La campanya a la Seu d'Urgell continua amb matèries com habitatge, esport, diversitat i serveis

La campanya de les eleccions municipals a la Seu d'Urgell és ja a prop de completar els set primers dies d'activitat. Els principals grups que hi concorren han seguit donant a conèixer aquest dimecres aspectes específics del seu programa polític.

Compromís veu factible aconseguir 100 habitatges de promoció pública al llarg dels quatre anys vinents. Per aconseguir-ho, el principal eix que plantegen és “destinar els 65 pisos tancats que són propietat dels bancs o la SAREB” a “lloguer social per a joves i famílies”. El cap de llista, Joan Barrera, creu que això seria possible “mitjançant la compra o amb acords amb la Generalitat” per “crear un Parc d’Habitatge Públic per a lloguer”.

L’altre eix que proposa Barrera és “la compra i rehabilitació d’edificis en mal estat del Centre Històric”, que es destinarien igualment a “lloguer assequible”. Barrera considera que hi ha hagut una “inacció de l’ajuntament en la política d’habitatge i en les parcel·les abandonades al centre comercial de la ciutat”. Quant als preus d’aquests pisos, Compromís afirma que per als joves o “famílies amb pocs recursos” s’haurien de moure entre els 150 i 200 euros al mes.

Segons el candidat a l’alcaldia, “els joves han de poder realitzar els seus projectes de vida i emancipar-se” i per això “és imprescindible disposar d’un habitatge a preu assequible”. Per fer-ho, proposa uns contractes per un període de cinc anys. I creu que això, alhora, “permetrà dinamitzar la ciutat i ajudar a fer realitat els projectes vitals de molts joves”, després de “molts anys” en què creu que hi ha hagut “un Ajuntament inexistent” en aquest àmbit.

Junts vol situar la Seu com “la capital catalana de l’esport al medi natural” per “dinamitzar l’economia”. N’han parlat l’alcaldable Jordi Fàbrega i els números 2, 3 i 6 de la llista: Joan Gurrera, Carme Espuga i Marc Moragues. Proposen potenciar esdeveniments, “amb el Parc del Segre com a gran referent”, i formació aprofitant les possibilitats d’INEFC Pirineus i centres de tecnificació, a més de promocionar la destinació esportiva “a diferents nivells: elit, recreatiu, familiar o de salut”, enumera Moragues.

JxSeu aposta per dotar-se d’un segon camp de futbol. Encara en esports, Fàbrega es compromet a crear places residencials per a universitaris o esportistes de tecnificació.

Junts reivindica el ‘Hub’ a Castellciutat com “una palanca de dinamització” per “convertir la Ciutadella en pol econòmic sobre noves tecnologies en activitats rurals i de muntanya”, prioritzant-hi l’esport outdoor i la ramaderia. Per això, es modificarà el planejament urbanístic, “per adaptar-lo a necessitats actuals i futures”, i es crearà nou sòl industrial a l’antic càmping “per permetre el creixement d’empreses i l’arribada de noves”. Quant al sector primari, volen seguir potenciant la Fira i la recerca al sector làctic. Carme Espuga aposta pels workshops centrats en feines que “afavoreixin el retorn dels joves i la captació de talent”, a més de seguir vetllant pels fronterers i l’entesa amb Andorra en temes com el transport públic, que creu que és “molt millorable”.

ERC reivindica la “riquesa cultural” actual de la Seu perquè hi conflueixen una seixantena de nacionalitats. L’alcalde i candidat a la reelecció, Francesc Viaplana, afirma que han volgut “fer una candidatura el màxim de semblant a la societat que tenim” i per això hi inclouen “persones d'orígens diversos”, si bé assegura que encara hi haurien volgut afegir més nacionalitats.

Segons Viaplana, “la llei electoral impedeix que (els residents estrangers) puguin exercir plenament els drets ciutadans i ser d’una candidatura”. Els qui hi tenen dret han de manifestar la voluntat de votar, complir uns requisits i inscriure’s al cens quatre mesos abans, “sempre i quan hi hagi acord de reciprocitat”, recorda el cap de llista d’Esquerra. A banda dels estats membres de la UE, actualment hi ha tretze països que tenen aquest acord amb l’Estat espanyol.

ERC ha volgut destacar la incorporació a la llista d’Álvaro Antonio Martin (número 12), d’origen veneçolà, però lamenta no haver-hi pogut incloure la Fàtima, “una dona marroquina que viu a Catalunya des del 2019”. Viaplana opina que això “denota desigualtat de drets per exercir el vot o poder ser electe”. L’alcaldable d’Esquerra defensa “una Seu rica, diversa, heterogènia i cohesionada” en què sigui “igual d’on vingui la gent, quins costums tenen, quines són les seves creences o la llengua que parlen”, perquè creu que el més important és “estimar-se la Seu i Castellciutat”.

La CUP considera que la Seu està “infradotada com a capital de comarca” pel que fa a serveis públics “bàsics”. La número 3 de la llista, Ares Boniquet, ho atribueix al que qualifica de “passivitat i inacció política dels darrers mandats a l’Ajuntament”, si bé creu que aquesta situació “només afecta les veïnes en risc d’exclusió social i de vulnerabilitat econòmica”. Boniquet creu que “cal fer una passa endavant” per “dotar la ciutat dels serveis públics més bàsics i facilitar-hi l’accés a la població”.

La candidada posa l’accent en l’impuls de la futura nova residència per a gent gran, que subratlla que ha de ser “de titularitat pública” i “municipal” i s’ha d’ubicar a l’actual edifici del Sant Hospital. La CUP també proposa “reobrir la segona llar d’infants” per “assegurar les places d’aquest servei i reduir les ràtios a les classes”, a més de crear un “Consell Municipal d’Emergència Social”.

El PP i Vox no han difós aquest dimecres cap comunicat o convocatòria referent al seu programa electoral.