La Depuradora de Sant Julià tracta el 76% d'aigües residuals d'Andorra
L'estació fa el procés a tocar de la frontera, just abans que el riu Valira entri a l'Alt Urgell El Govern d'Andorra insisteix que s'està treballant per millorar la qualitat de l'aigua
Les estacions depuradores d’aigües residuals d’Andorra han tractat durant l’any 2009 un total de 17.414.114 m3, amb un augment de gairebé el 14% en relació a l’any 2008. D’aquest volum, més del 76% corresponen a aigües residuals tractades a l’EDAR del sistema sud, situat a tocar de la frontera i, per tant, just abans que el riu Valira entri a l'Alt Urgell.
Els principals indicadors del tractament que s’efectua en les EDAR són els paràmetres relatius a la demanda biològica d’oxigen (DBO5), a la demanda química d’oxigen (DQO), a les matèries en suspensió (MES), i en alguns casos, al nitrogen orgànic i amoniacal (NTK) i al fòsfor total (Ptotal).
De forma global, les EDAR compleixen amb les expectatives de tractament, amb rendiments que superen àmpliament el 70% i, en algun cas, sobrepassen fins i tot el 90% d’eliminació. Pel que fa a concentracions, les EDAR assoleixen abastament els resultats esperats, complint els nivells fixats per la normativa andorrana i la Directiva europea sobre el tractament de les aigües residuals.
El Govern d'Andorra ha presentat aquestes dades pocs dies després de presentar un altre estudi sobre la qualitat dels rius. Aquest informe qualificava de "passable" l'estat del Valira quan entra a l'Alt Urgell, un tram que els darrers anys s'ha situat com el més contaminat del Pirineu.
L’UTE formada per ACSA, Cevalls, Sorea i Ecosistemes s’encarrega del servei d’explotació, conservació i manteniment i de l’estació d’assecat tèrmic. Les EDAR construïdes en el marc del pla de sanejament d’Andorra són les del Pas de la Casa, la del sistema nord-occidental situada a Anyós, la del sistema nord-oriental a Canillo i la del sistema sud a Sant Julià de Lòria.
