La CUP presenta a Antifrau una denúncia contra Baqueira Beret per la instal·lació de canons de neu a Alt Àneu
El diputat gironí Dani Cornellà justifica la demanda perquè creuen que es va fer sense autorització prèvia i perquè no han rebut resposta a les al·legacions que van presentar
La CUP ha presentat aquest dimarts una denúncia a l'Oficina Antifrau de Catalunya contra l'estació d'esquí de Baqueira-Beret per la instal·lació de 77 canons de neu perquè creuen que s'ha fet "sense autorització". Segons el diputat cupaire al Parlament per la demarcació de Girona, Dani Cornellà, l'empresa que gestiona l'estació "ha comès un delicte ambiental i urbanístic perquè va col·locar els canons abans de demanar el corresponent permís a l'Ajuntament d'Alt Àneu".
Tan bon punt l'empresa va demanar l'autorització al consistori, la CUP ja va presentar-hi al·legacions, però asseguren que de moment no n'han rebut resposta i per això han decidit portar el cas a Antifrau. La denúncia l'acompanyen amb fotografies que, segons la formació anticapitalista, "demostrarien que els canons es van aixecar abans de tramitar cap permís".
El diputat gironí ha explicat que "el 8 de novembre de 2023 es va publicar al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de l'Alt Àneu" l'anunci pel qual se sotmetia a informació pública la petició de l'empresa de Baqueira-Beret per construir una xarxa de producció de neu artificial a la zona de la Bonaigua. La CUP opina que "el projecte ja es trobava parcialment construït abans que s'aprovés" i, per sostenir el seu argument, adjunta imatges de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i de Google Street View.
Dani Cornellà ha reconegut que la denúncia la presenten en el marc de la seva campanya contra l'ampliació de Baqueira Beret pel Pallars Sobirà, perquè opinen que "obre un nou episodi d’especulació urbanística a la zona, per atraure turisme i poder justificar modificacions urbanístiques i noves construccions de segones residències a la zona".
La portaveu de la CUP Susana Moreno hi ha afegit que, segons les dades de què disposen, "un 60% de les cases del Pirineu són segones residències" i que, assegura, aquestes "estan obertes de mitjana 14 dies l’any". En aquest sentit, la CUP s'alinea amb la campanya de la plataforma Pirineu Viu, a la qual donen suport, a l'hora de culpar aquest model de "la crisi de l’habitatge a la muntanya" i al fet "que els treballadors de la zona no trobin pis i hagi de viure, en ocasions, en furgonetes”. Moreno també addueix que "els canons s’han fet en una zona molt afectada pel canvi climàtic, on ja no hi neva com abans". I Cornellà ha reiterat que estan en contra del predomini del turisme al Pirineu i que defensen que a les comarques de muntanya s'hi prioritzi "sectors històrics", concretament l'agricultura i la indústria.
Actualment la CUP no té representació al Parlament per la circumscripció de Lleida (que inclou quasi tot l'Alt Pirineu), després que a les recents eleccions catalanes, el maig passat, van rebre en aquesta demarcació un percentatge de vot de tot just un 4,2% i van perdre així més d'un terç del seu suport anterior (-3,15). A nivell més concret, al Pallars Sobirà van arribar al 9,8%, tot i que igualment hi van perdre força suport (-4,5), i a la Val d'Aran es van quedar en només un 2,4% de vot. El rebuig al model turístic del Pirineu havia estat un dels eixos principals de la seva campanya electoral.
