La Corsa Aran per sa Lengua posa l'accent a augmentar l'ús social de l'aranès
Els impulsors lamenten que a les converses al carrer i als anuncis locals la llengua predominant sigui el castellà. El turisme i la població estacional, entre els factors que també en dificulten la recuperació
Desenes de persones han participat aquest diumenge a la Corsa Aran per Sa Lengua, que enguany arribava a la 25a edició. La presidenta de la Fondocion Privada Musèu Etnonologic Dera Val d'Aran, i organitzadora de la cursa, Rosa Maria Salgueiro, ha lamentat des de l'ACN que la reivindicació de potenciar l'ús social de l'aranès es va repetint any rere any, perquè això significa que no hi ha avenços en aquest terreny.
Tanmateix, mentre que d'altres vegades les reclamacions s'adreçaven només a les institucions, ara els impulsors també volen interpel·lar directament als mateixos habitants de l'Aran, per tal que tothom se senti responsable del manteniment, o retrocés, de la llengua de la vall. Salgueiro critica que encara es troben en el dia a dia "anuncis en castellà o català, que podrien estar en aranès". I hi afegeix que, en tractar-se d'una zona turística, "hi ha molta gent que ve a treballar a l'hivern, en plena temporada, i a l'estiu se'n va", un fet que no ajuda a augmentar el nombre de parlants perquè aquesta població estacional no sent la necessitat d'adoptar l'aranès com a primera llengua.
Retrocés malgrat la immersió
Durant la jornada d'aquest diumenge s'ha valorat que a les escoles l'aranès és llengua vehicular i per tant els infants "la coneixen i la parlen". Alhora, però, s'ha denunciat que quan s'acaba l'etapa escolar la majoria d'adolescents i joves aranesos s'obliden de la llengua local i la substitueixen, bàsicament, pel castellà.
Una altra de les organitzadores i participant de l'acte, Imma Caubet, ha assegurat que es van sentir insultats i molt ofesos quan a la primavera, l'exministre d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, va dir que els aranesos s'ocupessin d'altres temes com els allaus i no pas de la defensa de la llengua, unes paraules que van fer que el col·lectiu Lengua Viua sortís al carrer a manifestar-se.
El problema amb l'aranès, però, no és només de reconeixement exterior sinó també intern. Caubet ha explicat que pels aranesos "la llengua és el patrimoni cultural més important, que arriba als sentiments i és el tret diferencial com a país". Per això, lamenten que molts habitants fixos de la Val d'Aran l'estiguin deixant arraconada en favor, bàsicament, del castellà.
