La Diputació de Lleida reclama als bancs i a l'Estat que retornin als nuclis rurals el servei de caixer automàtic
En la seva compareixença a la Comissió de Despoblament i Repte Demogràfic del Senat, aquest dijous, Talarn ha instat els bancs a tornar a instal·lar caixers automàtics, o d'altres sistemes per accedir a diners en efectiu, i s'ha ofert a canvi a valorar "col·laboracions públiques, equitatives i que assoleixin la inclusió financera d'aquells municipis ara exclosos" perquè no poden accedir a diners en metàl·lic.
A la demarcació de Lleida, actualment ja hi ha 136 municipis sense accés directe a cap entitat bancària; és a dir, el 58% dels 231 termes de la demarcació. Els municipis afectats sumen 45.000 habitants i molts d'ells són al Pirineu. Segons dades de l'Idescat, a data d'avui la demarcació de Lleida disposa de tan sols 222 oficines bancàries "per a 440.000 habitants, distribuïts de forma altament desequilibrada", segons ha remarcat Talarn davant els senadors.
El president de la diputació ha insistit en la necessitat d'aplicar polítiques que tinguin en compte la realitat de l'entorn rural. "Mantenir 1,5 punts d'accés a l’efectiu per cada 1.000 habitants no significa el mateix a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) que a Sant Guim de Freixenet (Segarra)", ha afirmat. I hi ha afegit que "si les entitats privades renuncien a aquest rendiment social, cal una administració de l'Estat que sigui empàtica amb aquesta realitat, prediqui amb l'exemple i contribueixi a desfer aquest clima de persistent desequilibri".
Facilitar als clients l'accés als seus diners
Joan Talarn ha explicat els casos de Ciutadilla (Urgell) i els Alamús (Segrià), dues poblacions on els ajuntaments han fet inversions municipals per mantenir una botiga d'aliments i un bar però on, en canvi, "els veïns han de continuar desplaçant-se diversos quilòmetres per aconseguir els diners en efectiu amb què pagar el pa o el cafè". Entre les possibles solucions, exposa el fet que Correus està instal·lant caixers automàtics en municipis on encara disposen d'entitats bancàries, però lamenta que encara no ho fa en els pobles on no n'existeix cap, que són els que més el necessiten.
Talarn ha explicat que, des del 2019, la Diputació de Lleida ha fet contactes amb les entitats financeres i, fins i tot, es va preveure un pla pilot per contribuir a revertir l'exclusió financera, però la resposta ha estat “una gran contradicció". I recorda als bancs la seva obligació de facilitar als clients l'accés "al seu diner estalviat en les entitats financeres, diners amb els quals obtenen beneficis".
Criteris de discriminació positiva
El dirigent provincial ha posat com a exemple els criteris de discriminació positiva que aplica la Diputació de Lleida en els seus plans econòmics, bonificant els municipis en risc de despoblament o que pateixen els efectes negatius de l'entorn de muntanya. Per això, ha reclamat a l'Estat i la patronal bancària aplicar solucions equitatives "amb la finalitat d'aconseguir la inclusió financera d'aquells municipis ara exclosos i frenar la tendència, creixent de cara al futur,si no s'hi posa remei".
Per aquesta tot plegat, Joan Talarn ha proposat "que es pugui arribar a acords entre el món local i l'Estat que forcin les entitats financeres privades a ser equitatives" i, de retruc, que s'avanci en la "discriminació positiva" també des de la Cambra Alta, perquè, tal com ha advertit, "si els pobles desapareixen, el país sencer és el que està en risc de no sobreviure".
Finalment, Talarn ha dit que "les alcaldies estan disposades a col·laborar en tot aquell esforç que garanteixi el manteniment de projectes de vida als seus municipis" i que la Diputació hi ajuda, però "cal que les entitats financeres i l'Estat també hi posin de la seva part i assumeixin la seva quota de responsabilitat en la solució del problema.