La Cerdanya compta amb 169 miradors transfronterers del paisatge
El primer mapa de punts d'observació s'ha completat gràcies a 130 aportacions de la ciutadania, els agents del territori i tots els ajuntaments
L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha completat el primer mapa dels punts d’observació de la Cerdanya, que inclou tota la vall a banda i banda de la frontera. L’elaboració de l’estudi ha comptat amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Cerdanya, l’Ajuntament de Llívia, el Parc Natural Regional dels Pirineus catalans i la Comunitat de Comuns Pirineus-Cerdanya.
El document identifica i caracteritza els 169 punts d’observació del paisatge cerdà amb més qualitat escènica i més valorats per la població. Alguns dels miradors són ben patents i d'altres passen més desapercebuts, motiu pel qual ha estat imprescindible la col·laboració de la població per identificar-los. Habitants, ajuntaments i agents territorials han fet 130 aportacions que han permès detallar entre 4 i 5 miradors a cadascun dels 39 municipis: els 17 de la Baixa Cerdanya i els 22 de l'Alta Cerdanya.
Els punts d’observació, alguns dels quals tenen plafons informatius i altres no, s’han classificat segons la seva ubicació. N'hi ha que es poden trobar en un cim o en altres punts elevats. En aquest cas són abundants, atesa l’orografia de la Cerdanya, i ofereixen panoràmiques excepcionals, com ara el cim del Carlit o del Puigmal. També se'n localitzen en un espai quotidià. Es troben situats dins dels pobles, en places, parcs o balconades en punts elevats. Entre ells hi ha el punt d’observació de la Torre de Das o el de Músser. També hi ha miradors a peu de carretera, situats en revolts, accessos o zones de parada. En serien exemples els de la Roca d’Alp o de les Costes.
D'altres indrets on hi ha informació paisatgística són els propers a un element patrimonial. Històricament, els punts elevats han acollit ermites i construccions defensives per al control del territori, com ara el castell de Porta o bé l’ermita de Sant Salvador de Predanies. D'altres, amb un camp de visió de 360 graus, ofereixen vistes àmplies, perfils llunyans i solen ser els més valorats per la ciutadania. En aquest àmbit es podrien incloure els de Santa Llocaia-Palau i Sant Grau. Tècnics de l’Observatori del Paisatge i del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans han completat les aportacions amb visites sobre el terreny.
Promoció dels municipis i del patrimoni
A més d’identificar i descriure els punts d’observació a ambdues bandes de la frontera, el document emfasitza el paper que aquests miradors poden tenir en la promoció dels diversos municipis i del seu patrimoni o per a iniciatives didàctiques i de sensibilització ambiental. És per això que ofereix a les administracions i entitats cerdanes una sèrie d’orientacions i propostes, com donar a conèixer els punts d’observació del paisatge i promoure’n l’ús; promoure programes educatius que expliquin la presència i l’antiguitat de les fites visuals i les relacionin amb la resta de valors paisatgístics; actualitzar la xarxa de punts d’observació; facilitar l’accés i millorar la qualitat dels miradors; recuperar antics camins que connectin, fins on sigui possible, amb els punts d’observació; condicionar els punts quan s’escaigui, tot respectant la qualitat de l’indret i evitant-ne una excessiva artificialització; a més de potenciar la qualitat de les fites visuals i dels fons escènics visibles des d’aquests punts.
Altres qüestions serien protegir la visió de determinades vistes, com ara els cims, el riu Segre o les façanes urbanes; o endreçar o eliminar les barreres visuals, com poden ser rètols publicitaris de grans dimensions, construccions efímeres o antenes de comunicacions.
El Pla de paisatge transfronterer
La realització del mapa dels punts d’observació del paisatge és una de les accions incloses en el Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya, una iniciativa que abasta també els 39 municipis de la vall més àmplia dels Pirineus i que vol ser tant un instrument que aprofundeixi en el seu coneixement com una eina de sensibilització i de gestió d’aquest territori.
Una de les altres accions del Pla és el Mapa del paisatge transfronterer, que estarà disponible per consultar a la web les properes setmanes i que incorporarà els punts d’observació identificats ara.
