La CHE es coordinarà amb l'ACA per controlar els cabals del riu Segre

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre preveu que al final d'aquest mes de maig, el 50% de la conca de l'Ebre estarà en estat d'emergència per la sequera. Una situació que s'afegirà a l'estat d'excepcionalitat que pateix actualment tota l'àrea del riu Segre, malgrat que les pluges dels darrers dies han ajudat a millorar tímidament les reserves dels pantans d'Oliana i Rialb.

La presidenta de l'ens, Maria Dolores Pascual, ha fet balanç de la situació global a tots els rius que formen part del sistema de l'Ebre, en una roda de premsa abans de la primera comissió del Pla Especial de Sequera. Pascual ha detallat que les conques se s'afegiran a l'estat d'emergència seran les del Gállego-Cinca i del Huerva, tots dos situats a l'Aragó, i que això farà que la superfície en aquest nivell d'alerta ja sigui del 50%, enfront del 30% actual que inclou el Segre. Alhora ha recordat que un percentatge més alt, el 65%, està en "sequera prolongada", i preveuen que la situació pot empitjorar encara més a l'estiu, quan ja no s'esperen pluges significatives com les d'aquest mes de maig.

En aquesta compareixença, la CHE també ha assegurat que "s'intensificarà la coordinació" amb l'Agència Catalana de l'Aigua per la vigilància i control dels aforaments per a cabals ecològics i pel que fa als vessaments. Això comporta que hi haurà menys cabal als rius. En el cas de Catalunya, la vigilància d'aquest concepte competeix a l'ACA, també pel que fa al Segre, i per això Pascual ha dit que es coordinaran.

La responsable de la CHE ha sentenciat que aquesta sequera "és de les més greus" que ha patit la Confederació, ja que s'hi arriba després d'un 2022 molt sec, en què malgrat que ja s'era conscient d'aquesta situació l'organisme va permetre el buidatge extrem del pantà de Rialb, que a l'agost va arribar a estar només al 5% de capacitat amb l'objectiu, reconeix, de "salvar la campanya" de reg de la plana de Lleida "gràcies a les reserves". Des de llavors, però, no ha tornat a ploure ni nevar prou i no s'han complert els pronòstics de la CHE, que confiava que a la tardor i l'hivern es podria tornar a omplir el macroembassament.

Fora de Catalunya, Pascual ha remarcat que des del 26 d'abril la situació a la conca de l'Ebre "ha empitjorat en general, malgrat algunes pluges al nord de Navarra" que no han modificat l'estat de les reserves. La comissió permanent celebrada aquest dijous a Saragossa ha servit per repassar les mesures adoptades per la sequera, sobretot les relacionades amb el regadiu, ja que és el sector que més consumeix. De moment, la CHE ja ha fet declaracions de situació excepcional per sequera extraordinària a la conca del Segre, que era la més preocupant però també al Baix Ebre i altres tres de l'Aragó i la Rioja. Aquesta declaració permet que els usuaris puguin optar a ajudes i també estalvi en el cànon i les tarifes de l'aigua.

Pascual ha reconegut que a mesura que la situació empitjori caldrà prendre noves restriccions, especialment als usuaris del regadiu. En cap cas, ha dit, estan parlant de restriccions per a l'ús de boca, però si que es podrien aplicar per usos de generació d'energia, o altres de caràcter industrial. L'objectiu de la CHE és també traslladar un missatge de conscienciació a la població perquè la sequera és "important i serà llarga".

Entitats conservacionistes volen que no es toqui els cabals ecològics

A tot plegat, les entitats ecologistes Seo BirdLife, la Plataforma en defensa de l'Ebre i Ipcena – Ecologistes de Catalunya, han reclamat que no es toquin els cabals ecològics dels rius davant la proposta de l'esborrany del Pla de sequera de la CHE. Consideren que aquesta mesura posaria en risc la conservació de les zones humides i han reclamat que s'assegurin els cabals ecològics com a element de preservació de la biodiversitat, qualitat de l'aigua i de l'activitat econòmica al llarg de les conques.

Les entitats, han posat en relleu, en el context de canvi climàtic actual, la "incongruència" d'un pla de sequera, que se centra bàsicament en la reducció dels cabals ecològics, sense incloure la revisió a la baixa de les noves demandes de regadius dels darrers 20 anys. Els ecologistes també apunten directament a les 360 centrals hidroelèctriques de la conca de l'Ebre ja que consideren que sostreuen de les lleres cabals importants, en períodes de sequera, i les veuen com a principal causa de la reducció dels cabals ecològics.

Així mateix, també veuen la conca del Segre "absolutament deficitària" i que la construcció de nous embassaments com Rialb, no han augmentat la garantia de disposar d'aigua sinó que n'han incrementat la demanda i amb això s'han esgotat els recursos disponibles a major velocitat, posant en risc el poder donar servei a regs històrics com el canal d'Urgell.