La Cerdanya debat com introduir a la comarca el "desenvolupament regeneratiu"
Alp ha acollit aquest dimarts i dimecres les jornades 'Kerretania', en què es proposava un model de creixement per a la comarca que es basi en el "desenvolupament regeneratiu". L'activitat, organitzada pel Consell Comarcal, ha aplegat 150 persones entre els diversos debats que s'hi han dut a terme.
Durant la trobada es va parlar de la importància que té per a la comarca la "desestacionalització" del turisme, a més de millorar la interrelació d'aquest sector i l'agroalimentari, amb la posada en valor de la producció local i "un tipus d'economia més equilibrada, amb salaris justos i més oportunitats per poder-se quedar a viure i treballar al territori", segons han explicat els organitzadors.
La cap de l'oficina del Patronat de Turisme de Cerdanya, Maria Faura, creu que "cal anar més enllà dels projectes de desenvolupament sostenible" i que "el futur passa per aconseguir que els diversos sectors econòmics de la comarca treballin conjuntament". Faura veu la desestacionalització com "una necessitat" i hi afegeix que s'ha de tenir en compte la població local en tots els projectes que es desenvolupin a partir d'ara. Tot plegat ho emmarca també en un context de canvi climàtic, que considera que "obligarà a buscar a buscar alternatives a la neu".
De la seva banda, el tècnic dinamitzador agroalimentari del Consell Comarcal cerdà, Abel Solé, ha assegurat que aquest sector és un dels pilars fonamentals d'aquest concepte d'"economia regenerativa". D'aquesta manera, ha ressaltat que l'apreciat paisatge de la comarca té el seu origen en les feines del camp, de generacions anteriors, i que per tant cal vincular els productors i elaboradors amb els agents turístics. A més, ha destacat la importància que té la creació de nous productes i recuperar varietats autòctones antigues, com a eina per fer viable el sector en un futur.
Finalment, la tècnica de l'Ateneu Cooperatiu de l'Alt Pirineu i Aran a la Cerdanya, Marta Visa, ha dit a l'ACN que cal pensar en una economia "més justa" ha posat de manifest que a la comarca també hi ha treballadors que perceben sous molt baixos. Per concretar, Visa creu que hi ha una "desproporció" entre els beneficis que tenen algunes empreses i el valor que s'ha donat als terrenys on s'han construït segones residències. Des d'aquest organisme defensen la necessitat de "donar més oportunitats per promoure que els residents puguin viure i treballar a la zona i que comptin amb més serveis".
