La CUP de la Seu reclama garantir una alimentació saludable
El grup municipal demana que el programa d'aliments inclogui més productes frescos. En una altra moció, proposen acabar amb l'exempció de l'IBI en béns immatriculats
La CUP de la Seu d'Urgell presenta dues mocions al ple ordinari de l'Ajuntament urgellenc, previst per aquest dilluns. Una d'elles és per reclamar que es garanteixi una alimentació saludable, que consideren com "un dret i un deure".
Des del grup muncicipal creuen que les actuals ajudes a l’Alimentació que es reparteixen mitjançant el programa Aliments per la Solidaritat "són insuficients per garantir una alimentació saludable, tant en quantitat com en diversitat de productes". A la moció asseguren que "actualment es reparteix aproximadament un terç dels aliments necessaris per a una dieta equilibrada, baixant encara més aquest percentatge si parlem de productes frescos". I hi afegeixen que "paral·lelament el malbaratament alimentari continua essent una de les constants en la societat del consum capitalista", com també que "amb la situació actual de pandèmia, la crisi econòmica i social en que ja vivíem a causa del model econòmic es veurà agreujada fins a límits difícils de preveure".
Concretament, la CUP proposa "garantir la cistella bàsica mitjançant el programa 'Aliments solidaris', més enllà de les aportacions solidàries i d'altres donacions que arriben", per la qual cosa creuen que "cal que l’Ajuntament participi del programa cobrint el cost suficient per a la compra de productes frescos, que complementin els actuals per garantir una cistella bàsica". També demanen "donar suport a les iniciatives solidàries, d’autoorganització i de suport mutu que vetllin per garantir el dret a l’alimentació o lluitin contra el malbaratament alimentari, ja sigui a nivell econòmic, cedint espais o infraestructures o planificant campanyes conjuntes".
D'altres propostes de la moció són "estudiar la creació d’un obrador públic que pugui ser utilitzat des d'un vessant social per l’administració o per entitats socials, per petits productors locals i com a recurs de divulgació i formació en l’àmbit alimentari", com també "garantir l’àpat central equilibrat als infants i joves vulnerables a través dels menjadors escolars o buscant l’alternativa en períodes no lectius o possibles tancaments puntuals d’aquests". Finalment, la formació cupaire vol "impulsar horts socials perquè les persones en atur o situació econòmica precària puguin cultivar aliments l’any 2021".
Béns Immatriculats
L'altra moció que presenta la CUP demana acabar amb l'exempció de l'Impost de Béns Immobles (IBI) en immobles immatriculats. El grup muncipal considera que "en el context actual, tots els recursos són pocs per fer front a les conseqüències de la crisi econòmica i la pobresa" i que "cal mirar les despeses, però també els ingressos, en aquest camp". Al respecte, apunten que l'IBI "és la principal font d’ingressos d’aquest Ajuntament, amb un valor de gairebé un 25% del pressupost", però que "en aquest impost hi han excepcions".
En aquest punt, el text apunta que "la legislació derivada de l’Acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre afers econòmics, de 3 de gener de 1979, preveu nombroses exempcions d’impostos per a l’Església catòlica", cosa que també s'ha fet posteriorment amb d'altres confessions religioses. I detallen que "a la ciutat de la Seu d'Urgell hi ha un nombre considerable d’edificis que gaudeixen de l’exempció de l’IBI, pels quals els seus propietaris no paguen ni IBI ni contribucions especials quan escau. Alguns aquests edificis, remarquen, tenen una activitat i ús religiós, "però altres no i fins i tot n’hi ha que alberguen activitat econòmica", cosa que la CUP veu com "un greuge comparatiu per a la resta de ciutadans i entitats de la ciutat".
La portaveu de la CUP, Xènia Antona, també exposa que el juliol passat el Departament de Justícia de la Generalitat va fer pública la llista de propietats immatriculades a tot Catalunya, i que "les immatriculacions s’han realitzat en base a una llei franquista que va estar en vigor fins al 2015, que suposadament permetia a l’Església Catòlica inscriure al seu nom propietats que no havien estat inscrites anteriorment sense més justificació, al llarg dels anys". Antona assegura que "en molts d’aquests casos s’ha demostrat que han estat apropiacions fraudulentes" i que en el cas de la Seu d’Urgell, "les propietats inscrites pel Bisbat d’Urgell arriben fins a la vintena, entre terrenys i edificis apropiats per aquest procediment".
Per això, la CUP demana "que s’expliciti quines són, a la Seu d'Urgell, les confessions no catòliques legalment reconegudes a les que fan referència les ordenances municipals en l’article 4rt de l'ordenança fiscal núm. 1 reguladora de l’impost sobre bens immobles (IBI)". En segon lloc, volen "que l’àrea de finances d’aquest Ajuntament calculi l’import que haurien de pagar les diferents entitats i institucions confessionals amb presència a la ciutat, en concepte d’IBI, per tots els edificis d’ús religiós i terrenys dels quals són propietaris i que faci públic l’import conjunt". També suggereixen "que, en cas que la llei ho permetés, l’Ajuntament de la Seu manifesti que cobraria aquest import per l’exercici 2021 per poder augmentar els ingressos municipals i per millorar l’equitat".
La moció també insta el consistori a "fer arribar a les diferents entitats i institucions confessionals la voluntat de l’Ajuntament de la Seu de cobrar-los l’IBI i instar-los a pagar-lo voluntàriament per tal d’augmentar els ingressos i millorar l’equitat i la igualtat amb la resta d’entitats i col·lectius". Finalment, proposen "analitzar les propietats immatriculades pel Bisbat d’Urgell al municipi de la Seu d’Urgell i estudiar els casos a la Junta de Portaveus amb la possibilitat de recórrer legalment les immatriculacions, reclamant la propietat pública quan pertoqui i sigui possible".
