La campanya arqueològica al Castell de Sant Gervàs deixa entreveure una estructura més complexa del que es preveia

L'Ajuntament de Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, ha iniciat les obres de rehabilitació del Castell de Sant Gervàs, una fortificació medieval que data del segle XI. La intervenció, que compta amb una excavació arqueològica prèvia, ja ha deixat entreveure molts més recintes dels que inicialment es preveien.

Jordi Vallverdú, arqueòleg tècnic del jaciment, ha incidit en una entrevista a l'ACN en la "complexitat dels espais localitzats", amb molts recintes i compartiments. La recerca, unida a l'excavació que s'ha fet al poblat dels peus del castell, fa que es parli ja d'un exemple "gairebé únic" per la seva grandària i el bon estat de conservació. Ara l'objectiu de l'Ajuntament pallarès és fer les accions necessàries per a fer visitable el lloc.

Les obres de rehabilitació del Castell compten amb un pressupost de 208.229,21 euros i una durada prevista de quatre mesos. Aquests dies s'ha començat l'excavació arqueològica i es contempla també la consolidació de les estructures, la millora de la seguretat de l'espai i la seva delimitació, a més de l'adequació de les restes del castell per a la visita.

Jordi Vallverdú ha explicat que la fase d'excavació encara és de pocs dies, però a mesura que avanci es podrà saber la cronologia d'ús d'aquests espais de dins del castell, la seva funcionalitat o quan va ser el seu abandonament. 

Excavació del poblat 

A pocs metres d'aquesta intervenció a la fortificació, aquest divendres en finalitzarà una altra al poblat on l'equip d'arqueòlegs del Laboratori d'Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB) està duent a terme una nova campanya emmarcada dins el projecte quadriennal de recerca 'De ipsos kastellos: hàbitat i fortaleses de muntanya a la Catalunya medieval (IX-XIII)', dirigit per Marta Sancho.

Bet Mallofré, codirectora de l'excavació, ha manifestat que la intervenció té com a objectiu conèixer les característiques del nucli d'hàbitat que es va formar als peus del castell, veure el seu urbanisme i comprendre com s'hi accedia des del poblat.

L'extensió del poblat podria ser d'una hectàrea aproximadament, envoltat per un mur i organitzat al llarg d'un carrer que enllaça amb l'església de Santa Maria. Tanmateix, la investigació s'ha centrat en una quarta part del total de superfície. En aquest espai s'ha documentat un hàbitat amb tres estances. Mallofré ha indicat que no descarta que apareguin més espais si es continua excavant.

Entre les restes que han localitzat i no són murs d'estructures, hi ha ossos d'animals de vaca o ovella i ceràmica que utilitzaven per al dia a dia.