La comercialització, nou repte de les plantacions de poma de muntanya

Les plantacions de Poma de Muntanya ocupen actualment 66 hectàrees en diferents finques del Pirineu català. El cultiu ha crescut des que el 2009 es va fer la primera experiències a Llesp (Alta Ribagorça), però els majoristes creuen que la marca té com a assignatura pendent promocionar-se i donar-se a conèixer. El CETAP-Telecentre de la Seu ha acollit aquest dijous les V Jornades de Fructicultura de Muntanya, que han comptat amb una vuitantena de participants.

Els resultats obtinguts fins ara han posat de manifest el potencial d'aquest conreu i la seva bona adaptació en alçada, ja que proporcionen bones produccions de bon calibre, fermesa i textura.

El director de l'IRTA a Lleida, Simó Alegre, ha detallat que fins ara set comarques ja s'han sumat a aquest projecte: Alta Ribagorça, Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès i Baix Camp. Al Pirineu d'Osca hi ha 87 hectàrees més. La finca a major altitud és la de Gotarta (Alta Ribagorça), a 1.200 metres; i la de major superfície, la de Foradada amb 22 hectàrees.

L'investigador de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Ignasi Iglesias, ha matisat que "les varietats que es planten en muntanya són les mateixes que a la plana com la Gala, la Golden o la Fuji". Tot i això, Iglesias, ha apuntat que "en el cultiu ecològic s'han introduït varietats més resistents com la Renoir i Story".

L'investigador de l'IRTA ha manifestat que enguany es produiran unes 720 tones de poma de muntanya. Malgrat aquesta producció, Iglesias, ha recordat que "se segueixen exportant 240.000 tones de poma de França i Itàlia, el que equival al 57% de la poma que es produeix a l'Estat espanyol". La part positiva d'això és que la marca encara té moltes possibilitats de creixement.

El director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Joan Girona, ha destacat "l'interès de la iniciativa en zones de muntanya per oferir una alternativa a l'activitat econòmica, a més, amb un alt valor comercial".

Aportacions de Casa Ametller i Frutas Vázquez

A l'última part s'ha parlat de la valorització del repte amb la presència, entre d'altres, de Jordi Ametller, copropietari de la cadena Casa Ametller. L'empresari ha assenyalat que de moment la producció de poma del Pirineu encara és insuficient per fer-ne una comercialització a gran escala, però creu que és un producte amb un gran potencial de creixement perquè el públic demanda nous tipus de poma.

En la mateixa línia s'ha expressat Félix Vázquez, propietari de Frutas Vázquez, considerada la fruiteria més prestigiosa de Madrid. Vázquez ha animat els productors a invertir més en la promoció i fer campanyes específiques, especialment per atraure els consumidors més joves.

Durant les jornades s'han pogut conèixer experiències de plantacions de poma de muntanya a zones muntanyoses d'Itàlia, els ajuts que ofereix la Generalitat per fomentar-ne el cultiu, els resultats de la plantació experimental de Llesp i les diferents opcions de comercialització que tenen els productors. La trobada s'ha completat amb visites comentades a les plantacions d'Arfa i Nefol.