La delinqüència a la Seu d'Urgell baixa un 10% i els robatoris amb força es redueixen gairebé un 40%

La policia catalana conclou en el seu informe que la capital de l'Alt Urgell manté un nivell de seguretat "estable". Així mateix, assenyala que ha millorat lleugerament la taxa de resolució dels fets delictius, que se situa en el 70,5% davant el 68,4% del període anterior.

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha afirmat que “les dades d'enguany confirmen que la Seu és una ciutat segura", i ho justifica assenyalant que les xifres presentades no són "casuals", sinó "el resultat d’un treball constant i coordinat entre la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra, a més d’una aposta clara del govern per la seguretat i la convivència”. En el seu balanç ha fet incidència especialment en un descens del 38% dels robatoris amb força.

En la mateixa línia s'ha manifestat el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, que també ha participat en aquesta Junta Local de Seguretat. El subdelegat s'ha referit als indicadors positius "com a fruit d’una feina compartida i d’una excel·lent coordinació, no només sobre el paper, sinó especialment al carrer, on s’han dut a terme operacions conjuntes entre els cossos de seguretat". Crespín ha afegit que “per continuar consolidant aquestes dades, s’estan reforçant les plantilles amb la incorporació de nous efectius, com 20 policies nacionals destinats recentment a la Seu”. 

Principals indicadors de seguretat

Descens dels robatoris amb força

La reducció dels robatoris amb força suposa la millor dada del període, i es concentra especialment en els robatoris en domicilis i a l’interior de vehicles, precisament les tipologies que més incideixen en la percepció de seguretat de la ciutadania. A més, els casos registrats presenten una elevada taxa de resolució. Així, de la desena de robatoris amb força documentats, vuit s’han saldat amb detencions, diverses de les quals amb ingrés a presó.

Per la seva banda, les infraccions administratives registren un increment moderat del 4,3%, que els Mossos d’Esquadra atribueixen directament a l’activitat preventiva i de control desenvolupada pels serveis policials. Es tractaria, per tant, d’un indicador d’intensificació del treball policial i no d’un empitjorament de la situació.

Dispositius i operatius destacats

Els cossos de seguretat han dut a terme diverses accions conjuntes com el dispositiu Kanpai, un operatiu específic per combatre la multireincidència. També s'ha dut a terme el reforç permanent de la seguretat al centre urbà, amb actuacions contra conductes incíviques, control de vehicles de mobilitat personal, control del consum i tràfic d’estupefaents i minimització de molèsties per sorolls a les zones d’oci nocturn. En el període resumit, s'ha fet el desmantellament d’un punt de venda de substàncies estupefaents al municipi, i s'han realitzat grans esdeveniments gestionats sense incidències destacables, com ara la Copa del Món de Canoa Eslàlom 2025 al Parc Olímpic del Segre, la Festa Major, el NITO Music Festival, la Trobada Empresarial i la cerimònia de recepció al poble andorrà al Palau Episcopal.

Un servei de proximitat: l’activitat de la Policia Municipal

La Policia Municipal ha desenvolupat 8.270 serveis durant l’any 2025, amb una activitat marcadament orientada a la proximitat i a la protecció de les persones. En l’àmbit de la seguretat viària destaquen especialment els 1.126 serveis de protecció escolar, que garanteixen diàriament la seguretat dels infants en els accessos als centres educatius del municipi.

La gestió activa de l’espai públic s’ha traduït en 448 actuacions de control d’estacionaments indeguts, 370 serveis de grua i 222 actuacions de regulació del trànsit, orientades a garantir la fluïdesa de la circulació i l’accessibilitat als carrers de la ciutat.

En l’àmbit assistencial, el cos ha dut a terme 1.067 actuacions d’atenció directa a la ciutadania i ha gestionat 7.044 trucades al telèfon d’emergències de la Policia, una xifra que reflecteix la condició del servei com a primer punt de contacte de la ciutadania davant qualsevol incidència.

Al respecte, l’alcalde Barrera, ha exposat que “darrere de cada xifra hi ha persones". I ha assenyalat que "els més de mil serveis de protecció escolar signifiquen que cada matí hi ha agents vetllant perquè els nostres infants arribin segurs a l’escola, i les set mil trucades ateses ens recorden que la Policia Municipal és, moltes vegades, el primer telèfon al qual truca un veí quan té un problema; aquesta proximitat és el que volem preservar i reforçar”.

Prevenció i relació amb la comunitat

El treball preventiu s’ha mantingut com una eina fonamental, amb un ampli programa de presentacions i col·loquis de sensibilització. El 70% de les actuacions s’han adreçat a menors d’edat, amb una participació molt elevada, i s’han desenvolupat sessions específiques amb gent gran, comerciants, famílies, entitats esportives, persones amb discapacitat i dones.

Un municipi en creixement

Les dades demogràfiques presentades situen la població censada de la Seu d’Urgell en 13.695 habitants a data de juliol de 2026, amb un increment de 246 persones respecte a l’any anterior i de prop de 1.200 des de 2024. Es tracta del màxim històric de la sèrie estadística 2004-2026 i consolida una recuperació demogràfica sostinguda des del mínim registrat el 2018

Convivència ciutadana: compatibilitzar l’oci nocturn amb el descans veïnal

Els informes presentats a la Junta Local de Seguretat coincideixen a assenyalar que la gestió de les molèsties veïnals continua encapçalant les demandes d’actuació adreçades a la Policia Municipal. Es tracta, per tant, de la principal preocupació quotidiana expressada per la ciutadania i d’un dels eixos centrals de treball del govern municipal, segons ha justificat Joan Barrera.

En aquest àmbit, el repte més rellevant és fer compatible una oferta d’oci nocturn viva i de qualitat amb el dret al descans dels veïns i veïnes. "La Seu d'Urgell és una ciutat amb una activitat social i comercial dinàmica, que actua com a capital de comarca i que rep visitants de tot el territori i del país veí", exposa l'alcalde urgellenc. Però matisa: "Tot i que aquesta vitalitat és un actiu que el govern municipal vol preservar, ha de ser plenament conciliable amb la tranquil·litat dels barris i amb la qualitat de vida de qui hi resideix".

Durant el període analitzat, els dispositius de reforç de la seguretat al centre de la ciutat han incorporat com a objectiu explícit la minimització de les molèsties per sorolls a les zones properes als locals d’oci nocturn, juntament amb el control de conductes incíviques, la detecció d’infraccions de la Llei 4/2015 i el control del consum i el tràfic d’estupefaents a la via pública. Aquesta acció contínua i reforçada ha permès actuar de manera immediata sobre les situacions que generaven una percepció d’inseguretat i d’incivisme.

Línia de treball mitjançant tres eixos

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell planteja un diàleg amb el sector per establir una interlocució estable amb els titulars dels establiments d’oci nocturn i amb les associacions de veïns, acordar mesures de gestió dels accessos, dels horaris de sortida i de la dispersió del públic a la via pública. Una altra base de treball és tenir el marc normatiu actualitzat, amb el desplegament dels instruments de la nova Ordenança de Civisme i Convivència, que ha de dotar els serveis municipals d’eines més àgils i proporcionades per prevenir i corregir les conductes que afecten el descans veïnal. Finalment, es planteja la presència policial preventiva, per tal de consolidar els dispositius de proximitat a les zones i franges horàries de més afluència, prioritzant sempre la funció dissuasiva i de mediació per damunt de la sancionadora.

L’alcalde de la Seu d’Urgell explica que “volem una Seu viva, amb una oferta d’oci que doni resposta al jovent i que faci de motor econòmic per al comerç i la restauració, però aquesta vitalitat mai no pot anar en contra del dret al descans de les persones que viuen al centre de la ciutat". I ha ressaltat que "no es tracta d’escollir entre una cosa i l’altra: es tracta de gestionar-ho bé, i el nostre compromís és trobar solucions que funcionin per a tothom, perquè la convivència és, en el fons, la primera política de seguretat”. 

Seguretat viària: la prioritat d’actuació del govern municipal

El govern municipal que encapçala Joan Barrera considera que la transparència en la presentació de les dades és un requisit indispensable de la seva responsabilitat davant la ciutadania. Per aquest motiu, juntament amb els resultats positius, ha puntualitzat allò que els informes tècnics identifiquen com a principal repte i sobre el qual ja s’està actuant. En aquest sentit, les dades de la Policia Municipal reflecteixen un increment dels accidents de trànsit en nucli urbà, que se situen en 48 (20 més que l'any anterior), amb 31 víctimes -25 ferits lleus i 6 ferits greus- i 7 atropellaments. L’informe policial qualifica aquesta evolució "d’empitjorament greu de la seguretat viària al municipi".

El govern municipal assumeix aquesta dada com a prioritat d’actuació. L'Ajuntament es troba a l’espera del nou Pla de Seguretat Viària, redactat pel Servei Català de Trànsit, que permetrà desplegar les mesures correctores necessàries. L’anàlisi de les causes i la tipologia dels accidents -amb predomini del xoc contra objecte fix i de l’envestida lateral- orientarà les actuacions sobre els punts de la via pública que concentren la sinistralitat. En paral·lel, i per continuar reforçant la capacitat operativa del servei, l’equip de govern impulsarà l’ampliació de la plantilla de la Policia Municipal.

Cal assenyalar també que els robatoris amb violència o intimidació han passat de 5 a 10 fets. Tot i que el volum absolut continua sent reduït, el govern municipal mantindrà una vigilància específica sobre aquest fenomen, en coordinació amb el Cos de Mossos d’Esquadra. Set dels deu casos registrats s’han resolt amb detencions.

Reptes de futur

Els informes coincideixen a assenyalar la ciberdelinqüència com la tendència delictiva amb més projecció de futur, amb les estafes bancàries i les estafes per internet com a principal manifestació. Es tracta d’un fenomen de dimensió supralocal que requerirà una resposta coordinada entre administracions i un esforç continuat de sensibilització ciutadana, especialment entre els col·lectius més vulnerables.