La Diputació de Lleida insta el Parlament a paralitzar la creació de l'Agència de la Natura i cercar més consens
La moció denuncia que no s'ha tingut en compte el territori en el pla per crear aquest òrgan. El ple de la corporació també reclama la gestió pública de les hidroelèctriques amb més de 75 anys de concessió, tot garantint ingressos als ajuntaments
El Ple de Diputació de Lleida ha aprovat una moció del PSC i UA que demana al Parlament que paralitzi de la tramitació de la Proposició de llei de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya, així com la posada en marxa d'un grup de treball amb ajuntaments i agents de gestió del territori per tal de "garantir el consens en la proposta final".
El PSC i Unitat d'Aran, formacions impulsores de la moció, han denunciat que no s'ha tingut en compte la veu del territori per tirar endavant l'Agència de la Natura. Per això, la moció reclama al Govern que posi en marxa un grup de treball amb els ens locals i sobretot amb els agents de gestió del territori que "garanteixi els consens en la proposta final". Així mateix, el text insta el Govern a crear "els mecanismes de dinamització i progrés rural, assegurant els recursos per a la seva gestió".
La moció s'ha aprovat amb el vots favorables del PSC, UA, Cs i d'alguns diputats d'ERC, mentre altres republicans s'han abstingut en dos dels punts. Des de JxCat s'han abstingut i la diputada d'ECP hi ha votat en contra.
D'altra banda, la sessió ha validat el Pla de Cooperació específic per ajudar els ajuntaments que han de fer front a un increment de costos associats a la campanya agrària superior als anys anteriors per l'emergència sanitària. Aquest pla està dotat amb 214.000 euros, dels quals 70.000 es destinen a l'Ajuntament de Lleida i els 144.000 restants es repartiran entre 17 municipis de les comarques de la plana de Lleida. Aquestes dues accions sumen una aportació de més de 500.000 euros de la Diputació de Lleida, triplicant així els 140.000 euros que va aportar l'any passat.
En aquest sentit, el president Joan Talarn ha volgut agrair la col·laboració que hi està havent entre totes les administracions per fer front a aquesta crisi sanitària, social i econòmica. De la seva banda, Jordi Latorre ha remarcat que tots els ajuts estan pensats en ajudar, en uns moments tan difícils, a alcaldes i ajuntaments.
Pla d'arranjament de camins municipals
En un altre ordre coses, el ple ha fet l'aprovació inicial del pla econòmic per a ens locals destinat a l'arranjament de camins municipals dotat amb 4 milions d'euros que, respecte de les convocatòries anteriors, aporta les novetats de ser anual i que en els criteris de repartiment de les subvencions es bonifiquen el número de nuclis agregats de cada municipi així com l'extensió del terme municipal. Abans, aquest pla era de caire bianual i estava dotat amb 2 milions d'euros, quantitat que passa a ser de 4 milions en un any, quadruplicant així els fons que la diputació aporta als ajuntaments.
El Pla de camins fa una reserva específica per a la ciutat de Lleida de 60.000 euros en un any, respecte els 20.000 euros en dos anys que va rebre l'any 2018. La resta dels fons es distribueixen de manera que el 50% es reparteix entre tots els ajuntaments de manera igualitària, un 25% (985.000 euros) en funció dels nuclis agregats de cada ajuntament, un 19% (748.600 euros) tenint en compte l'extensió en quilòmetres quadrats del terme municipal, i el 6% restant (236.400 euros) es destinarà a les entitats menors descentralitzades (EMD).
Gestió pública de centrals hidroelèctriques
La sessió també ha donat el vistiplau a la moció d'ECP que insta l'Estat a recuperar la gestió pública de les concessions administratives pels aprofitaments de les centrals hidroelèctriques que hagin superat els 75 anys, garantint una compensació directa als municipis afectats. Entre altres punts, la moció demana que el Ministeri per a la Transició Ecològica i a la CHE recuperin la gestió pública de les concessions administratives dels aprofitaments de les centrals hidroelèctriques que hagin excedit els 75 anys a través d'una empresa pública participada per totes les Administracions territorials afectades. Així mateix, sol·licita que es garanteixi una compensació directa pels municipis que suporten la servitud de l'ús dels seus recursos naturals. Una altre punt de la moció insta al Govern i a la CHE a fer un inventari de les centrals hidroelèctriques situades a la demarcació, que hagin superat el límit dels 75 anys de concessió de l'explotació privada.
D'altra banda, el text reclama al Govern l'establiment d'una moratòria en la concessió de llicències pel desenvolupament i instal·lació de parcs eòlics i solars no destinats a l'autoconsum o que afectin sòl no urbanitzable, fins que no estigui aprovat el marc normatiu de la Llei de Transició Energètica que està actualment en tramitació, així com la prohibició absoluta de la instal·lació en espais naturals protegits. A més a més, sol·licita ampliar els recursos del Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima destinats a la concessió directa d'ajuts també a projectes de desenvolupament d'instal·lacions d'autoconsum promogudes per ajuntaments, petites i mitjanes empreses, cooperatives de producció o distribució i d'altres col·lectius ciutadans organitzats. La moció s'ha aprovat amb el suport de tots els grups, exceptuant Ciutadans, que hi ha votat en contra.
Inversió del superàvit
El Pla també ha aprovat la moció de Ciutadans que reclama al govern de l'Estat que augmenti el percentatge del superàvit acumulat que els ens locals poden gastar per afrontar la crisi derivada de la COVID-19, establert en un màxim del 20%. A la vegada, el text reclama un compromís per escrit a l'executiu de Pedro Sánchez a no intervenir els estalvis dels ajuntaments i diputacions. La moció ha prosperat amb el suport de tots els grups, tot i que el PSC s'ha abstingut en el punt que demanava el compromís per escrit a l'Estat en el qual la diputada del s comuns ha votat en contra.
Minut de silenci en record de les víctimes de la covid-19
El Ple s'ha iniciat amb un minut de silenci en record de les víctimes de la covid-19 i de suport a les seves famílies. A petició de Ciutadans, Talarn ha manifestat públicament l'agraïment i el reconeixement als treballadors de la Diputació que han permès garantir amb la seva tasca la continuïtat de la prestació de serveis bàsics i el suport als ens locals del territori durant l'emergència sanitària per la COVID-19. D
Renúncia de la diputada d'ERC Regina Cairol
El d'aquest dijous ha estat el darrer Ple de la Diputació de Lleida en què ha participat la republicana Regina Cairol, després d'haver renunciat a l'acta de diputada a la corporació per motius personals. Visiblement emocionada, Cairol ha agraït a ERC i als votants de la formació l'oportunitat que ha tingut de poder-los representar a la institució, de la mateixa manera que a l'Ajuntament de Lleida, on també ha renunciat, i ha posat en valor l'experiència que s'emporta. La política republicana ha agraït el suport rebut durant aquests mesos per part de la resta de diputats i dels funcionaris de la casa. Per la seva banda, el president Joan Talarn ha lamentat la marxa de Cairol i li ha agraït la "bona" feina feta a la institució i per al territori.