La Diputació de Lleida aprova un pressupost de 137,3 milions d'euros per al 2021

El Ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dijous al matí el seu pressupost per al 2021. Finalment els comptes han tirat endavant amb una àmplia majoria, després que han estat consensuats entre l'equip de govern (ERC i Junts), els dos diputats del PSC i el representant d'Unitat d'Aran. Així, la proposta ha rebut el vistiplau de 23 dels 25 diputats, entre ells l'alturgellenc Antoni Navinés (JxCat). La diputada d'En Comú Podem, Elena Ferre, s'ha abstingut, i l'electa de Ciutadans, María Burrel, ha emès l'únic vot en contra.

Tal com ja s'havia avançat el mes passat, els comptes ascendeixen a 137,3 milions d'euros, un 2,55% més que els del 2020, i preveuen diferents partides que sumen 12,5 milions d'euros per pal·liar els efectes socioeconòmics negatius de la COVID-19. A més a més, s'activen dos fons de "contingència COVID", dotats amb 2,1 milions inicials, per fer front a situacions d'emergència que hagin de cobrir els ens locals i els centres sanitaris de la demarcació, i que s'incrementaran amb els romanents de tresoreria de l'actual exercici.

Una de les parts del pressupost preveu destinar 19,6 milions d'euros a Salut i Benestar Social. Es consolida el pla de suport als ajuntaments per a despesa corrent de salut, amb 5,6 milions d'euros, i uns altres 5 milions per a inversions. També s'hi inclou 2,1 milions d'euros en reformes i ampliacions al Sant Hospital de la Seu d'Urgell, l'Hospital Arnau de Vilanova, l'Hospital Comarcal del Pallars i el CAP de Tàrrega. Les entitats sense ànim de lucre en l'àmbit de la salut rebran de la Diputació de Lleida 2 milions d'euros en diferents partides.

Pel que fa a la partida de gairebé 50 milions per als ens locals, prop de la meitat (uns 24,3 milions) es destinaran a personal. 15,4 milions més seran per a inversió al territori, als quals s'haurà de sumar uns altres 10 milions per al desplegament de la xarxa de fibra òptica a la demarcació. 10,2 milions aniran a parar a entitats, mentre que 6,4 milions seran per amortitzacions. Per organismes, l'Institut d'Estudis Ilerdencs percebrà 7,7 milions d'euros (+6,3% respecte del 2020); 7,5 milions seran per a l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals (+11,1%); el Patronat de Turisme rebrà 5,1 milions (-5,4%), i Promoció Econòmica, 3,1 milions d'euros (+8,5%).

Desplegament de la xarxa de fibra òptica

En Noves Tecnologies, els comptes també aposten amb 6,4 milions d'euros per impulsar l'administració electrònica en l'època del teletreball, tant a la mateixa diputació com als ens locals lleidatans. Però cal destacar els 10 milions d'euros que s'invertiran en l'inici del desplegament de la xarxa de fibra òptica a la demarcació, a més dels 10 milions d'euros ja pressupostats per enguany.

En l'àmbit de la Cultura, es destinen 7,7 milions d'euros a través de l'IEI. S'incideix en la difusió digital i a través de televisió de l'activitat cultural de la demarcació Lleida per arribar als públics vetats per la pandèmia. Les entitats sense ànim de lucre, amb un pla de 300.000 euros, veuran simplificada la tramitació dels ajuts per a la seva activitat.

Finalment, Pel que fa a Igualtat i Cooperació Internacional, s'hi destinen 947.015 euros. S'incrementa fins als 358.000 euros l'aportació als ajuntaments i consells comarcals per a la promoció de les polítiques efectives en aquest àmbit. Destaca també la creació d'una nova partida específica de 200.000 euros en ajuts als ajuntaments per a impulsar polítiques d'habitatge, que se suma als 200.000 euros de salut per a ajudes a famílies amb problemes d'habitatge.

Valoració dels grups

El president de la Diputació, Joan Talarn (ERC), ha afirmat que són "uns dels millors pressupostos que s'han fet" a la institució i ha agraït el suport del PSC i UA, com també l'abstenció d'ECP, "perquè l'han millorat perquè no es desviï del seu objectiu principal que és l'esforç de revertir els efectes socioeconòmics negatius de pandèmia" als ens locals i al territori.

De la seva banda, el vicepresident primer, Jordi Latorre (JxCat), també ha agraït la voluntat de negociació dels grups per arribar a acords i ha remarcat que la institució "mobilitzarà l'any 2021 la quantitat de recursos més gran de la seva història quan més ho necessiten els ens locals per pal·liar les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques de la COVID-19".

El portaveu del PSC, Fèlix Larrosa, ha agraït a Talarn i a l'equip negociador del govern la voluntat d'acord a l'hora d'acceptar algunes de les propostes del seu grup, com ara incrementar en un milió d'euros més la partida ja prevista, de 2 milions, per lluitar contra el despoblament, a més d'augmentar la dotació per a promoció econòmica, la constitució de la taula de seguiment del projecte de Rodalies Lleida o l'impuls al desplegament de la xarxa de fibra òptica a la demarcació. Larrosa ha assenyalat que "en moments complicats, cal fer política" i ha posat de relleu que el grup ha donat suport a "uns pressupostos que van entrar amb una ambició i que surten absolutament reforçats".

La diputada d'En Comú Podem, Elena Ferre, ha explicat que s'ha abstingut perquè considera que els comptes "no donen resposta a polítiques en àmbits com ara la transició ecològica, la justícia social, la igualtat, la transparència o la participació democràtica". Tot i això, Ferre ha dit que el grup "intueix una voluntat sincera -del govern- per fer front a la crisi de l'habitatge", amb l'acceptació d'algunes de les seves esmenes per incrementar fins a 700.000 euros les polítiques en aquest àmbit.

La diputada de Ciutadans, Maria Burrel, s'ha mostrat "decebuda" després que no s'hagin acceptat cap de les seves esmenes i ha acusat el govern de "manca de voluntat de diàleg" cap al seu partit. Burrel considera que "la visió estratègica dels comptes no s'aproxima a la realitat" de la situació provocada per la crisi sanitària en el teixit econòmic, social, cultural, associatiu i esportiu de la demarcació. Talarn ha negat aquesta manca de voluntat de diàleg i, en relació amb les peticions de Cs, ha dit que "no podem arribar a la lluna perquè el pressupost és finit".

El representant d'Unitat d'Aran, Amador Marqués, també ha agraït l'acceptació d'esmenes presentades per la formació com ara les polítiques de suport a l'aranès i a l'autogovern d'Aran, i també ha valorat positivament que els recursos per a polítiques d'habitatge es canalitzin a través de la Taula Estratègica per a l'Habitatge.

Creació d'un fons per combatre el despoblament

El projecte de pressupostos planteja destinar 18 milions d'euros a cooperació municipal i 4,7 milions a la cooperació comarcal. Una altra de les novetats és una partida de 100.000 euros per a guarderies de municipis amb poca població. Els consells comarcals rebran ajuts per garantir la prestació dels serveis de cooperació i assistència tècnica als municipis i la prestació dels serveis de secretaria-intervenció. Es preveu 14 milions d'euros per a la Transformació Econòmica. En aquest sentit, tres projectes de competència i especialització territorial (PETC) atrauran més de 8 milions d'euros de fons europeus en dos anys. Es destinaran ajuts a entitats sense ànim de lucre per valor de 470.000 euros, entre els quals hi ha l'encàrrec a Pimec i la Cambra de Comerç de Lleida de projectes de creixement i internacionalització d'empreses.

El projecte de pressupostos també preveu destinar 17,5 milions d'euros a Serveis Tècnics per millorar la mobilitat al territori. Així, 4 milions seran per al manteniment de camins municipals i uns altres 4 milions, per renovar el contracte de conservació i manteniment de les carreteres pròpies de la Diputació. En Medi Ambient i Finques, es preveu destinar 2,1 milions d'euros, que inclouen 650.000 euros en ajuts a ajuntaments i ADF per a la prevenció d'incendis forestals.