La Diputació de Lleida aprova el seu pressupost 2025, que ascendeix a 172 milions d'euros
El document ha estat consensuat i ha rebut el suport tant dels grups de govern com de Junts. Les àrees amb més dotació econòmica seran la de Cooperació Municipal i Comarcal, la de Salut i Benestar i la de Vies i Obres
Per àrees, Presidència està dotada amb 15,1 milions d’euros, Cooperació Municipal i Comarcal, 30,9 MEUR; Vies i Obres, 24,8 MEUR; Medi Ambient i Finques, 2,4 MEUR; Noves Tecnologies, 8,3 MEUR; Igualtat i Cooperació Internacional, 2,2 MEUR; i l’àrea de Salut i Benestar Social, amb un total de 28,3 MEUR. Pel que respecta als organismes autònoms, el Patronat de Turisme tindrà un pressupost de 5,2 MEUR; l’IEI, de 12,7 MEUR; les polítiques de Promoció Econòmica, de 8,8 milions d’euros, i Tributs Lleida s’incrementa fins als 9,5 MEUR.
El president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat que el creixement del prop del 5% dels comptes es concentra, principalment, en les tres àrees en què més poden donar suport als municipis, que són Cooperació Municipal i Comarcal, Salut Pública i Vies i Obres. "Es tracta de consolidar els programes ja iniciats i obrir més les opcions dels municipis per incorporar fons de la Diputació per a aquelles accions que consideren prioritàries", ha indicat.
Talarn també ha posat èmfasi en les negociacions del govern amb l’oposició amb l’objectiu que els pressupostos incorporin el "màxim consens". De fet, els comptes s’han aprovat per una àmplia majoria amb 22 vots favorables, de l’equip de govern i de Junts-Impulsem, i 2 vots en contra del PP.
Només s'ha executat un 40% del pressupost d'enguany
Junts valora que hi ha hagut un “canvi de tarannà” del govern per la seva bona predisposició a negociar els comptes. El diputat de Junts-Impulsem Manel Solé ha explicat que el vot favorable del seu partit es deu a la seva actitud "propostiva" i per "responsabilitat", tot i la "manca de solvència", que segons ha dit, arrossega un govern que ha qualificat de "poc cohesionat i ineficient". Solé ha criticat que només s’hagi executat el 40% del darrer pressupost.
En una línia semblant, el PP ha celebrat la "predisposició a arribar a acords" que han mostrat els grups de govern, però en tot cas el seu portaveu, Xavier Palau, ha dit que han optat per "un no constructiu amb una porta oberta al diàleg permanent", perquè valoren negativament el baix índex d’execució dels anteriors pressupostos. Segons Palau, "el primer objectiu hauria de ser que allò que s’aprova es pugui portar a la pràctica amb fets objectius".
Es convertirà en noves carreteres 200 quilòmetres de camins locals
En el marc d'aquest nou pressupost, d'altra banda, la Diputació de Lleida ha anunciat que assumirà 200 quilòmetres més de camins municipals, que passaran a ser carreteres. Se'n faran càrrec pel seu especial interès en els usos i les connexions que ofereixen als veïns, especialment per arribar a altres vies més grans o per accedir a serveis bàsics. Així s’ha anunciat aquest dimarts en la tradicional trobada de Nadal amb els mitjans de comunicació. El president, Joan Talarn, ha indicat que l’operació forma part del Pla Zonal de la xarxa local de carreteres de Lleida i ha afegit que després d’escoltar els municipis d'acord amb les seves necessitats, es podran presentar al·legacions basant-se en “criteris tècnics”.
Al Pirineu, el gruix principal dels trams on s'intervindrà correspon a l'Alt Urgell, mentre que pel que fa a la plana de Lleida la majoria de camins escollits són a la Noguera i al Pla d'Urgell. La diputada de l’àrea de serveis tècnics, Cristina Morón, ha explicat a l'ACN que gràcies al treball de molts anys dels tècnics de la casa s’ha pogut fer una anàlisi de tots els camins municipals de la demarcació. Ara hi ha una “fotografia exacta” de la situació amb què es troben i a partir d’aquí s’assumeixen aquests 200 quilòmetres més de camins a la xarxa de la Diputació que, amb uns “arranjaments previs” es podran considerar com a carreteres. Segons Morón, l’anàlisi ha permès identificar altres camins que són d’interès territorial pels quals s’estudiaran línies o obres de millora tot i que no passaran a la xarxa de la Diputació, però que s’ha detectat que suposen una “càrrega” per als municipis.
La Diputació de Lleida exerceix actualment el control sobre 820 quilòmetres de la xarxa viària de la demarcació, que en total supera els 2.900 quilòmetres. El Pla Zonal estipula que la tria definitiva dels camins susceptibles de passar a la titularitat de la Diputació hauria de constituir aproximadament un 20% del conjunt de la xarxa existent. D’aquesta manera, es contemplaria una ampliació de la xarxa d’uns 160-180 quilòmetres, elevant la seva mida estimada fins a uns 1.000 quilòmetres. Segons el Pla, d’aquesta manera s’asseguraria un equilibri en el repartiment de les responsabilitats i l’atenció a aquesta “xarxa cabdal”.
