La CUP defensa la creació d'un centre tecnològic i de desenvolupament de la llet i el formatge a la Seu d'Urgell
La proposta aposta per la revitalització del sector primari, donant resposta a les problemàtiques del territori i a la recerca científica en un dels àmbits vinculats a l'economia local. La formació no veu viable el hub tecnològic La Seu Tech City
La CUP defensa la creació d'un centre tecnològic i de desenvolupament de la llet i el formatge a la Seu d’Urgell com a alternativa a La Seu Tech City, un projecte plantejat per l’equip de govern de l'Ajuntament urgellenc (Junts i ERC) a l'antiga Ciutadella de Castellciutat. Els regidors Xènia Antona i Bernat Lavaquiol, i el diputat al Parlament Pau Juvillà, han explicat la seva proposta aquest dijous en roda de premsa.
La formació cupaire aposta perquè les administracions revitalitzin el sector primari del Pirineu en les seves dues dimensions: com a font de riquesa i com a element bàsic de gestió del territori. "Advoquem per un espai de recerca que es dediqui a estudiar, analitzar, proposar alternatives, dissenyar nova maquinària i la implementació de les noves tecnologies al sector primari", ha indicat el regidor Bernat Lavaquiol. En aquest sentit, Lavaquiol proposa potenciar l'àmbit en el qual la Seu està especialitzada. "Si el Solsonès ho va fer amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a la Seu d'Urgell es pot aplicar en el sector lacti", ha assenyalat.
La CUP veu evident que "amb la llarga tradició lletera de la comarca i l’existència d’importants empreses com la Cooperativa Cadí o la Cooperativa del Camp, podríem ser punters en el món dels làctics". El grup municipal destaca que la tasca es pot dur a terme "des de la producció de farratges a la transformació de la llet, passant pel transport en camions, la salut animal, la ramaderia extensiva, la gestió de boscos lligada a la lluita contra incendis, la conservació de races autòctones de vaca, cabres i ovelles, la millora genètica, la implementació de noves tecnologies i l’elaboració del producte final". Lavaquiol insisteix en el fet que "és clau tenir investigadors especialistes al territori amb contacte directe amb el pagès, els ramaders i els agents econòmics" i recorda que "el centre donaria feina qualificada al jovent, directament al centre de recerca o indirectament en tota la cadena de la llet, i per altra banda, s'atendria la necessitat d’una gestió territorial dels recursos naturals del Pirineu, tant urgent com necessària".
Maximitzar beneficis econòmics i socials
Per la seva banda, el diputat de la CUP Pau Juvillà ha expressat la voluntat que el Pirineu tingui els mateixos drets que la resta de Catalunya i ha qüestionat el pes del sector terciari en l'economia del territori. "Creiem fermament que el centre tecnològic podria ajudar a dinamitzar econòmicament la zona i així ho explicarem a tothom, per demostrar que hi ha projectes segurs que poden maximitzar els beneficis econòmics i socials", ha manifestat. Alhora, el diputat s'ha lamentat que el Pirineu no tingui encara cap centre de recerca d'aquest tipus i ha volgut deixar clar que la iniciativa que es posa sobre la taula respon a un model de futur. "Tenim la mà estesa per a desenvolupar-la i volem sumar", ha comentat.
Oposició a La Seu Tech City
La regidora Xènia Antona també ha destacat el fet que el Pirineu és un territori lligat al turisme, "de manera que l’economia es basa en el sector terciari, amb feines precàries i temporals, poc qualificades i on s’accelera la pèrdua del sector productiu i primari". Així, ha volgut remarcar que "ens trobem en un context de continu despoblament i envelliment de la població, i en una situació amb un gran dèficit en infraestructures i serveis públics al territori, a més d'una manca evident d’una xarxa de transport públic òptim i de qualitat".
La CUP se sorprèn que "malgrat aquesta realitat", proliferin alternatives polítiques que perpetuen aquest model econòmic, com el hub tecnològic La Seu Tech City, presentat recentment a la capital de l'Alt Urgell i aprovat al ple amb el suport de Compromís per la Seu. Antona apunta al fet que es tracta d'una "macroprojecte" amb una inversió de 16 M d’euros, "descontextualitzat de la realitat territorial del Pirineu". La formació cupaire denuncia que "s'aposta de forma cega per les noves tecnologies i s’obvien deliberadament la majoria de problemàtiques i mancances del Pirineu, sense tenir en compte les necessitats locals". Una altra crítica és el projecte no serà possible sense el finançament de la meitat del cost per part dels fons europeus Next Generation i, de l’altra, que caldrà la participació i col·laboració d'empreses com CaixaBank, Banc Sabadell, Grifols, Indra, Seat, Volkswagen i un llarg llistat d’empreses de l’IBEX.
El grup municipal qüestiona que el projecte sigui "una còpia dels hubs actualment dissenyats o projectats en zones urbanes però aplicat a la Seu o al Pirineu sota el genèric inconsistent de les activitats de muntanya". Antona subratlla que "neix amb un error d’origen i és que la seva formulació no pretén abordar des de l’arrel les problemàtiques sistèmiques del Pirineu com el despoblament, la pèrdua del sector primari i el dèficit en serveis públics i mobilitat, tot i que s’esforcin a defensar des de les administracions, el contrari". I puntualitza: "Un d’aquests suposats beneficis és el paper aglutinador i dinamitzador de la població jove especialitzada en noves tecnologies al Pirineu, però sembla naïf pensar que només per adequar un espai físic això serà possible"
La regidora de la CUP es mostra escèptica sobre si es pot revertir el procés de despoblament sense atendre a altres elements com els serveis públics, la mobilitat interterritorial i l’accés a l’habitatge. També manifesta que els fons Next Generation haurien de revertir sobre l’actual teixit socio-productiu local i arrelat al Pirineu, i puntualitza que "sembla un despropòsit pensar que la proposta potenciarà un model molt més local i capaç de fixar les persones al territori quan les inversions previstes pretenen reforçar un teixit econòmic pràcticament inexistent que no respon a la realitat del model productiu del territori".