacions a pista amb corba
Maxime Caille, cap de projectes de l'empresa Navblue (filial d'Airbus), ha destacat que l'aeroport s'hauria de dotar de "tecnologies noves" ja implantades a Dinamarca, Portugal o Guatemala, entre d'altres. També ha explicat que la maniobra d'aproximació a la pista requeriria fer "un moviment en corba", el que implica haver de formar als pilots en "estudis de seguretat suplementaris". Mentrestant, el seu homòleg a CGX, Adrien Quénard, ha dit que el fet que la pista tingui un pendent d'un 2% als extrems i entre un 7 i 8% a la zona central pot "afavorir la reducció de la velocitat dels aparells que hi operin".
Sobre els usos de la infraestructura, Quénard pronostica que si aquesta acollís uns 200.000 passatgers anuals, s'hi haurien d'enlairar i aterrar cinc vols diaris, dels quals un terç serien comercials. D'altra banda, l'assessor de la Cambra de Comerç d'Andorra, Philippe Chenevier, creu que tant la ubicació a uns 2.000 metres d'altitud i el disseny de la pista fan possible de poder "sortir ràpidament" de la zona d'enlairament i aterratge.
