La darrera recerca al jaciment de les Monges localitza ceràmiques, fusta i monedes del segle XVII

La quarta fase d'excavació al jaciment arqueològic de les Monges, al centre de la Seu d'Urgell, ha permès localitzar peces de ceràmica blava catalana, fusta i monedes que estarien datades del segle XVII, com a troballes més importants. Els darrers quatre anys en aquest espai s'hi han trobat restes de diferents èpoques de la ciutat i per això l'Ajuntament vol restaurar-lo i potenciar-lo, perquè es considera que és un indret que permetrà explicar l'evolució històrica que ha tingut la capital de l'Alt Urgell al llarg dels segles.

L'alcalde de la Seu i també regidor de Patrimoni Cultural, Joan Barrera; la directora de la campanya arqueològica, Carla Garrido, i la coordinadora de l’Espai Ermengol, Anna López, han visitat aquest divendres l’excavació del pati de l'antic col·legi Lestonnac tot coincidint amb la fi d'aquesta fase. Barrera ha valorat "molt positivament" els treballs perquè n'han sortit "noves troballes" i espera que això "permeti aprofundir en la història medieval de la Seu i enriquir el que ja sabem de la nostra ciutat mil·lenària".

El jaciment arqueològic es va descobrir de manera fortuïta l’any 2020, en el decurs d’unes obres per instal·lar una central tèrmica de biomassa en aquest espai. Els darrers quatre anys s’han dut a terme diferents excavacions que han donat fruit a troballes que han canviat la història de la Seu tal com es coneixia fins ara. Una d'elles és el descobriment de dos forns de terrissaire, l’any passat. Segons ha explicat l’arqueòloga Carla Garrido, l’objectiu principal de la campanya actual ha estat acabar de buidar els forns per poder entendre millor la seva estructura constructiva. Segons Garrido, "la importància d’aquests forns és que són únics al Pirineu".

Aquesta troballa apunta que no tota la ceràmica utilitzada en aquell temps al municipi era importada de Barcelona, com es creia fins ara. El fet que existís una producció de ceràmica local més extensa de la que teníem constància, afirma la directora de campanya, "és molt important, forma part intrínseca de l’estructura socioeconòmica d’aquells moments". En aquesta darrera excavació també s’ha descobert l’existència d’una habitació que encara no es sap quin ús tenia, però que s’ha anat reutilitzant amb el pas dels segles.

Antecedents del jaciment

La rellevància de les restes trobades aquell juliol de 2020 va fer que, des del primer moment, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell decidís conservar les restes i promoure l’excavació de tot el pati per veure'n l'extensió, amb l'objectiu de museïtzar-lo i fer-lo visitable a la ciutadania. Gràcies a les diverses excavacions dutes a terme al llarg d’aquests quatre anys, s’han pogut identificar tres grans fases d’ocupació d’aquest espai de la ciutat: una fase baixmedieval (segles XIII – XV), una fase moderna (segles XVI-XVII-XVIII) i una fase contemporània (segle XIX).

Durant la primera excavació es va descobrir un tram de carrer empedrat on, a banda i banda, s’hi trobaven façanes de cases. Aquest petit tram de la trama urbana baixmedieval havia estat tapat per una gran plaça que correspondria als segles XVII i inicis del XVIII, quan la zona es va tornar a urbanitzar.

L’any 2021, es va descobrir un tram d’uns dotze metres de longitud del basament de l’antiga muralla baixmedieval que tancava la ciutat pel nord-est. Aquesta estructura defensiva hauria estat bastida entre finals del segle XIV i mitjans del XV. El 7 de juny del mateix any, el jaciment fou declarat Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el va catalogar com a jaciment arqueològic. A aquesta figura de protecció legal, a més, caldria sumar-hi la catalogació de la muralla i la resta d’elements defensius, com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

El següent any, es van descobrir tres metres més de l’antiga muralla. També es van descobrir diversos murs, entre ells una part d’un mur oriental del baluard del segle XVII, i un forn de terrissaire del segle XVI.

La campanya arqueològica del 2023 es va basar en l’eliminació de les parts de pati que quedaven, el que va permetre confirmar la presència d’estructures arqueològiques relacionades amb l’urbanisme baixmedieval i modern d’aquest sector de la ciutat. Mentre es duia a terme l’excavació del forn trobat l’any anterior, es va poder localitzar un segon forn de terrissaire.

Futur del jaciment

Carla Garrido ha avançat que en un futur es vol fer un estudi per saber d’on venia exactament l’argila que s’ha anat trobant al llarg d’aquests anys per poder veure fins on arriba la tradició de ceràmica de l’Alt Urgell. Per la directora del jaciment, "aquesta és la feina de l’arqueologia” ha declarat l’arqueòloga, “no només estudiar els materials antics, sinó donar resposta a les circumstàncies socials que tenim en el present".

De la seva part, Joan Barrera ha assegurat que aquesta fase "no serà l'última" i que "ja s’ha encarregat el Pla Director Urbanístic en el qual s’hauran de definir quines fases falten i què s’haurà de fer després amb les restes trobades".