La colla castellera del Pallars treballa per reactivar-se

La colla castellera dels Malfargats de Pallars treballa amb l'objectiu de reactivar-se i consolidar-se després d'haver viscut uns primers quatre anys d'existència complicats. El grup es va constituir l'any 2018, per sumar-se a l'expansió del món casteller al Pirineu, però la irrupció de la pandèmia de la COVID just al cap de dos anys va obligar-los a aturar completament l'activitat.

La colla es va impulsar amb l'objectiu d'aglutinar gent tant del Pallars Jussà com del Pallars Sobirà interessada en aquesta tradició genuïnament catalana. La seva primera seu va ser a Sort, però posteriorment es va traslladar a la Pobla de Segur i finalment van acabar a Tremp. A aquestes dificultats inicials per definir la seva ubicació, s'hi va afegir la crisi sanitària va obligar-los a aturar-se quan tot just tenien una trentena de membres estables com a grup "en formació". Ara, quan finalment s'aixequen les restriccions, pràcticament han de tornar a començar de zero.

Gabriel Capó, cap de colla Malfargats de Pallars, ha explicat a l'ACN que ja havien esgotat dos dels tres intents per ser reconeguts com a colla castellera, que passava per aconseguir un castell de 6. Amb el retorn a la normalitat, se'ls ha concedit un any de pròrroga per assolir-ho.

Capó reconeix la dificultat de crear al Pallars una associació nombrosa com ha de ser una colla castellera, tenint en compte la baixa demografia -entre el Jussà i el Sobirà sumen tot just uns 20.000 habitants- i també la "nul·la" tradició castellera. Amb tot, la colla reprèn amb "il·lusió" els assajos i veu com a cada assaig s'hi suma més gent. Tot plegat, amb l'objectiu de "fer del Pallars una terra de castells". El cap de colla confia que durant l'any podran arribar a reunir ja una cinquantena de persones a la colla i oferir d'aquesta manera els primers castells de 6 pisos, cosa que els permetria deixar enrere la camisa blanca -de colla no constituïda- i lluir el color identificatiu que han escollit, que és el groc.

Les grans colles intenten recuperar el nivell prepandèmia

A l'altre extrem, pel que fa a les colles punteres i amb més tradició, la represa arriba encara amb més ganes, tot i que igualment amb dificultats. A Valls, bressol del món casteller, la temporada arrenca tradicionalment per Sant Joan, però la Colla Joves dels Xiquets de Valls ja s'ha estrenat, com altres colles, amb castells de 8. Arrossegar massa social i intensificar els assajos és la clau per recuperar l'estat de forma de fa dos anys enrere, segons explica la presidenta de la Joves, Montse Solé. "Malgrat els entrebancs de la pandèmia", assenyala Solé, han intentat "mantenir viva la flama a la colla per evitar que els castellers es desenganxessin", afegeix. A més, aquesta temporada s'està treballant intensament amb la canalla, un dels sectors en què s'ha notat més el canvi a causa de les noves posicions que han d'ocupar.

Des de Terrassa, els Minyons afronten la temporada amb il·lusió i voluntat de reprendre les bones sensacions, després que l'any passat van fer actuacions "exprés" al llarg de només dos mesos i amb les limitacions d'aquell moment. El cap de colla, Àlex Rivero, adverteix que volen "tocar de peus a terra" i "retocant moltes posicions", amb una "feina a foc lent però de manera continuada". Malgrat tot, ja es marquen objectius ambiciosos, com ara tornar a fer el 2 de 9 o el 3 de 10. De la seva part, els Castellers de Vilafranca admeten estar "molt lluny" del nivell de fa dos anys. Així i tot, els primers mesos d'assajos i actuacions estan deixant un bon regust de boca entre els Verds, que ara valoren "molt més" algunes grans construccions que havien quedat eclipsades per l'alt nivell assolit abans de la COVID. El seu cap, Sisco Benet, ha dit que "no ens podem queixar, però encara queda un tros molt gros per arribar on tothom espera".