La doctora Maria Antònia Peralba i Kilian Jornet rebren la Creu de Sant Jordi

La doctora Maria Antònia Peralba ha rebut aquest dilluns la Creu de Sant Jordi. La metgessa de Coll de Nargó figura entre les personalitats reconegudes enguany amb una de les principals distincions que concedeix la Generalitat de Catalunya, i entre les quals en aquesta edició també ha destacat, pel que fa al Pirineu, l'esportista de muntanya Kilian Jornet. En el cas de l'atleta cerdà, que actualment resideix a Noruega, el premi l'ha recollit la seva mare, la docent Núria Burgada. 

Peralba i Burgada, com la resta d'homenatjats, han recollit la creu de mans del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Al mateix acte, celebrat al Teatre Nacional de Catalunya, la doctora alturgellenca ha rebut la felicitació de la delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Sílvia Romero, i la consellera de Salut, Olga Pané. Romero ha destacat que aquesta distinció a la doctora Peralba és un reconeixement al seu "compromís amb la salut al món rural", després d'una trajectòria professional de quaranta anys, trenta-cinc d'ells exercint a Coll de Nargó i a municipis veïns.

L'anunci de la concessió de la Creu de Sant Jordi a Maria Antònia Peralba Pellicer es va fer públic aquest començament de mes i ja en aquell moment l'Ajuntament de Coll de Nargó va celebrar-ho perquè consideren "molt merescut" que aconsegueixi "una de les fites més grans reconegudes al nostre país". El consistori encapçalat per Martí Riera recorda que en aquestes més de tres dècades de presència a la zona "ha cuidat de tots nosaltres durant diferents generacions, amb dedicació fent prevaldre sempre la sanitat de i per al món rural". Riera també esmentava que "el metge de poble és més que un referent mèdic: és sovint el referent personal que ajuda els qui l'envolten a superar diferents situacions". Per tot plegat, la corporació municipal nargonina considera "un honor tenir la persona de la Doctora Peralba" en tant que "ha format part de la vida de la majoria d'habitants del nostre municipi".

Reconeixement a la trajectòria de Jornet

Pel que fa a Kilian Jornet, la Generalitat l'ha reconegut "per la seva brillant carrera esportiva vinculada, com la seva vida, al món de la muntanya", tal com han explicat des del Govern, que també destaca el seu caràcter polifacètic com a "corredor professional, esquiador de muntanya i alpinista" i "la seva important tasca en la protecció i conservació del medi ambient".

Nascut a Sabadell l'any 1988, Kilian Jornet Burgada va anar a viure de ben petit amb la seva família a la Cerdanya, on els seus pares van assumir la gestió del Refugi Cap del Rec, a l'estació d'esquí nòrdic de Lles de Cerdanya. Als tres anys ja va coronar el seu primer tresmil, el Tuc de Mulleres, als cinc anys va fer l'Aneto i als deu anys va completar per primer cop la ruta Transpirinenca (GR10 i GR11). Després de completar els estudis secundaris, que va cursar a l'Institut Joan Brudieu de la Seu d'Urgell, va estudiar Activitat Física i Esportiva al centre que la Universitat de Perpinyà té a Font-romeu, a l'Alta Cerdanya. En aquella època ja va començar a destacar com a atleta i esquiador de muntanya amb els seus primers èxits internacionals, tant en categories de base com al cap de poc temps, ja, a nivell absolut. Més endavant Jornet es va instal·lar a viure a Chamonix, als Alps francesos, i actualment viu a Romsdal (Noruega).

Des de llavors, Jornet ha acumulat un palmarès inesgotable i ingent que l'ha portat a ser reconegut per molts com el més complet atleta de muntanya de la història, tant pels seus èxits en competicions oficials com pels seus reptes individuals, com ara el 'Summits of my life' -en què ha batut el rècord d'ascens i descens de cims emblemàtics com l'Everest, el Mont Blanc, el Denali, l'Aconcagua i el Cerví- i, aquest any mateix, el rècord de la travessa dels 82 quatremils dels Alps.

Aitana Bonmatí insta el Govern a protegir i promoure el català

Entre els premiats d'enguany també hi ha hagut la pallassa Pepa Plana, impulsora del Festival de Pallasses d'Andorra, i l'arqueòleg de Ribes de Freser Eudald Carbonell. I el discurs de recollida en nom de tots els premiats l'ha fet la futbolista Aitana Bonmatí, doble guanyadora de la Pilota d'Or i de la Lliga de Campions, que en aquest parlament ha fet una ferma reivindicació de la llengua i la cultura catalanes i de la igualtat.

En aquest sentit, la jugadora del Futbol Club Barcelona ha denunciat públicament que al llarg de la seva trajectòria esportiva ha rebut "més crítiques per parlar en català que per jugar a futbol", però ha remarcat que això no l'ha condicionat "mai" i que ha seguit defensant la seva catalanitat i les seves conviccions. Per això, ha aprofitat per interpel·lar directament la Generalitat i la resta d'administracions públiques perquè "vetllin per preservar la llengua, permanentment atacada i que pateix una davallada en l'ús social", i els reclama que prioritzin l'aprenentatge del català entre els nouvinguts com a eina "d'integració social". Alhora, ha esmentat que "perduren moltes desigualtats" entre homes i dones en àmbits com el sou, la feina o les situacions de violència.

En els parlaments també hi ha intervingut el matemàtic Claudi Alsina, que en aquest cas ha centrat el seu discurs al voltant del mot "gràcies" i ha plantejat la possibilitat que Catalunya es doti d'un Dia d'Acció de Gràcies, com el que se celebra als Estats Units, o que almenys s'aprofiti aquestes dates de Nadal per fer agraïments. La resta de guardonats individuals d'enguany són el polític i filòleg Josep-Lluís Carod Rovira, l'actor Eduard Fernández, l'actriu Clara Segura, el polític i catedràtic de Dret Isidre Molas, el poeta i traductor Salvador Oliva, l'experta en àlgebra Pilar Bayer, la matemàtica Marta Sanz-Solé, l'experta en robòtica i IA Carme Torras, la periodista Àngels Barceló, la castellera Aurora Batet, el doctor i investigador Jordi Camí, l'activista Jordi Sabaté, la farmacèutica Èlia Torruella i, a títol pòstum, el músic i cantant de rumba Joan Ximénez 'Petitet'.

Unió de Pagesos i la Fageda, entre les entitats guardonades

Pel que fa a les entitats premiades, entre elles hi ha Unió de Pagesos, que enguany ha celebrat el seu 50è aniversari, i la Fundació la Fageda, que des de la Garrotxa ha consolidat una de les principals marques de iogurts i làctics de Catalunya amb un rerefons social, atès que prioritzen la contractació de persones amb discapacitat o en situació vulnerable.

Precisament el discurs en nom de les associacions l'ha fet el president de La Fageda, Josep Maria Bonmatí, que ha afirmat que els projectes que duen a terme organitzacions com aquesta "enriqueixen la cultura, milloren i dignifiquen la vida de milers de persones i contribueixen a la prosperitat de Catalunya". Bonmatí també ha apel·lat a la "responsabilitat" de la distinció de la Creu Sant Jordi, que suposa "un nou punt de partida" per contribuir al benestar del país. I ha acabat recordant el simbolisme de la llegenda de Sant Jordi, que "ofereix una metàfora sobre els valors dels drets humans". Les altres entitats premiades enguany són l'Associació Dret a Morir Dignament, l'Associació Softcatalà, el Consell Català del Moviment Europeu, la plataforma de cinema i sèries Filmin, la Fundació Solidança, SOS Racisme, Nomada Studio i la Fundació Centres d'Alt Rendiment Empresarial i Social.