La Càtedra de Pensament Cristià ofereix respostes per prevenir o superar les addicions

La Càtedra de Pensament Cristià ha celebrat la vintena edició tractant el tema de les addiccions des de diverses vessants. A les ponències, dissabte al Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell, hi van intervenir tres doctors experts en els seus respectius àmbits: Josep Solé, psiquiatre i excap de l’àrea d’addiccions de l’Hospital psiquiàtric Bennito Menni; Miquel Àngel Prats, psicopedagog, doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull; i Francesc Torralba, director de la Càtedra de Pensament Cristià i doctor en Filosofia i Teologia per la Universitat de Barcelona. La jornada la va obrir el delegat d'ensenyament del Bisbat d'Urgell, mossèn Pepe Chisvert.

Josep Solé va mostrar un "Mapa de les addiccions" en què hi ubicava els recursos als quals poden acudir els drogodependents i les seves famílies arreu de Catalunya per trobar solucions. Actualment hi ha 102 centres sociosanitaris, 68 centres hospitalaris, 40 centres de salut mental que ofereixen tractament, a més de 900 ambulàncies de transport sanitari no urgent, 62 Centres d’Atenció i Seguiment (CAS), 428 ambulàncies de suport vital bàsic i avançat i 4 helicòpters medicalitzats. Un altre factor important és la qüestió de l’estigma que hi ha associat amb certes addiccions. Mitjançant vinyetes humorístiques, el doctor Solé va voler mostrar a l’audiència la ironia de com un psiquiatra jutjava al seu pacient d’addicte a l’heroïna, mentre el mateix professional tenia el terra amb una piràmide de burilles i cendra. Tot i que ambdues són addiccions, indica, "el tabaquisme està més normalitzat socialment i per tant ambdós addictes no s’enfronten als mateixos judicis de valor".

El psiquiatre va expressar l'agraïment per la constatació de la millor visibilitat que han anat adquirint les patologies de salut mental en el transcurs de la seva carrera, tant entre ciutadans com entre professionals de la salut. Ha assenyalat que aquests darrers s’han anat conscienciant en la matèria, un fet que ha propiciat l’augment de polítiques públiques per ampliar els serveis a la població.

Després d'una pausa, Miquel Àngel Prats va tractar l'addicció a les pantalles i va posar molt d’èmfasi en la generació d’esperit crític en els joves i infants, amb la col·laboració de les seves famílies, perquè en aquest cas se sol tractar d'addicions a edats molt prematures. Prats recorda que l'educació "demana temps i processos lents, atenció i paciència, tot un seguit de qualitats oposades amb les que requereix la tecnologia (rapidesa, eficiència, acceleració)". Davant la pregunta com podem trobar un punt en comú perquè cap de les dues se superposi a l’altre, Prats va assenyalar la necessitat de regular la tecnologia perquè estigui al servei de l’educació, doncs és una eina poderosa per l’aprenentatge tan dins com fora de les aules.

El psicopedagog i professor de la URL considera que "el món es va fent cada vegada més volàtil, potenciat per la tecnologia, i en aquest moment cal aprendre, desaprendre i tornar a aprendre; una actitud òptima per a tothom. Segons les dades de l’informe de 2021 d’UNICEF; 4 de cada 10 adolescents estan connectats a la tecnologia per no sentir-se sols, el 98,5% estan registrats a una xarxa social i el 61,5% tenen un segon perfil a xarxes socials.

Finalment, Francesc Torralba va tractar els aspectes ètics i morals i el paper de la comunitat no només en la prevenció i la cura de les addiccions. Des d’un enfocament filosòfic i ètic el Dr. Torralba aborda una perspectiva important en la vida de les persones addictes i les seves famílies: com i de quina manera es pot fer un projecte de vida després d’una addicció. Per al filòsof i teòleg, tot i marcats per l’estigma social de ser addictes, les persones que ho han superat tenen "una dignitat inherent" i "cal que siguin tractades amb cura, estima i respecte, evitant el judici". Aquesta lluita també és pedagògica i cal anar amb compte sobre com parlem d’aquests grups vulnerables, doncs el llenguatge mai és neutre i té una càrrega emocional.

Per construir aquest projecte de vida, Torralba marca una pauta de sis passos. En primer lloc cal autoconsciència, lucidesa i anàlisi per prendre consciència que l’actual projecte de vida és destructiu; seguidament, cal un procés d’autoconeixement i diferenciar quines qualitats i limitacions hi ha per trobar la nova vocació. El següent pas és l’autodomini per refusar els estímuls que volen portar a l’addicte a la vida anterior; i després, anticipació de possibles futurs i determinació de cap a on orientar-se per defugir de la buidor i la sensació d’avorriment. Finalment, cal assumir que aquest projecte de vida ha de ser flexible i dúctil per adaptar-se a les circumstàncies.

"L'or del segle XXI són les dades que generen les persones. Hem de tenir molt en compte el seny a l'hora de navegar" El Dr. Prats @maprats ens parla de l'adicció a la tecnologia a la #CatedraPensamentCristia pic.twitter.com/aPX2eeAozR

— Bisbat d'Urgell (@BisbatUrgell) May 6, 2023