La Diputació de Lleida es proposa escurçar a 3 mesos els tràmits per impulsar projectes municipals
El reelegit president Joan Talarn creu que es pot fer traslladant aquestes gestions del ple a la Junta de Govern, tot i que admet que és difícil compaginar-ho amb l'augment de requisits burocràtics. Entre els objectius del nou mandat també esmenta frenar la despoblació en municipis petits
La Diputació de Lleida preveu escurçar fins a 3 mesos els tràmits per aprovar i executar projectes que volen impulsar els municipis de la demarcació. Pocs dies de ser investit amb el suport d'ERC, PSC, UA i Pacte Local, el reelegit president de l'ens, Joan Talarn, ha explicat que volen avançar en en "agilitat i rapidesa" sense perdre transparència amb la resta de grups, per tal de millorar la lenta burocràcia que endarrereix treballs i obres i que es pot allargar fins a 5 mesos de mitjana.
Per fer-ho possible, preveuen delegar algunes funcions del ple a la Junta de Govern. Un exemple seria que les obres ja pressupostades, "que tothom sabia que s'havien de fer", s'aprovaran per junta de govern i així tot serà molt més ràpid. Fins ara només es podia fer en projectes de fins a 120.000 euros. Ara s'hi afegiran els convenis de fins a 60.000 euros. El president, tot i això, reconeix la dificultat de "casar" el control necessari de les administracions amb la rapidesa que demana el segle XXI.
En una entrevista a l'ACN, Joan Talarn ha parlat d'un altre dels objectius que vol afrontar aquesta legislatura i que ja s'arrossega de les anteriors: frenar el despoblament, que afecta pobles tant de la plana de Lleida com del Pirineu. Talarn creu que "cada cop hi ha més consciència als despatxos de Barcelona" de la necessitat de frenar aquesta davallada d'habitants tenint en compte l'actual desequilibri demogràfic de Catalunya, amb una litoral i prelitoral que ha seguit augmentant la població de manera desbocada els darrers vint anys i uns municipis d'interior estancats o bé en descens pel que fa a nombre d'habitants. El dirigent creu que hi poden ajudar mesures com l'Estatut del municipi rural.
Seguir potenciant el turisme, l'agroindústria i la millora de camins
En tot cas, creu que no es poden quedar en el "lament del despoblament" i que calen mesures concretes per afavorir que els habitants dels pobles més petits tinguin motius i al·licients per no marxar-ne. Talarn proposa que la demarcació es posicioni com a "capital de la bioeconomia i referència de l'agroindustria".
El president de la Diputació també situa el turisme com un "element clau", lligat a la millora de les vies de comunicació. Des de l'ens es publicarà el pla de revisió de tots els camins que permetrà fer "una foto de tot el que tenim". En paral·lel, també hi ha tot el projecte de desplegament de la fibra òptica, la reivindicació per mantenir caixers automàtics als pobles i metges a cada consultori. Tot un conjunt de serveis que segons Talarn han de fer atractiu que la gent s'hi quedi a viure.
Defensa l'acord amb el PSC i Pacte Local
Quant a les crítiques rebudes pel canvi de socis a l'equip de govern i pel pacte amb el PSC i amb la marca electoral del PDeCAT, Joan Talarn ha assegurat en aquesta entrevista que volen seguir desplegant el que qualifica de "governança republicana", si bé matisa que ara hi han afegit el concepte de "governança de progrés", que és el que defensen els socialistes. El president opina que això "pot servir per millorar" el projecte de l'anterior mandat, assegura que ara ERC, PSC, UA i Pacte Locals van "pel mateix camí" i creu que seran "capaços de gestionar el desacord", fins i tot encara que el panorama polític a l'Estat sigui radicalment diferent a partir de diumenge que ve.
Quant al vincle d'aquest pacte amb el fet que també s'hagi pactat amb el PSC a la Diputació de Tarragona, i el pes que hi hagi tingut la direcció nacional d'ERC, Joan Talarn ha negat que aquests dos acords estiguin connectats. I acaba admetent que actualment Esquerra "troba més acord en l'àmbit municipalista amb la visió del PSC, UA i Pacte Local" que amb la de Junts. Malgrat això, ha negat que hi hagi hagut "mala voluntat" cap al fins fa poc soci de govern, que havia demanat compartir la presidència després d'haver esdevingut el grup amb més diputats.
